De La Peña a Riglos pel PR-HU 98 i la línia del Canfranero

Ruta que resegueix part del traçat del ferrocarril transpirinenc que uneix Saragossa amb la frontera francesa, entre l'embassament de la Peña i el poble de Riglos. El recorregut, senzill i sense grans desnivells, transcorre a tocar de les vies i del riu Gállego, oferint panoràmiques constants sobre l'aigua embassada i sobre les formacions rocoses de conglomerat que anuncien, ja des de la distància, la proximitat dels Mallos. La marcada presència de la infraestructura ferroviària al llarg de tot el trajecte, amb túnels, ponts i casetes de manteniment disperses pel camí, li dona un caràcter propi dins d'aquest conjunt de rutes, més centrat en el patrimoni del tren que en l'ascensió a les formacions geològiques properes.

Les Casetes de Guardavies del Canfranero

Al llarg de la línia del Canfranero, i també d'aquest tram concret entre la Peña i Riglos, es conserven diverses casetes de petites dimensions repartides a intervals regulars vora la via. Eren l'habitatge i el lloc de treball dels guardavies, un ofici ferroviari avui desaparegut que tenia encomanada la vigilància constant d'un tram concret de línia. La seva feina consistia a inspeccionar diàriament el traçat per detectar i reparar petits desperfectes (travesses, rails, balast) abans que poguessin provocar un accident, i alertar els seus superiors quan el dany era massa greu per resoldre'l pel seu compte. En cas de detectar un perill imminent, el guardavies havia de fer senyals d'alto al maquinista amb les mans, banderes o, de nit, amb un fanal. Aquestes casetes, avui buides i sense ús, testimonien l'estructura humana que durant dècades va fer possible mantenir en funcionament un tram tan exigent i aïllat com el del Canfranero, molt abans que la tecnologia automatitzés aquesta feina de vigilància.

Una estació que es va haver de traslladar

L'estació original de Santa Maria i la Penya es va inaugurar l'1 de juny de 1893, en un indret baix i força aïllat, amb el tram Osca-Jaca. Tot va canviar el 1903, quan es va aprovar el projecte de l'embassament de la Penya per regular el cabal del Gállego: calia elevar la rasant de la línia, i això va obligar a traslladar l'estació original i a aixecar un nou viaducte. El nou traçat, que és el que encara es fa servir avui, no es va inaugurar fins al 24 de juliol de 1923. Al voltant de l'estació hi va créixer un poblat aixecat de nou per a enginyers i treballadors ferroviaris, conegut popularment com el barri del Carbur, per la fàbrica de carbur de calci que hi va donar feina durant dècades.

Estació de Santa Maria y La Peña

Estació de Riglos