Integral al parc de la Serralada de Marina pel Puig Castellar (100 Cims) i les Maleses

Llarga travessa, una de les que visita més densitat de patrimoni en un únic recorregut, que resegueix pràcticament tota la carena del Parc de la Serralada de Marina amb desnivells continuats al llarg de tot el trajecte. El ventall d'elements que s'hi van succeint és notable: el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, les ermites de Sant Onofre, Sant Climent i Sant Pere de Reixac, documentada ja al segle X, el paradolmen de la Cova d'en Genís, la font del Lleó i, com a fita central, el Puig Castellar, un dels 100 Cims de la FEEC que corona el jaciment ibèric millor documentat de tot l'entorn de Barcelona. La travessa continua cap a les Maleses, on es visita un segon poblat iber, tancant un recorregut que combina en poca distància patrimoni religiós, arqueològic i natural de diverses èpoques.

Un municipi amb cinc estacions de tren (Montcada i Reixac)

Montcada i Reixac es troba a la confluència dels rius Ripoll i Besòs, un corredor natural que des de mitjan segle XIX han aprofitat totes les línies que surten de Barcelona cap al nord i cap a l'interior. Per aquest motiu, un municipi d'uns 35.000 habitants, que tot i no ser ni capital de comarca, disposa de cinc estacions de tren: Montcada i Reixac de la línia de Girona, inaugurada el 1854, Montcada i Reixac-Manresa i Montcada i Reixac-Santa Maria de la línia de Manresa, del 1855, Montcada-Bifurcació, punt de confluència entre les línies de Manresa i de Ripoll obert el 1862, i Montcada-Ripollet, al barri de Masrampinyo, oberta el 1886. Aquesta darrera, tot i el nom, es troba dins el mateix terme de Montcada i Reixac, només a prop del límit amb Ripollet, municipi veí que encara avui no disposa de cap estació pròpia.

El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra

Fundat l'any 1416 pels monjos jerònims gràcies al suport del mercader Bertran Nicolau, aquest monestir gòtic ha estat durant sis segles un dels grans referents espirituals i històrics de la Serralada de Marina. El fet més recordat de la seva història s'hi va produir la primavera de 1493, quan els Reis Catòlics, allotjats al recinte mentre Ferran es recuperava d'un atemptat sofert a Barcelona, hi van rebre Cristòfor Colom just al seu retorn del primer viatge a Amèrica, en un episodi que la tradició situa a la galeria de ponent del claustre. A mitjan segle XVI els monjos hi van construir una hostatgeria per allotjar visitants il·lustres, coneguda com l'Obra Nova, destinada a persones de posició social elevada que es diferenciaven així dels pelegrins i pobres acollits a l'hospital del monestir. Avui, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, manté aquesta funció hostalera amb un espai anomenat El Repòs, actiu des de 1970, on encara es poden fer estades de silenci i reflexió en vuit cel·les habilitades per als visitants.