El Figaró circular al Puiggraciós (100 Cims), per St. Pau de Montmany, La Trona i Salt del Bac

Travessa exigent pels Cingles de Bertí que combina patrimoni civil, religiós i militar en un únic recorregut circular. La pujada, des del barri de Gallicant, resegueix el torrent de Ca n'Oliveres fins a la gran masia homònima, documentada des de 1251, i continua fins a l'ermita en ruïnes de Sant Pau de Montmany. Ja al capdamunt, el santuari de Puiggraciós, aixecat entre 1701 i 1711, conviu amb la torre de telegrafia òptica del mateix nom, aixecada l'any 1845 durant les guerres carlines i que formava part de la línia que unia Vic amb Barcelona. Des d'aquí, un breu tram permet coronar el cim de Puiggraciós, un dels 100 Cims de la FEEC, abans d'iniciar la baixada per la Trona i el Salt del Bac, dos indrets que aporten un darrer contrapunt natural a una travessa marcadament patrimonial.

La festa que arribava amb llanternes

Cada 1 de setembre, diada de Sant Llop, el Figaró celebra la festa del fanalet, l'acte que obre la festa major del poble. La tradició recorda els anys en què el tren aturava en un baixador precari conegut popularment com la Foradada, situat a la sortida nord del túnel i allunyat del nucli urbà. Allà arribaven cada any els músics contractats per als balls de la festa major, i els veïns els sortien a rebre amb fanalets encesos per il·luminar el camí fosc fins al poble. L'actual estació es va construir més a prop del nucli el 1908, però l'anada a buscar els músics amb llum de fanalet s'ha mantingut com a tradició fins avui.

La Torre de Puiggraciós

Al costat mateix del santuari de Puiggraciós es dreça aquesta torre de planta quadrada, construïda l'any 1845 en el context de les guerres carlines per formar part d'una xarxa de telegrafia òptica que unia Vic amb Barcelona, juntament amb altres torres com les de Tona, Centelles o Sabadell. Aquest sistema de comunicació, basat en senyals visuals transmesos d'una torre a l'altra, es va accelerar precisament per la necessitat de combatre la guerra de guerrilles practicada per les tropes carlines durant aquell període convuls. A tocar de la torre es conserva també una petita capella de pedra, Santa Maria del Puig, aixecada en el lloc on la tradició situa la troballa de la imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós, origen de la posterior construcció del santuari. La combinació d'aquests tres elements, torre, capella i santuari, en un mateix indret, resumeix la doble vessant religiosa i estratègicomilitar que ha tingut històricament aquest cim dels Cingles de Bertí.

Estació de Figaró