← Rutes
Dels Monjos a Vilafranca per MAC Olèrdola i la Penya del Papiol (100 Cims)
Dels Monjos a Vilafranca per MAC Olèrdola i la Penya del Papiol (100 Cims)
ST319
● Exigent 🏔 100 Cims 🌿 Parc d'Olèrdola

Dels Monjos a Vilafranca per MAC Olèrdola i la Penya del Papiol (100 Cims)

Distància
📏 23.6 km
Desnivell
⛰ +645 m / -580 m
Temps
⏱ 6h
Tipus
↔ Linial
Punt més alt
⛰ Penya del Papiol (381 m)
Millor època
📅 Evitar l'estiu
📖Descripció

Més de tres mil anys d'ocupació humana continuada avalen l'interès patrimonial de la muntanya d'Olèrdola, protagonista central d'aquesta llarga travessa penedesenca que uneix les estacions dels Monjos i Vilafranca del Penedès combinant un notable component d'alçada amb el ric llegat arqueològic de la zona. El recorregut travessa el conjunt monumental, habitat des de l'edat del bronze fins al segle XX, i puja fins a la Penya del Papiol, una muntanya de 381 m inclosa a la llista dels 100 Cims de la FEEC, des d'on s'obren panoràmiques que abasten des de la façana prelitoral fins al mar. Pel camí es passa també, en una petita desviació opcional, per la cova dels Segarulls, amb pintures rupestres declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 1998. Diverses desviacions opcionals més, que sumen gairebé tres quilòmetres addicionals, permeten allargar la travessa fins a altres punts patrimonials propers a poca distància del traçat principal, abans de tancar el recorregut ja a Vilafranca del Penedès.

📊Dades tècniques
🚉
Estació de sortida
Els Monjos
🏁
Estació d'arribada
Vilafranca del Penedès
🗺
Comarca sortida/arribada
Alt Penedès
📶
Dificultat
Exigent
🌳
Espai natural
Parc d'Olèrdola
⛰️
100 Cims
Penya del Papiol 381 m Essencial
⭐
Col·lecció
2. Patrimoni arqueològic;9. Patrimoni mundial de la UNESCO
🚂Element ferroviari d'interès

El soterrament que va guanyar espai al poble (Vilafranca del Penedès)

El desembre del 2003 l'Ajuntament de Vilafranca i el Ministeri de Foment van signar un acord per soterrar la línia convencional del ferrocarril alhora que es construïa la línia d'alta velocitat al seu pas pel municipi. Segons l'aleshores alcalde Marcel Esteve, seria l'obra més important del segle per a Vilafranca, ja que permetria guanyar 80.000 metres quadrats d'espai lliure allà on abans hi havia les vies, amb un pressupost d'uns 77 milions d'euros. El projecte va significar el capítol més recent d'una història que havia començat el 1865, quan el tren hi va arribar per primer cop, i que el 1911 havia vist inaugurar-se l'edifici de l'estació que encara avui es conserva. El 2026 Adif va sotmetre a informació pública una nova fase de cobertura, 230 metres més entre el pont de Moja i el tram ja soterrat, amb l'objectiu d'acabar de cosir la ferida ferroviària que encara divideix el municipi.

Més històries ferroviàries:

