De la Pobla Claramunt a Igualada pel castell de Claramunt i la serra i santuari de Collbàs

Travessa assequible i familiar per la comarca de l'Anoia, que combina en un mateix recorregut patrimoni medieval, curiositats geològiques i un tram final ben urbà. Nada més sortir, un camí pensat especialment per als més menuts, amb cabanes de fusta i zones on cercar fòssils de cargols gegants, condueix fins al castell de Claramunt, un dels més ben conservats de tota la comarca. El sender continua després per la Serra de la Guàrdia i de Collbàs, on s'hi troba el santuari homònim, abans de baixar cap a Santa Margarida de Montbui i enllaçar amb el traçat urbà del Camí de Sant Jaume fins al centre d'Igualada. Ja a la capital de l'Anoia, val la pena completar la jornada amb una visita al Museu de la Pell, instal·lat en dos antics edificis industrials de la ciutat, testimoni de la importància que va tenir aquest sector per a l'economia local.

Igualada, l'estació que torna al centre cent anys després (Igualada)

El carrilet va arribar a Igualada el 1893, amb l'estació situada al bell mig del nucli urbà. El 1978, enmig de protestes veïnals que no van aconseguir aturar-ho, es va tancar aquell tram urbà i l'estació es va traslladar als afores, al sud-est de la ciutat, deixant un pas a nivell que durant dècades ha partit el territori entre Igualada i Vilanova del Camí. Ara, gairebé cinquanta anys després, el Govern ha licitat les obres per soterrar el tram final i integrar-lo novament a la trama urbana, amb una passarel·la per a vianants sobre la riera d'Òdena, una inversió de 37 milions d'euros i finalització prevista per al 2028.

Castell de Claramunt

Encimbellat dalt d'un turó rocós de la Serra de la Guàrdia, el castell de Claramunt formava part del comtat de Barcelona i va exercir de sentinella avançada de la Conca d'Òdena durant l'època de la Reconquesta. Documentat per primera vegada l'any 978, va estar sota el domini del llinatge Claramunt fins al 1306, quan aquests el van traspassar als Cardona, que més tard, ja convertits en Cardona-Medinaceli, en van fer el centre administratiu d'un ampli domini senyorial repartit per diversos municipis de la comarca. La fortalesa es va mantenir en mans d'aquesta família fins ben entrat el segle XIX, quan l'abolició de l'Antic Règim en va posar fi a la funció feudal. Avui, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i obert al públic amb entrada de pagament, conserva encara la fesomia de fortificació medieval i ofereix des del seu capdamunt unes vistes excepcionals sobre bona part de la comarca de l'Anoia.