El Balandrau (100 Cims) des de Queralbs, pel Serrat, l'Atalaiador i Coma de Vaca

Exigent ruta circular d’alta muntanya ascendeix al Balandrau (2.579 m), un dels grans miradors del Pirineu oriental i cim inclòs al repte dels 100 Cims. L’itinerari puja pel vessant sud seguint camins poc freqüentats fins als prats alpins de l’Atalaiador, des d’on s’obtenen magnífiques vistes sobre la vall de Núria i els cims que l’envolten. Després de coronar el Balandrau, el recorregut baixa pel coll dels Tres Pics i s’endinsa a la vall de Coma de Vaca, passant pel refugi homònim abans de retornar seguint el curs del Freser.

Queralbs i la Casanova de Fustanyà, la terra alta que va inspirar el Manelic de Guimerà (Queralbs)

Terra Baixa adquireix tota la seva força i significat en prendre per escenari el Pirineu i concretament l'entorn de Queralbs, on Guimerà situa l'acció de l'obra ja que passava temporades a Ribes. La Casanova, un mas de Fustanyà proper a Queralbs, és la font d'inspiració de Guimerà per escriure Terra Baixa: el Jaume i la Margarida Constans haurien estat els models reals del Manelic i la Marta. El refugi de Coma de Vaca, al peu del Balandrau, és també conegut com el Manelic en homenatge al protagonista de l'obra, convertint tota la zona en un paisatge literari viu que l'excursionista pot recórrer a peu des de l'estació de Queralbs.

La Vall i el Refugi de Coma de Vaca

Vall d'alta muntanya i refugi guardat situats a 2.010 metres d'altitud al Pirineu oriental, dins del terme municipal de Queralbs (Ripollès). Aquesta vall pirinenca es troba en la confluència de tres rius (el Freser, el de la Coma de Vaca i el de les Planes), configurant un impressionant circ natural voltat de grans cims com el Puigmal, el Bastiments o el Balandrau. El refugi, propietat de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i inaugurat l'any 1959, disposa de 52 places i serveis de pernocta i restauració i és un punt de pas clau del sender de gran recorregut GR-11, de la travessa "Els 3 Refugis" i de nombroses rutes d'ascensió pirinenques.