Circular des de Sant Celoni per la vall d’Olzinelles, el dolmen de Pedra Gentil i Tapioles

Ampliació de la clàssica circular per la vall d'Olzinelles, aquesta travessa afegeix uns deu quilòmetres més per arribar fins al dolmen de Pedra Gentil, en ple cor del Parc del Montnegre i el Corredor. El recorregut, sense cap punt complicat i amb pujades sempre suaus, resegueix bona part del temps pistes forestals amples abans de desviar-se cap a les ruïnes de l'església de Santa Eulàlia de Tapioles i, finalment, cap al dolmen, envoltat des de sempre d'un aire de misteri i llegenda. Amb aigua i menjar per repartir el dia en dues meitats, aquesta és, per a molts, la versió completa i definitiva de la clàssica travessa d'Olzinelles.

L’arribada del ferrocarril a Sant Celoni, el 1860, va marcar un abans i un després en la història de la vila. L’estació es va construir al límit del nucli urbà i va afavorir el creixement de Sant Celoni cap al sud-est. Per connectar-la amb el centre es va obrir el carrer de la Indústria, que aviat es va convertir també en un eix vinculat a la nova activitat industrial. La primera estació, avui desapareguda, era un senzill edifici d’una planta on convivien les dependències ferroviàries i l’habitatge del cap d’estació. L’actual, construïda el 1970, ocupa el mateix entorn.Una curiositat és que, a tocar de l’estació, hi havia la Pedra Mirona, un possible monument megalític avui desaparegut. El 1955 encara se’n conservava una llosa i, segons la Carta Arqueològica del Vallès Oriental de 1984, les lloses de la Pedra Mirona haurien estat reutilitzades en els fonaments de les cases de Renfe construïdes davant de l’estació.

El Dolmen de Pedra Gentil

Aquesta estructura megalítica, situada al municipi de Vallgorguina, és un sepulcre de cambra simple format per set megàlits verticals que sostenen un gran bloc horitzontal superior, avui parcialment trencat. Mai no ha estat excavat ni documentat arqueològicament, però es creu que la seva construcció se situa entre el 3500 i el 2000 aC. La tradició popular l'ha vinculat des de sempre a reunions de bruixes, i encara avui, la nit de Sant Joan, s'hi celebren sàbats populars que recreen aquesta llegenda. Se sap que va ser restaurat l'any 1885 pel propietari de la finca on es troba, Josep Pradell, motiu pel qual es desconeix el seu aspecte original exacte. Situat a pocs metres de les ruïnes de Santa Eulàlia de Tapioles, forma part d'un dels conjunts patrimonials més singulars de tot el Parc del Montnegre i el Corredor.

Estació de Sant Celoni