Santuari de Bellmunt pel PR C-45 i carena de Serragrenyada des de Torelló

Llarga i completa travessa circular per la Plana de Vic que combina bosc, carena i devoció popular en un mateix recorregut, ideal per als amants de la muntanya mitjana i dels colors de tardor. Ja de bon principi, una petita escala de ferro opcional permet acostar-se a les ruïnes del castell de Torelló, abans que el sender s'endinsi per pinedes, rouredes i fagedes en direcció al Santuari de Bellmunt, un dels 100 Cims de la FEEC situat al capdamunt d'un gran plec anticlinal que separa les conques del Ter i del Fluvià, amb panoràmiques que arriben fins al Pirineu de Girona i la Catalunya Central. En lloc de baixar directament pel PR, l'itinerari opta per resseguir la carena de Serragrenyada per un corriol més estret i estètic, amb l'opció d'acostar-se també al Serrat Alt, un altre 100 Cims incorporat a la llista oficial l'any 2022. El descens final travessa boscos, masos i ermites disperses fins a tancar el cercle a la vila.

Torelló, l'estació que va decidir cap a on creixeria el poble (Torelló)

Quan calia triar la ubicació de l'estació de Torelló, es va optar per uns terrenys propers al mas la Riba, a l'altra banda del vell pont de les Palanques respecte al nucli antic. Aquesta decisió, presa per raons purament tècniques del traçat, va acabar determinant tot el creixement urbà posterior de la vila, al voltant de l'estació hi va créixer un nou pol industrial i residencial, amb fondes i hotels per als viatgers, mentre que dècades més tard, als anys seixanta i setanta, s'hi consolidaria un barri sencer amb parròquia pròpia. Sense la tria d'aquell indret concret el 1879, el mapa actual de Torelló seria ben diferent.

Castell de Torelló (Castell dels Moros)

Damunt d'un turó rocós de 781 m d'altitud, amb la serra de Bellmunt com a teló de fons, s'aixecava antigament el castell de Torelló, conegut popularment com el castell dels Moros. Documentat per primera vegada l'any 881, va ser durant segles un bastió estratègic que controlava tota la vall del Ges, primer sota domini dels comtes de Barcelona-Osona i, més tard, dels llinatges Besora i Montcada. Avui només se'n conserva la base d'una torre de defensa circular, feta de petits carreus escairats, així com un aljub tallat directament a la roca i diversos forats que evidencien l'antiga estructura de fusta del recinte. Els terratrèmols de l'any 1427 en van accelerar la ruïna definitiva, però el seu emplaçament, gairebé 250 m per sobre de les valls del Ter i del Ges, continua oferint un dels miradors més complets sobre la Plana de Vic i les estribacions que s'estenen fins al Montseny.