De Montmeló a Montgat per Castellruf i el turó de Galzeran (100 Cims)

Ruta que ravessa la Serralada Litoral des de l'interior cap a la costa. És una caminada amb força al·licients, tant pel que fa al valor mediambiental de la sortida com històric, caminant per unes muntanyes que tot i estar molt properes a la conurbació de Barcelona no són gaire visitades. Des de Montmeló passarem per l'aiguabarreig del Besòs, allà on les aigües dels rius Mogent i Congost s'uneixen per crear aquest riu. Visitarem el castell de Sant Miquel, el poblat ibèric de Castellruf, i el seu dolmen, i pujarem al turó més alt de la zona, el turó de Galzeran, un cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC.

Cobriment de les vies de Montmeló (Montmeló)

L'estació de Montmeló es va inaugurar el 1854 amb l'arribada del ferrocarril de Barcelona a Granollers, un dels primers trams ferroviaris de Catalunya. Durant més d'un segle les vies van dividir el nucli urbà, fins que una profunda remodelació va permetre el seu cobriment l'any 2012 al centre del municipi, integrant millor el ferrocarril dins la trama urbana. L'actuació va incloure una nova estació més accessible, la renovació de les andanes i la creació d'un gran espai públic damunt les vies, transformant completament la relació de Montmeló amb el tren. L'antiga estació es va conservar, i actualment acull equipaments municipals. Tot i això, encara hi ha dues grans lloses pendents d'urbanitzar.

Turó de Galzeran, el vèrtex del metre

Al capdamunt d'aquest cim de 484 m, sostre tant de la Serralada de Marina com de la Serralada Litoral, es conserva un monòlit geodèsic que va tenir un paper decisiu en la història de la ciència. Entre els anys 1792 i 1798, els astrònoms francesos Pierre Méchain i Jean-Baptiste Delambre van dirigir la mesura de l'arc de meridià entre Dunkerque i Barcelona, un projecte encarregat per l'Acadèmia Francesa de les Ciències per determinar amb precisió la longitud del meridià terrestre i, a partir d'aquesta, definir el metre com a deumilionèsima part de la distància entre el pol nord i l'equador. El turó de Galzeran, aleshores anomenat Mont-Mates, va ser un dels vèrtexs d'aquesta triangulació, connectat visualment amb el Puig Rodó i, des del cim de Sant Jeroni de Montserrat, amb Vallvidrera. Avui, aquest vèrtex geodèsic recorda que, en un temps en què cada regió tenia les seves pròpies unitats de mesura, va ser precisament des d'aquest indret del Maresme que es va contribuir a establir un sistema universal encara vigent arreu del món.