ST245
● Exigent
Llarga circular pel Bages, prop del límit amb l'Anoia, que combina antics nuclis de població, masos i patrimoni arqueològic dispers pel territori. El recorregut, majoritàriament per pista forestal amb algun tram asfaltat, travessa el nucli de les Coromines, on les cases s'arrengleren al llarg del camí fins a l'ermita de la Mare de Déu de la Candelera, amb font pròpia inclosa. Poc més enllà, apartant-se lleugerament del traçat, s'hi troba un antic pou de glaç, i ja a Seguers, entitat de població veïna, es pot visitar l'església de Sant Pere i Sant Pau i, a tocar seu, un parell de jaciments amb tombes antropomorfes. La travessa es tanca a l'ermita de la Mare de Déu del Grauet, colofó d'un recorregut ric en petit patrimoni rural i religiós repartit per tot el terme.
Un poble amb dos nuclis, un d'ells nascut del tren (Aguilar de Segarra)
L'estació d'Aguilar de Segarra es va inaugurar el 15 de desembre de 1913 amb una gran festa popular, gairebé mig segle després que el tram entre Manresa i Lleida arribés a la zona, obert el 1860 per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona i traspassat als Caminos de Hierro del Norte el 1878 i a RENFE el 1941. La infraestructura, allunyada del nucli històric del poble, va donar nom al barri de l'Estació, un dels dos que actualment conformen el municipi d'Aguilar de Segarra. Avui l'edifici de viatgers roman tancat i l'entorn no ofereix cap servei, però l'estació continua tenint parada de trens regionals de la línia R12 de Rodalies de Catalunya, entre Seguers de Sant Pere Sallavinera i Rajadell.
Més històries ferroviàries:
La Necròpolis de Seguers
A tocar de l'església de Sant Pere i Sant Pau, al nucli de Seguers, es conserven un parell de jaciments amb tombes antropomorfes excavades directament a la roca, un tipus de sepultura medieval molt característica d'aquest sector de la Catalunya central. Aquestes tombes, esculpides seguint el contorn del cos humà, es daten generalment entre els segles X i XIII, i solen aparèixer associades a petits nuclis rurals amb una església o ermita propera, tal com passa en aquest cas concret. La seva presència confirma la llarga continuïtat d'ocupació d'aquest territori de transició entre el Bages i l'Anoia, ja documentada també per la troballa de menhirs en altres punts propers del mateix municipi d'Aguilar de Segarra. Es tracta d'un dels conjunts patrimonials més interessants de tota la travessa, testimoni d'un moment històric en què aquestes terres de frontera es trobaven en ple procés de repoblament medieval.
Carregant...