🚉 Estació de Els Monjos (5 rutes més)
🚉 Estació de Vilafranca del Penedès (1 ruta més)
🚂 Estació i poble (65 rutes més)
ST318 L'estació que va trigar 46 anys a fer se definitiva (Vilafranca del Penedès) ST316 L'estació que va heretar el nom d'un molí (Els Monjos) ST314 L'estació que va néixer allunyada del poble (Els Monjos) ST311 L'estació bessona que va néixer per no pagar peatge (Mollet Sant Fost) ST306 El poblat que va crear el tren enmig de no-res (Maçanet-Massanes) ST305 L'estació que va néixer per als banyistes (Montgat Nord) ST298 El tramvia de Montgat a Tiana (Montgat Nord) ST293 La Fletxa d'Or (Caldes d'Estrac) ST276 Un baixador jove a la línia més vella (Sant Adrià de Besòs) ST274 Una estació que va quedar amb el nom vell (Balenyà-Els Hostalets) ST272 Una estació lluny del poble per por dels botiguers (Vic) ST263 El poble que va néixer d'una estació (Sant Guim de Freixenet) ST259 Un baixador per a quaranta veïns (Caldearenas-Alquilué) ST255 Dos baixadors que es deien igual (Riglos) ST251 Una estació de Martorell que és de Castellbisbal (Martorell Vila-Castellbisbal) ST250 Quatre estacions i tres cossos (Martorell Central) ST248 Una estació que porta el nom del poble petit ST246 El poble amb dos trens (Flaçà) ST245 Un poble amb dos nuclis, un d'ells nascut del tren (Aguilar de Segarra) ST241 Dues estacions veïnes, dues companyies diferents (Ribes de Freser) ST239 Una estació amb el nom d'un poble, a tocar d'un altre (Sant Martí de Centelles) ST237 Una estació amb un nom massa llarg per dir-lo sencer (Balenyà-Tona-Seva) ST234 L'antic edifici de l'estació convertit en centre de turisme (Palautordera) ST233 Una estació que porta el nom de dos pobles i en serveix quatre (Riells i Viabrea-Breda) ST232 Com el tren del 1860 va transformar Sant Celoni (Sant Celoni) ST230 Quan el tren va portar els estiuejants a Llinars (Llinars del Vallès) ST229 Llinars, el poble dels passos a nivell (Llinars del Vallès) ST228 Una via construïda per no pagar peatge a la competència (Granollers-Canovelles) ST227 El tren que va portar l'aigua termal de moda (La Garriga) ST215 L'estació que encara porta el nom d'una companyia desapareguda ST209 El nom que va desaparèixer de l'estació durant 42 anys (Sant Quirze de Besora) ST208 La família que va portar el tren fins a casa seva (Sant Quirze de Besora) ST205 El pas que la companyia va tancar el 1900 (Centelles) ST191 Can Corbera, el barri nascut al voltant de l'estació (Viladecavalls) ST190 Castellbell i el Vilar-Monistrol, tres companyies en vint anys (Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat) ST188 Vilanova de la Sal, l'estació que no és al poble (Vilanova de la Sal) ST187 El tren que va arribar en plena febre del vi (Piera) ST186 Una estació per a dos pobles (Piera) ST185 L'estació central 'fora' de lloc (Granollers Centre) ST183 L'estació que la gent va batejar Kansas City (Granollers Centre) ST179 El barri jardí i els forns de calç de l'Abella (Sant Martí de Centelles) ST178 Arenys de Mar, quan el tren va portar les grans mansions (Arenys de Mar) ST170 Igualada, l'estació que torna al centre cent anys després (Igualada) ST169 Torelló, l'estació que va decidir cap a on creixeria el poble (Torelló) ST168 La colònia ferroviària amb moneda pròpia (Sant Vicenç de Calders) ST166 Rajadell, quan calia caminar per la via per anar a Manresa (Rajadell) ST160 Benicàssim, un poble amb un tren en miniatura propi (Benicàssim) ST159 Benicàssim, l'estació que va portar la Belle Époque (Benicàssim) ST143 La Riba, tres passos a nivell seguits (La Riba) ST139 Picamoixons, el nus on es toquen quatre comarques (La Plana - Picamoixons) ST126 Cerdanyola, l'estació on els trens només passaven (Cerdanyola del Vallès) ST112 L'estació de Marçà-Falset, porta ferroviària del Priorat (Marçà-Falset) ST101 Montblanc i el problema del canvi de sentit a Reus (Montblanc) ST060 Mollet-Sant Fost, nus ferroviari des de 1854 on conflueixen dues línies i tres destins (Mollet Sant Fost) ST058 Olesa de Montserrat, cap de línia provisional d'una línia que tardà vint anys a completar-se (Olesa de Montserrat) ST053 L'estació de l'Espluga de Francolí, porta ferroviària del monestir de Poblet (L'Espluga de Francolí) ST045 El Trambaix i la parada Walden, el retorn del tramvia a Barcelona (Walden) ST025 L'estació de La Garriga, porta ferroviària de la vila termal (La Garriga) ST019 L'estació de Sant Martí de Centelles, primera parada a Osona (Sant Martí de Centelles) ST018 L'estació de Castelldefels i el baixador de la platja: quan el tren va portar els banyistes (Castelldefels) ST017 L'estació de Montblanc i la línia cap a Lleida (Montblanc) ST016 El pont del ferrocarril i l'estació de Torelló. Quan les mines van portar el tren a Osona (Torelló) ST013 L'estació de Sant Cugat i la línia Barcelona-Vallès que va obrir el Vallès (Sant Cugat Centre) ST007 L'estació del Figaró i les gorges del Congost, ferrocarril encastat a la roca (Figaró) ST001 Cobriment de les vies de Montmeló (Montmeló)
⚠️
Seguretat
Ruta de llargària considerable i desnivell notable per les constants pujades i baixades, amb molts punts d'interès que poden allargar en excés l'horari total. Pel que fa a les dificultats tècniques, la visita opcional d'anada i tornada a les coves de Can Castellví i la balma de Can Xiquet requereix baixar un tram de cinglera vertical de quatre o cinc metres equipat amb cadenes i esglaons que pot impressionar persones amb vertigen. També de caràcter opcional, l'accés a la font de l'Ametlló té un corriol dret i el pas sota la cinglera exigeix atenció, mentre que l'accés a la cova de Segarulls segueix fites per un corriol vertical amb algun pas inclinat i grimpades lleugeres. En l'itinerari principal, poc abans de Cal Catantigues hi ha un tram dret de roca calcària desgastada equipat amb una corda d'ajuda. A l'estiu cal vigilar amb la calor per l'exposició continuada al sol en camins careners sense ombra.
📍Punts d'interès
🚂
Estació d'Els Monjos 0 km (161 m)
Infraestructura ferroviària
🏚️
Sta. Margarida (ruïnes) 1,4 km (177 m)
Ruïnes
⛪
Ermita de Penyafel 3,5 km (234 m)
Element religiós
📍
Coves de Can Castellví 6,4 km (280 m)
Coves i mines
🏭
Forn de calç Can Castellví 7,3 km (254 m)
Patrimoni industrial
⚔️
Els Albats (sepultures) 9,3 km (311 m)
Jaciment arqueològic
📍
MAC Olèrdola 9,6 km (312 m)
Museu
🏰
Castell d'Olèrdola 10 km (345 m)
Castell
🚰
Font de l'Ametlló 12,5 km (267 m)
Font
📍
Cova dels Segarulls 14 km (201 m)
Coves i mines
🏔️
Penya del Papiol 17,2 km (373 m)
100 Cims
⛪
Sta. Maria dels Horts 21,3 km (212 m)
Element religiós
🚂
Estació de Vilafranca del Penedès 23,6 km (226 m)
Infraestructura ferroviària
🌟Element destacat

