Barcelona ruta dels Tres Turons pel turó del Carmel (100 Cims)

Amagats sota la trama de carrers de Barcelona, uns quants turons resten com a testimonis dels contraforts de Collserola que la ciutat va acabar engolint amb el seu creixement. Coneguda popularment com la Travessa dels Tres Turons, aquesta caminada urbana els resegueix un a un, enllaçant els barris de Gràcia i d'Horta-Guinardó per pendents pronunciats que sovint requereixen escales i ascensors per salvar el desnivell. Als cims s'obren panoràmiques de 360 graus sobre tota la ciutat, el mar i la carena de Collserola de fons. El projecte municipal dels Tres Turons preveu unir en el futur aquests espais verds en un únic parc de gran extensió, recuperant una idea que es remunta a mitjan segle XX.

Penitents, el nom que ve de les coves dels ermitans

El nom de l'estació de Penitents prové d'un antic convent i unes coves excavades a la muntanya on, des del segle XIX, hi vivien ermitans dedicats a la penitència solitària, promoguts pel carmelita Francesc Palau. El poeta Jacint Verdaguer va comprar el convent el 1892, però problemes econòmics el van obligar a abandonar-lo, i l'ajuntament d'Horta el va enderrocar tres anys després. L'estació es va inaugurar el 6 de novembre de 1985 amb la primera ampliació de la línia 3 des de Lesseps, i durant divuit anys, fins a l'obertura de Ciutat Meridiana el 2003, va ser l'estació més profunda de tot el metro de Barcelona.

Els Búnquers del Turó de la Rovira

Al capdamunt d'aquest turó es conserven les restes d'una bateria antiaèria construïda durant la Guerra Civil espanyola per defensar la ciutat dels bombardeigs. Un cop acabat el conflicte, les estructures de formigó van quedar abandonades i, amb el temps, l'entorn es va anar poblant de barraques que van conformar un dels barris de barraquisme més grans de Barcelona, actiu fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Enderrocades les barraques als anys setminta vuitanta, només van quedar dempeus les plataformes de formigó de la bateria, que amb els anys han esdevingut un mirador espontani sobre tota la ciutat, molt popular entre veïns i visitants. Avui l'indret és conegut popularment com "els búnquers del Carmel", tot i que el seu origen res té a veure amb aquesta funció defensiva posterior a la guerra.