Del Camp de Tarragona a Tarragona pels Pallaresos, font del Garret i el Pont del Diable

Aquesta travessa uneix les dues estacions que donen servei a Tarrgagona, l'estació del Camp de Tarragona, de trens d'alta velocitat, amb la de Tarragona ciutat, tot seguint una xarxa de camins tranquils entre conreus, pinedes i petits barrancs. El recorregut passa pels Pallaresos, on destaca la modernista Casa Bofarull de Josep Maria Jujol. Continua fins a la font del Garrot, un agradable racó ombrívol, i arriba al monumental Pont del Diable. Els darrers quilòmetres permeten descobrir alguns dels principals vestigis de l'antiga Tàrraco, com la Necròpolis, el Fòrum i el Teatre Romà, abans d'arribar al centre de Tarragona.

Camp de Tarragona, l'estació que va ser cap de línia (Camp de Tarragona)

L'estació del Camp de Tarragona va entrar en servei el 26 de desembre de 2006 com a terminal de la línia d'alta velocitat entre Madrid i el canviador d'ample de Roda de Berà. Situada entre els municipis de la Secuita i Perafort, lluny de qualsevol nucli urbà, només s'hi pot accedir amb autobús, taxi o vehicle particular, sense connexió amb la xarxa convencional, aspecte que ha estat polèmic per la llunyania respecte a la ciutat. El 20 de febrer de 2008 va deixar de ser estació terminal quan la línia es va perllongar fins a Barcelona, convertint-se en un simple punt de pas d'una xarxa que continuava creixent cap al nord.

El pont del diable de Tarragona

L'Aqüeducte de les Ferreres, mes conegut com el Pont del Diable, és un dels monuments romans més importants i ben conservats de l'antiga Tàrraco, situat als afores de la ciutat de Tarragona. Es tracta d'un imponent aqüeducte del segle I d.C. que formava part de la xarxa de canalitzacions que abastia d'aigua la ciutat romana des del riu Francolí. El monument destaca per la seva estructura monumental de dues filades d'arcades superposades, construïdes amb grans carreus de pedra sorrenca col·locats en sec, sense morter. L'entorn on s'alça el pont està catalogat com a parc ecohistòric, on l'arquitectura romana conviu harmoniosament amb un frondós bosc mediterrani dominat per pins blancs, alzines i arbustos autòctons. Està inclòs als monuments declarats Patrimoni Mundial per l'UNESCO.