Els Mallos de Riglos pel PR HU-98 Circular de Riglos

Llarga i completa circular per l'Alto Aragón que combina l'ambient geològic dels Mallos de Riglos amb un tram fluvial vora el Gállego i la línia del Canfranero, el ferrocarril transpirinenc que uneix Saragossa amb la frontera francesa. El recorregut, ben senyalitzat amb marques blanques i grogues, s'enfila des de Riglos travessant la foz d'Escalete fins a superar els 1.000 m d'altitud, punt on s'obtenen les millors panoràmiques dels mallos, i baixa després entre les formacions rocoses fins al poble, on és habitual veure escaladors enfilant-se per les parets. La segona meitat de la travessa segueix la via del tren i el riu fins a l'embassament de la Peña, tancant el cercle per una pista plana entre el pantà i les vies fins a tornar a Riglos.

Un mallo de 350 metres sobre la via (Riglos)

El mallo Firé, un dels grans clàssics de l'escalada a Riglos, s'aixeca en vertical fins als 350 metres just per sobre la línia del ferrocarril i el riu Gállego, tal com el descrivia Francisco Ramón, fundador del Grup d'Escaladors de Montañeros de Aragón. No és casualitat: tren i riu comparteixen l'únic pas prou estret i alhora practicable entre els mallos, per on es va fer passar la via quan es va construir la línia a finals del segle XIX. Les primeres ascensions documentades als Mallos són dels anys trenta del segle XX. La cordada de Jean Arlaud hi arriba el 9 de juliol de 1935, quan el tren ja hi feia parada des de feia dècades, molt abans que Riglos es convertís en un dels referents mundials de l'escalada.

L'Embassament de la Peña

Aixecat sobre el riu Gállego i finalitzat l'any 1913, aquest embassament d'una capacitat de 15 hectòmetres cúbics va ser construït amb una presa d'arc de gravetat, una tècnica constructiva que aprofita la forma corbada del mur per transmetre part de l'empenta de l'aigua cap als laterals de la vall. La seva funció principal era regular el cabal del Gállego per a l'aprofitament agrícola i hidroelèctric d'aquest sector de l'Alto Aragón, en un moment de gran expansió de les infraestructures hidràuliques a tot el país. Al llarg del recorregut que en resseguix la riba es pot observar també l'aliviadero, l'element encarregat d'evacuar l'excés d'aigua en episodis de crescuda. Més d'un segle després de la seva construcció, continua sent una peça clau del paisatge fluvial d'aquesta zona, en un tram on conviu amb la línia ferroviària del Canfranero.