Camps de conreu i masies disperses acompanyen bona part d'aquesta caminada planera per la Plana de Vic, que combina un tram inicial per l'Anella Verda de la capital d'Osona amb el sender de petit recorregut PR C-93. camí que seguirem en la seva totalitat. El recorregut, gairebé sense desnivell, s'endinsa al bosc de roures i boixos de Sala d'Heures, on es creua la presa d'un petit pantà, i continua fins al nucli de Santa Eugènia de Berga, amb la seva església romànica com a punt central. La caminada resseguix també diversos trams de camins rals històrics que antigament unien Vic amb Taradell i Vilalleons, travessant el riu Gurri en un parell de punts abans de tancar el cercle.
Una estació lluny del poble per por dels botiguers (Vic)
Quan es va inaugurar la primera estació de Vic el 1875, obra de l'arquitecte Josep Foulon, es va situar ben lluny del centre urbà, en un indret llavors gairebé despoblat a ponent de la ciutat. La causa no va ser tècnica sinó comercial: els botiguers vigatans havien protestat sorollosament contra la primera proposta, que situava l'estació a llevant, a prop dels Caputxins, per por que el tren s'endugués el comerç cap a aquella banda. No va ser fins al 1903 que es va projectar el carrer Verdaguer per unir per fi el centre amb l'estació, i el 1910 l'edifici original va ser substituït pel monumental edifici eclèctic, amb rellotge i escut de la ciutat al frontó, que encara avui rep els viatgers.
Més històries ferroviàries:
Sala d'Heures
Enmig del bosc de roures i boixos que travessa aquesta caminada es troba el paratge de Sala d'Heures, centrat en un antic casal del mateix nom que encara es pot veure a certa distància del camí. Un petit pantà recull en aquest indret les aigües del torrent de Vilalleons, que antigament es conduïen per una canal fins al mateix casal per abastir-lo d'aigua. La presa d'aquest embassament es pot travessar a peu, i marca un dels punts de referència de l'antic entramat de camins rals que unien Vic amb Vilalleons i Taradell, un traçat que precedeix en molt les carreteres actuals. Es tracta d'un dels racons més frescos i ombrívols de tota la travessa, en un territori dominat majoritàriament per camps oberts i masies disperses.
Carregant...