De Núria a Planès (Tren Groc) pel coll de Noufonts

Des de la vall de Núria, l'itinerari supera el coll de Noufonts (2.660 m) per endinsar-se al vessant nord del Pirineu. Després de seguir el GR-11 fins al coll, continua per un sector més solitari fins al refugi pastoral de l'Orri, on enllaça amb el GR-10. El descens travessa boscos i prats de l'Alta Cerdanya fins al poble de Planès, on finalitza a la singular estació del Tren Groc, una de les poques de la línia accessible únicament a peu.

L'estació de Planès, un baixador del Tren Groc només accessible a peu (Planès)

L'estació de Planès no té cap vial que hi meni, només una estreta pista local des del poble, a uns vint minuts a peu. L'aturada del tren és facultativa i cal demanar-la amb antelació. Com la Vall de Núria al costat català, Planès és inaccessible en vehicle a motor, tot i que amb una diferència notable: mentre Núria ho és per la topografia de la vall, Planès ho és per raons de gestió del territori. A uns vuit-cents metres de l'estació hi ha el Pont Gisclard sobre la Tet, visible des del camí que segueix la ruta.

L'església de Santa Maria de Planès

L'ermita, probablement del segle XI, destaca per la seva planta completament singular, única en el romànic dels Països Catalans, unes parets mestres que formen un cercle una mica irregular superposat a un triangle equilàter, i aquest al seu torn a una mena de trèvol format per tres absidioles. Exteriorment destaquen les absidioles i els vèrtexs del triangle que sobresurten entre cadascuna. Popularment se l'anomena la Mesquita, atribuint-li un origen musulmà que ha estat desmentit pels historiadors. El primer document que en parla data del 1442, i va ser declarada monument històric de França el 1840. A l'interior es conserva una marededéu policromada del segle XII. L'església es troba al bell mig del cementiri del poble, a uns trenta minuts a peu de l'estació del Tren Groc.