L'Olla de Núria, integral als 17 cims de la carena (2x100 Cims)

Referent indiscutible de l'excursionisme català d'alta muntanya, aquesta travessa circular resegueix tota la carena de cims que superen els 2.700 m i que envolten el Santuari de Núria, amb el Puigmal, sostre de tot el Pirineu oriental català amb 2.910 m, com a gran protagonista. Curiosament, no existeix un consens únic sobre quin ha de ser el traçat exacte de l'Olla, i cada excursionista en fa la seva pròpia variant segons quants cims vulgui trepitjar; la versió que us proposem és la més completa, ja que s'enfila expressament a cadascun dels disset cims de la carena, en lloc de limitar-se al camí fressat que en circumval·la la majoria. Molt dura per la distància, el desnivell acumulat i les constants pujades i baixades, la travessa transcorre en tot moment per damunt dels 2.600 m, en un territori d'alta muntanya d'una bellesa excepcional, amb el Canigó, el Carlit i bona part del Pirineu francès sempre a l'horitzó.

Una olla sense recepta fixa

Malgrat ser una de les travesses més conegudes i repetides de tot el Pirineu català, l'Olla de Núria no té una definició oficial única ni un traçat homologat. Consultant diferents fonts i relats d'excursionistes es descobreixen tantes variants com persones que l'han recorreguda, amb diferències notables en quins cims s'hi inclouen i quins es deixen de banda. Alguns opten per baixar abans d'hora per la Coma de les Molleres, estalviant-se bona part dels cims occidentals, mentre que els més agosarats allarguen encara més la travessa fins a trepitjar el Torreneules. Fins i tot hi ha cims, com l'Ortigar, a la Serra de l'Embut, que per la seva situació, entitat i alçada haurien de formar-hi part per lògica, però que no compten amb un accés prou clar des del Santuari com per incloure'ls de forma habitual. Aquesta ambigüitat, lluny de ser un defecte, forma part de l'atractiu de la travessa, que cada grup d'excursionistes acaba fent seva a la seva manera.

Estació de Núria