Olla de Portbou. Circular pel Puig Claper, Puig Falcó, Querroig (100 Cims) i Puig Cervera (100 Cims)

Exigent circular que dona la volta a tota la carena de muntanyes que envolten Portbou, d'aquí el nom popular d'Olla de Portbou amb què es coneix aquesta travessa. El recorregut trepitja dos cims dels 100 Cims de la FEEC, el Querroig i el Puig Cervera, i resegueix bona part de la carena fronterera amb França, marcada per les mugues que separen els dos estats. Al llarg del trajecte es visiten diversos dòlmens i menhirs, testimonis de l'ocupació prehistòrica d'aquesta serra, així com alguns búnquers de les línies defensives construïdes al llarg del segle XX, un patrimoni divers i important que es reparteix per tota la carena. El paisatge combina panoràmiques de mar i muntanya constants, amb vistes cap al Cap de Creus i la costa francesa, mentre el sender travessa trams de bosc mediterrani i zones més obertes on encara es fan visibles els efectes d'un incendi forestal recent.

Portbou, l'última frontera de Walter Benjamin (Portbou)

El 26 de setembre de 1940, el filòsof alemany Walter Benjamin va arribar a peu a Portbou, després de travessar els Pirineus per un camí de muntanya des de Banyuls, fugint de l'ocupació nazi de França. A l'estació internacional, punt de control fronterer, les autoritats espanyoles li van denegar l'entrada per un problema amb els visats de trànsit, tancant-li qualsevol via de fugida cap als Estats Units. Aquella mateixa nit, a la pensió on s'allotjava, Benjamin va morir. Avui, l'itinerari urbà que en recorda els darrers passos, de l'estació al cementiri, acaba al memorial Passatges, obra de l'escultor israelià Dani Karavan.

Menhir de Taravaus

Al coll de Taravaus, en un dels punts intermedis d'aquesta circular, es troba un menhir dret que testimonia l'ocupació humana d'aquest sector de l'Albera des de temps prehistòrics. Es tracta d'una gran pedra dreta, clavada verticalment al terra, típica dels monuments megalítics que es troben repartits per tota aquesta serra fronterera, un dels conjunts megalítics més rics de Catalunya. Al costat del menhir hi ha també la font de Taravaus, on sol haver-hi un raig d'aigua constant, i un plafó interpretatiu que ajuda a situar el paisatge que s'obre des d'aquest indret. La presència d'aquest tipus de monuments, juntament amb altres dòlmens i menhirs propers com el del Coll de la Farella, confirma la importància d'aquesta serra com a espai de pas i d'assentament humà des de fa mil·lennis.