El Cogulló de Cal Torre (100 Cims) des de Rajadell

Circular pel Bages central que combina patrimoni romà i un cim discret però ben situat, poc conegut fora dels cercles del repte dels 100 Cims. El recorregut, que alterna pistes freqüentades per motoristes de cap de setmana amb bonics corriols més tranquils, s'atura primer al jaciment de la vil·la romana de Sant Amanç, a tocar mateix del sender, abans d'enfilar-se cap al Cogulló de Cal Torre, situat a cavall dels termes de Rajadell i Castellfollit del Boix. Des del cim, un excel·lent mirador de la Catalunya central, les vistes es reparteixen entre Montserrat, Castelltallat, el Cadí i el Pedraforca, un ventall de serralades que compensa la modesta alçada d'aquest 100 Cims. El descens torna a baixar cap a la vall de la riera de Rajadell, tancant un recorregut variat que no destaca per la seva espectacularitat però sí per la barreja de patrimoni arqueològic i paisatge de la Catalunya interior.

Rajadell, quan calia caminar per la via per anar a Manresa

El ferrocarril Barcelona-Lleida-Saragossa va arribar prematurament a Rajadell el 1859, obrint la població a un món més ampli i facilitant la instal·lació de petites indústries que hi enviaven la producció en tren. Amb l'arribada del cotxe privat al segle XX, però, Rajadell es va quedar enrere, perquè la carretera que la comunicava amb Manresa era tan dolenta que no es va renovar fins al 1994. Es donava, doncs, la paradoxa que la gent del poble feia servir el mateix traçat del ferrocarril per anar a peu fins a Manresa, caminant vora les vies que un segle abans havien portat la modernitat.

Vil·la romana de Sant Amanç

A tocar del sender que puja cap al Cogulló es troba el jaciment de Sant Amanç, un assentament romà rural descobert de manera fortuïta l'any 1993, arran de les obres de la carretera N-141b, que en va malmetre part de l'estructura. El conjunt, situat vora una antiga via romana que unia el Pla de Bages amb l'Anoia i la Segarra, es divideix en una zona nord o pars urbana, amb estances nobles i un conjunt de termes, i una zona sud o pars rústica, destinada a tasques industrials i agrícoles. Sota les restes romanes, que es daten sobretot de la segona meitat del segle IV, s'hi han documentat també vestigis ibèrics anteriors, com una sitja per emmagatzemar cereals. Un dels paviments de mosaic policrom trobat a la vil·la es conserva actualment al Museu Comarcal de Manresa, mentre que els dos sectors excavats, a banda i banda de la carretera, es poden visitar avui dia concertant una visita a l'oficina de turisme de Rajadell.