Concebuda per tres municipis del Penedès amb l'objectiu de posar en valor la seva línia defensiva medieval, aquesta llarga circular ressegueix els tres castells que formaven part de l'antiga Marca Hispànica, la frontera que separava els territoris cristians dels musulmans en els primers segles medievals. El recorregut trepitja el castell de Penyafort, casa natal de Sant Ramon de Penyafort, i puja fins al Puig d'Àliga, un dels 100 Cims de la FEEC, abans de continuar cap al conjunt monumental d'Olèrdola, habitat des de l'edat del bronze fins al segle XX, i tancar el cercle al castell de Castellet. Múltiples desviacions opcionals, que sumen gairebé tres quilòmetres addicionals, permeten allargar la travessa fins a punts patrimonials o naturals propers, escampats a pocs metres del traçat principal.
L'estació que es va convertir en llatzeret (Els Monjos)
El 9 de juliol de 1885 les autoritats van establir una barrera sanitària als límits ferroviaris de la província de Barcelona per evitar que el còlera que assolava el País Valencià hi arribés. A l'estació dels Monjos es va habilitar amb aquesta finalitat un servei sanitari, amb farmaciola i llits per aïllar els casos més greus durant la quarantena, on es feien inspeccions facultatives i es tractaven viatgers i mercaderies procedents de zones infectades. Es van obrir llatzerets (establiment aïllat on històricament es passava la quarantena per evitar la propagació de malalties infeccioses) similars a Calaf i a Cubelles, però el dels Monjos, pel major trànsit de la línia, va ser el més concorregut i el que va patir més incidents. El servei es va desmuntar quan València va quedar lliure de l'epidèmia gràcies a la vacuna del doctor Jaume Ferran.
Més històries ferroviàries:
El Conjunt Monumental del Castell d'Olèrdola
La muntanya d'Olèrdola ha estat habitada de manera continuada des de l'edat del bronze fins al segle XX, un fet que en converteix el jaciment en un dels més complets i estratigràficament rics de tot el Penedès. Al llarg dels segles s'hi va anar desenvolupant un poblament exterior a les muralles, ja en funcionament a principis del segle X, del qual formen part la capella de Santa Maria i una extensa necròpolis medieval excavada directament a la roca. Aquest conjunt, que combina restes prehistòriques, ibèriques, romanes i medievals en un mateix emplaçament, testimonia la continuïtat estratègica d'aquest indret elevat, aprofitat successivament per diferents cultures per controlar el territori circumdant. Avui, declarat conjunt monumental, és un dels tres grans referents patrimonials de la ruta dels Castells de la Marca, juntament amb Penyafort i Castellet.
Carregant...
Estació de Els Monjos
ST320 Circular pel Puig de l’Àliga (100 Cims), les coves de Castellví i el forn de calç de Can Castellví ST319 Dels Monjos a Vilafranca per MAC Olèrdola i la Penya del Papiol (100 Cims) ST318 Dels Monjos a Vilafranca 2x100Cims (Puig de l'Àliga i Penya del Papiol) per MAC Olèrdola ST316 Ruta de castell a castell, de Penyafort a Castellet, entre els Monjos i l'Arboç ST315 Dels Monjos a l'Arboç pel Puig d'Àliga (100 Cims) i el pantà de Foix ST314 Dels Monjos a l'Arboç pel Puig d'Àliga (100 Cims) i el castell de Castellet ST312 Travessa dels Monjos a Vilanova i la Geltrú pel Puig d'Àliga (100 Cims) i el Camí Ramader de Marina