Seguint el PR C-200 per Aiguafreda de Dalt des de Sant Martí de Centelles

Circular llarga i més exigent del que podria semblar, que permet conèixer a fons el patrimoni arquitectònic i arqueològic escampat pel terme d'Aiguafreda, als contraforts del Montseny. El recorregut, que segueix íntegrament el PR C-200, va enllaçant esglésies romàniques, masies i petites cavitats naturals, entre elles la Cova dels Moros i un dolmen amagat en una pineda. Ja des del nucli d'Aiguafreda de Dalt, amb la seva església de Sant Martí, el camí continua fins a la casa-museu de la Frau i baixa després cap a la riera de Martinet, que se salva pel Gorg de la Sort, un dels indrets més frescos de tot l'itinerari. El retorn cap a l'estació tanca un recorregut ric en petits detalls patrimonials, ideal per als qui gaudeixen de combinar caminada i descoberta cultural a parts iguals.

El barri jardí i els forns de calç de l'Abella (Sant Martí de Centelles)

Prop de l'estació de Sant Martí de Centelles, coneguda també com l'Abella, es conserven quatre imponents forns de calç coneguts com l'Oller, actius només uns pocs anys al voltant de 1900 gràcies, molt probablement, a la proximitat de la via fèrria que en facilitava el transport del producte. A partir de 1910, l'estació també va propiciar el naixement del barri Oller, un veïnat de torres modernistes i noucentistes aïllades, construït seguint el model de ciutat jardí llavors de moda entre la burgesia catalana. Dues cares diferents del mateix impuls, indústria i estiueig benestant, sorgides totes dues arran del pas del tren.

Aiguafreda de Dalt

Aquest petit nucli, avui pràcticament despoblat, dona nom al sender PR C-200 que el recorre i és un dels punts centrals de tota la ruta. Hi destaca l'església de Sant Martí, d'origen romànic, que continua sent el testimoni més visible d'un nucli que en el seu moment devia concentrar bona part de la vida rural i religiosa d'aquest sector del terme d'Aiguafreda. Al seu voltant es conserven també masies disperses, com Can Serra de l'Arca o l'Afrau, que reforcen el caràcter agrícola i aïllat que històricament ha caracteritzat aquest indret, allunyat del nucli principal del municipi i de les vies de comunicació modernes. La seva ubicació, a mig camí entre els Cingles de Bertí i les primeres estribacions del Montseny, en fa un punt de pas obligat per a qui vulgui conèixer aquest racó més desconegut del Vallès Oriental.