Circular sorprenent que trenca amb la imatge industrial habitualment associada a aquesta població del Baix Llobregat, mostrant un vessant patrimonial i natural que pocs esperarien trobar-hi. El recorregut s'enfila fins al monestir de Sant Genís de Rocafort, del qual es conserven totes les parets exteriors i una de les arcades del sostre, i baixa després cap a les restes de la mina Martorellense, una antiga explotació de plom on cal anar amb compte pels forats oberts al terra entre les runes. La travessa continua per la carena de la serra de l'Ataix fins a la serra de les Torretes, amb Montserrat sempre present al fons, i tanca el cercle al Pont del Diable, una obra que reprèn el traçat de l'antiga Via Augusta romana en aquest punt de confluència dels rius Anoia i Llobregat.
Quatre estacions i tres cossos (Martorell Central)
L'estació de Rodalies de Martorell ocupa un edifici de viatgers de tres cossos de tres plantes, units per trams de dues plantes, aixecat quan la línia cap a Tarragona travessava el municipi. Just al costat, la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya hi manté no una sinó tres estacions pròpies, Martorell Vila, Martorell Central i Martorell-Enllaç, aquesta última punt de bifurcació de les línies cap a Manresa i cap a Igualada des que hi va arribar, l'any 1912, l'antic carrilet de via mètrica. Aquest origen de via estreta encara es fa notar avui en el ramal de mercaderies que surt de l'estació de Rodalies cap a la fàbrica Solvay, per on hi circulen trens d'ambdós amples.
Més històries ferroviàries:
El Pont del Diable
Martorell es troba situat a la confluència dels rius Anoia i Llobregat, un punt de pas immemorial que ja els romans van aprofitar per construir-hi un pont per a la Via Augusta. Aquell primer pont va ser modificat a l'edat mitjana, donant lloc a l'estructura que avui coneixem popularment com el Pont del Diable, de color vermell característic. Al seu costat es conserven també les restes d'un arc de triomf romà, testimoni addicional de la importància estratègica que aquest indret ha tingut al llarg dels segles com a via de comunicació entre el Penedès, l'Anoia i el Baix Llobregat. La combinació de pont medieval i vestigis romans en un mateix punt confirma la llarga continuïtat d'ocupació d'aquest pas fluvial, un dels més transitats de tota la comarca des de l'antiguitat.
Carregant...