De Vacarisses a l'Aeri de Montserrat per St. Salvador Espases (100 Cims) i la Puda pel GR-270

Travessa d'aresta esvelta i sense complicacions que uneix dos punts ben coneguts pels excursionistes de la rodalia de Montserrat. El recorregut segueix la Carena de Torrella fins al Coll d'Orpina, on connecta amb la cresta de les Roques de l'Afrau, massa retallada per continuar-la fins a Sant Salvador de les Espases, un esperó rocós que va acollir en origen un castell del segle X i que conserva encara una capella gòtica adquirida pel monestir de Montserrat. La baixada pel torrent de l'Afrau, amb bones vistes de la cresta pel seu vessant sud, enllaça finalment amb el Camí del Llobregat, que resegueix el riu entre boscos de ribera fins a l'antic balneari de la Puda.

Les barquetes de salvament de l'Aeri de Montserrat (Aeri de Montserrat)

A l'estació inferior de l'Aeri de Montserrat es conserven, encara avui, dues petites barquetes de salvament, pensades per rescatar els passatgers en cas que alguna cabina quedés aturada enmig del recorregut, penjada a gran alçada sobre el barranc. Les cabines originals, de dotze costats i amb capacitat per a trenta persones, pengen d'un cable tractor de només 27 mil·límetres de diàmetre, contrapesat per blocs de cinquanta tones a cada estació. La instal·lació, dissenyada per l'empresa alemanya Adolf Bleichert de Leipzig, manté encara bona part de la maquinària original de 1930, un cas excepcional de longevitat industrial en un sistema de transport de passatgers.

Sant Salvador de les Espases

Aquest esperó rocallós, un dels 100 Cims de la FEEC, va acollir originàriament un castell del segle X que exercia el control sobre els termes d'Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vacarisses. Amb el temps la fortificació es va anar abandonant, i entre els segles XIV i XIX el conjunt va acabar en mans del monestir de Montserrat, que hi va construir una capella dedicada a Sant Salvador. Just per sota de l'ermita, excavada a la roca i protegida per una reixa, es conserva una petita imatge de la Moreneta, patrona de Catalunya, testimoni d'aquest vincle amb el santuari. Actualment el conjunt es troba en procés de restauració, un procés lent a causa de la difícil accessibilitat de l'indret, que li confereix un caràcter encara més remot i singular dins la Serralada Prelitoral.