L'aiguabarreig del riu Mogent des de Llinars del Vallès pel PR-C 228

L'objectiu principal d'aquesta caminada és arribar fins a un punt proposat com a possible naixement del riu Mogent, fruit d'una recerca pròpia sobre l'origen d'aquest curs fluvial, ja que no hi ha cap indicació oficial ni consens establert sobre la seva ubicació exacta. El recorregut, sense complicacions, resegueix bona part del curs del riu pel terme de Llinars del Vallès, combinant trams amb polígons industrials amb zones més verdes de bosc de ribera. Pel camí es passa també pel dolmen de la Pedra de l'Arca, un dels pocs testimonis megalítics d'aquest sector del Vallès Oriental, i pel nucli disseminat de Sant Andreu del Far, abans de baixar cap a buscar l'aiguabarreig i tancar el cercle de nou a l'estació.

El pont blau que salta l'autopista (Llinars del Vallès)

El viaducte de Llinars, pintat amb el color corporatiu blau del TAV, va ser la primera estructura d'acer construïda a tota la línia d'alta velocitat entre Barcelona i la frontera francesa, enllestida el 2006. Amb 574 metres de longitud, es divideix en dos trams ben diferenciats, un de 307 metres, mixt d'acer i formigó, que salva l'autopista AP-7, i un altre de formigó pretensat que creua el riu Mogent amb una llum màxima de 48 metres. El tret més singular del disseny, obra de l'enginyeria Pedelta, és la gran distància entre els pilars de suport, que dibuixa unes corbes de catenària ben visibles des del punt més alt del pont.

El Dolmen de Pedra Arca

Situat al límit entre els termes de Llinars del Vallès i Vilalba Sasserra, aquest monument funerari de planta rectangular, format per tres lloses i una coberta, totes de material granític, es data entre el Neolític final i el Calcolític, cap al 2200-1800 aC. La llosa de coberta porta gravades unes lletres llatines de difícil interpretació que, segons la investigació més acceptada, no corresponen a cap escriptura ibèrica sinó a una fita de terme que assenyala els límits entre Vilalba (V.S.) i el partit judicial d'Arenys (AR). De fet, des de l'edat mitjana, el dolmen ha fet la funció de fita territorial entre els dos municipis, d'aquí el seu nom, ja que "arca" era el terme amb què es coneixien moltes cistes emprades amb aquesta finalitat. Excavat i restaurat a principis dels anys noranta per un equip dirigit per Montse Buch, encara conserva avui una de les onze pedres del cromlec que originalment l'envoltava.