De Tordera a Pineda de Mar pel coll de Port i el Montpalau (100 Cims)

Boscos de pi i alzina acompanyen bona part d'aquesta llarga travessa entre dues poblacions del Maresme, que ressegueix el vessant sud del massís del Montnegre fins a coronar el Montpalau, un modest cim de 265 m inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Al capdamunt es conserven les restes del castell homònim, aixecades sobre un antic assentament iber que ja ocupava aquest indret molts segles abans de la construcció medieval. El recorregut passa també per l'aqüeducte romà de Can Cua, el molí fariner i el forn de calç de Can Marquès, testimonis d'un patrimoni escampat per aquest sector del parc natural abans de baixar cap a Pineda de Mar.

La locomotora Tordera (Tordera)

L'estació de Tordera té el seu propi vincle amb una locomotora. El 3 de desembre de 1859 es va inaugurar el tram Arenys de Mar-Tordera, de gairebé 28 quilòmetres, i el tren d'honor va ser arrossegat per la nova locomotora Tordera. La conduïa el mateix José White, l'enginyer mecànic anglès establert al país que ja havia portat el tren inaugural fins a Arenys dos anys abans. La premsa nacional va destacar aquell dia la importància de les obres del nou tram, amb cinc túnels i un pont sobre el riu Tordera, unes infraestructures notables per a l'època que reforçaven la connexió cap a França.

El Montpalau, del poblat iber al castell medieval

Al capdamunt d'aquest cim, avui coronat per les ruïnes d'un castell medieval, es va assentar molts segles abans un poblat iber, del qual encara es conserven nombrosos vestigis datables a partir del segle IV aC. Aquest primer assentament, situat en un punt estratègic amb domini visual sobre bona part de l'Alt Maresme, va tenir continuïtat d'ocupació fins en època romana, abans que la construcció posterior del castell aprofités probablement bona part de la pedra del jaciment original per a la seva pròpia edificació. El sòl calcari i poc profund del cim, que no permet el desenvolupament d'un bosc dens, deixa avui un espai obert des d'on la panoràmica sobre l'Alt Maresme resulta especialment amplia. Es tracta d'un dels pocs indrets d'aquest catàleg on es poden resseguir, en un mateix punt, dues èpoques ben diferenciades d'ocupació humana separades per centenars d'anys.