De Queralbs a Núria pel Camí Nou de Fontalba (Itinerànnia)

Renovada fa relativament pocs anys per la xarxa de senders Itinerànnia, aquesta ascensió a Núria evita en bona part la pista d'accés per a vehicles, resseguint en canvi un corriol pel vessant de solell del cim de la Dou. El recorregut, ben senyalitzat però amb algun tram de camí encara poc fressat, puja des de Queralbs travessant zones de bosc i pastura fins a enllaçar amb el traçat d'Itinerànnia que ve de Planoles, arribant finalment a la collada de Fontalba, per sobre dels 2.000 m i punt de partida clàssic per a l'ascensió al Puigmal. Des d'allà, el camí baixa lleugerament entre prats fins al torrent de la Cometa, amb bones vistes constants cap a les Roques de Totlomón i el Torreneules, abans d'arribar a la plana del santuari.

Un tren aïllat que va seguir circulant (Queralbs)

L'any 1940, unes grans inundacions van arrossegar un quilòmetre i mig de terreny sota la via del cremallera, a prop de Rialb, quan el riu Freser se'n va endur bona part del traçat. La reconstrucció es va allargar any i mig, però un dels trens havia quedat atrapat al tram superior de la línia, aïllat de Ribes de Freser, i durant tot aquell temps va continuar fent el trajecte entre Queralbs i Núria, sense poder baixar més avall. El servei complet no es va restablir fins al 28 d'abril de 1942.

L'Ermita de Sant Gil

A la mateixa planúria on s'aixeca el santuari, a tocar de la font del Dr. Tarrés, es troba aquesta petita ermita construïda l'any 1615, l'edifici més antic que es conserva a tot el Vall de Núria. S'hi va aixecar en el mateix indret on, segons la tradició, uns pastors haurien trobat l'any 1079 la imatge de la Mare de Déu tallada per Sant Gil, juntament amb una creu, una campana i una olla de coure que aquest ermità hauria deixat al valle segles abans. Als tres rosetons de la façana s'hi representen precisament aquests tres objectes, convertits en símbols distintius de Núria. Cremada i destruïda a l'inici de la Guerra Civil, es va poder restaurar l'any 1951 gràcies a una campanya popular que convidava totes les persones que es diguessin Núria arreu del món a apadrinar-ne la reconstrucció amb un totxo o una pedra gravada amb el seu nom.