La vall d'Olzinelles des Sant Celoni seguint el SL C-79

Clàssica sortida i excel·lent ruta per a introduïr-se al senderisme, aquesta caminada senzilla remunta íntegrament la vall d'Olzinelles seguint el torrent homònim que baixa dels cims més alts del Montnegre. Tot i creuar vies del tren, una carretera, una autopista i el riu Tordera, sengles passos inferiors i un pont de vianants faciliten una transició ràpida i agradable des de l'espai urbà de Sant Celoni fins a Can Draper, punt d'entrada al parc del Montnegre-Corredor. Pel camí es descobreixen antigues resclosses de derivació d'aigua, un bosc de ribera de pollancres i verns, i el racó del forn de la Pega, amb una alzina centenària a tocar. Qui busqui allargar l'experiència amb una travessa més completa, que inclogui també el dolmen de Pedra Gentil i l'església abandonada de Santa Eulàlia de Tapioles, pot optar per la variant més llarga d'aquest mateix itinerari.

El tren que va portar Verdaguer al Montseny

El 17 d’agost de 1901, Jacint Verdaguer arribava en tren a Sant Celoni amb un grup de joves redactors de la revista Joventut. Des de l’estació van emprendre una excursió de quatre dies pel Montseny i les Guilleries, passant per Santa Fe, Sant Marçal, el Matagalls i Viladrau. Per a Verdaguer, que aleshores tenia 56 anys, seria la seva darrera excursió de muntanya. L’expedició va quedar recollida poc després a la revista Joventut, en un relat d’Anton Busquets i Punset, un dels excursionistes. Un episodi que mostra la importància que tingué el ferrocarril com a mitjà de transport en les primeres sortides excursionistes.

El Pou de Glaç de Can Draper

A tocar del punt d'inici d'aquest sender, prop de la imponent masia de Can Draper, bastida l'any 1860, es conserva un antic pou de glaç de planta circular, cobert amb una volta feta per aproximació de filades. A la llinda de l'obertura hi ha gravada la data de 1771, que en situa la construcció a finals del segle XVIII. Els murs són bastits amb carreuons i la cúpula amb maó, recolzada sobre una banqueta circular que sobresurt de l'excavació practicada al subsòl. Aquest tipus de construcció, molt estesa en zones de muntanya abans de l'arribada de la refrigeració mecànica, servia per emmagatzemar la neu compactada durant l'hivern i conservar-la en forma de glaç per subministrar-la a poblacions properes durant els mesos càlids. Es tracta d'un dels testimonis més ben conservats d'aquesta activitat tradicional a la vall d'Olzinelles.

Estació de Sant Celoni