ST258
● Moderada
🌿 Els Mallos de Riglos, Agüero i Peña Rueba
Aquesta llarga circular des de l'estació de Santa Maria y la Peña s'endinsa al vessant nord-occidental de la serra de Loarre, al Prepirineu aragonès, sense arribar a veure en cap moment les grans formacions de conglomerat que fan famosa la comarca. El recorregut resegueix la foz de la Garoneta i puja fins a la pardina de Casablanca, una antiga casa de pastors avui en ruïnes, abans de baixar cap a la impressionant foz d'Escalete, un estret congost obert entre dues parets calcàries verticals. Boscos de teixos, boix i savines acompanyen bona part del trajecte, en un territori de pastura tradicional que contrasta amb el paisatge més geològic i turístic dels Mallos, situats a l'altra banda de la mateixa serra.
Una estació que va tancar i va tornar a obrir
El 2013 Renfe va deixar de parar-hi amb els trens de viatgers, i l'estació de Santa Maria i la Penya va quedar sense servei durant sis anys. No va tornar a rebre passatgers fins al 7 d'abril de 2019, ja no com a estació amb personal sinó com a simple baixador amb parada facultativa, integrat als serveis de mitjana distància entre Saragossa i Canfranc. L'edifici de viatgers, de dues plantes i tres buits per façana i planta, encara conserva a la part superior l'antic habitatge del cap d'estació, tot i que fa anys que ja ningú hi viu ni hi treballa de manera permanent.
La Pardina de Casablanca
En un racó apartat de la serra de Loarre, gairebé desconegut fora de l'àmbit local, es troben les ruïnes d'aquesta antiga pardina, el nom que reben a l'Alt Aragó les cases aïllades de pastors dedicades a l'explotació ramadera i agrícola de zones de muntanya. A mitjan segle XX hi va viure la família Ena Lafuente, un matrimoni amb vuit fills que treballava la terra i el bestiar en un aïllament gairebé total, després d'haver-se traslladat des del castell d'Anzánigo, on el pare feia de guarda. Avui, del que va ser casa, corral i casetó només en resten murs esfondrats i una porta buida per on ja no hi entra ningú, testimoni silenciós d'una forma de vida ramadera que va desaparèixer d'aquestes muntanyes fa dècades. El silenci que envolta avui la pardina, trencat només pel vol dels voltors, contrasta amb l'activitat que degué tenir aquest indret quan encara hi vivien famílies senceres.
Carregant...