La Necròpolis del Pla dels Albats

Al voltant de la capella romànica de Santa Maria dels Albats, dins el conjunt monumental d'Olèrdola, s'estén aquesta necròpolis formada per prop d'un centenar de tombes antropomorfes excavades directament a la roca, datades entre els segles X i XI. Aquest tipus de sepultura, coneguda també com a tomba olerdolana perquè va ser precisament en aquest indret on es va documentar i estudiar per primer cop, a principis del segle XIX, esdevé un bon indicador de l'ocupació humana del territori en època altmedieval. La presència d'un nombre destacat de tombes de dimensions molt reduïdes, pertanyents a nadons morts abans de rebre els sagraments, dona nom al topònim de l'indret, ja que "albats" és com es coneixien tradicionalment aquests infants. Es tracta d'un dels conjunts funeraris medievals més ben documentats de tot Catalunya, integrat dins l'itinerari de visita del jaciment arqueològic d'Olèrdola.

📰Ressenya
📷Fotos (36)
Foto 1
Foto 2
Foto 3
Foto 4
Foto 5
Foto 6
Foto 7
Foto 8
Foto 9
+27
🗺️Mapa del recorregut
⬇️ Descarrega el track (.gpx)
📈Perfil d'altitud
🌤️Meteorologia
🚆Pròxims trens
⏳ Carregant horaris...
🔗 Wikiloc