← Rutes
Circular a Aguilar de Segarra pel PR-C 74
Circular a Aguilar de Segarra pel PR-C 74
ST245
● Exigent

Circular a Aguilar de Segarra pel PR-C 74

Distància
📏 24.8 km
Desnivell
⛰ +/- 540 m
Temps
⏱ 5h30min
Tipus
↔ Circular
Punt més alt
⛰ Plans de Puigfarner (725 m)
Millor època
📅 Evitar l'estiu
📖Descripció

Llarga circular pel Bages, prop del límit amb l'Anoia, que combina antics nuclis de població, masos i patrimoni arqueològic dispers pel territori. El recorregut, majoritàriament per pista forestal amb algun tram asfaltat, travessa el nucli de les Coromines, on les cases s'arrengleren al llarg del camí fins a l'ermita de la Mare de Déu de la Candelera, amb font pròpia inclosa. Poc més enllà, apartant-se lleugerament del traçat, s'hi troba un antic pou de glaç, i ja a Seguers, entitat de població veïna, es pot visitar l'església de Sant Pere i Sant Pau i, a tocar seu, un parell de jaciments amb tombes antropomorfes. La travessa es tanca a l'ermita de la Mare de Déu del Grauet, colofó d'un recorregut ric en petit patrimoni rural i religiós repartit per tot el terme.

📊Dades tècniques
🚉
Estació de sortida/arribada
Aguilar de Segarra
🗺
Comarca sortida/arribada
Bages
📶
Dificultat
Exigent
🚂Element ferroviari d'interès

Un poble amb dos nuclis, un d'ells nascut del tren (Aguilar de Segarra)

L'estació d'Aguilar de Segarra es va inaugurar el 15 de desembre de 1913 amb una gran festa popular, gairebé mig segle després que el tram entre Manresa i Lleida arribés a la zona, obert el 1860 per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona i traspassat als Caminos de Hierro del Norte el 1878 i a RENFE el 1941. La infraestructura, allunyada del nucli històric del poble, va donar nom al barri de l'Estació, un dels dos que actualment conformen el municipi d'Aguilar de Segarra. Avui l'edifici de viatgers roman tancat i l'entorn no ofereix cap servei, però l'estació continua tenint parada de trens regionals de la línia R12 de Rodalies de Catalunya, entre Seguers de Sant Pere Sallavinera i Rajadell.

Més històries ferroviàries:

🚂 Estació i poble (65 rutes més)
ST319 El soterrament que va guanyar espai al poble (Vilafranca del Penedès) ST318 L'estació que va trigar 46 anys a fer se definitiva (Vilafranca del Penedès) ST316 L'estació que va heretar el nom d'un molí (Els Monjos) ST314 L'estació que va néixer allunyada del poble (Els Monjos) ST311 L'estació bessona que va néixer per no pagar peatge (Mollet Sant Fost) ST306 El poblat que va crear el tren enmig de no-res (Maçanet-Massanes) ST305 L'estació que va néixer per als banyistes (Montgat Nord) ST298 El tramvia de Montgat a Tiana (Montgat Nord) ST293 La Fletxa d'Or (Caldes d'Estrac) ST276 Un baixador jove a la línia més vella (Sant Adrià de Besòs) ST274 Una estació que va quedar amb el nom vell (Balenyà-Els Hostalets) ST272 Una estació lluny del poble per por dels botiguers (Vic) ST263 El poble que va néixer d'una estació (Sant Guim de Freixenet) ST259 Un baixador per a quaranta veïns (Caldearenas-Alquilué) ST255 Dos baixadors que es deien igual (Riglos) ST251 Una estació de Martorell que és de Castellbisbal (Martorell Vila-Castellbisbal) ST250 Quatre estacions i tres cossos (Martorell Central) ST248 Una estació que porta el nom del poble petit ST246 El poble amb dos trens (Flaçà) ST241 Dues estacions veïnes, dues companyies diferents (Ribes de Freser) ST239 Una estació amb el nom d'un poble, a tocar d'un altre (Sant Martí de Centelles) ST237 Una estació amb un nom massa llarg per dir-lo sencer (Balenyà-Tona-Seva) ST234 L'antic edifici de l'estació convertit en centre de turisme (Palautordera) ST233 Una estació que porta el nom de dos pobles i en serveix quatre (Riells i Viabrea-Breda) ST232 Com el tren del 1860 va transformar Sant Celoni (Sant Celoni) ST230 Quan el tren va portar els estiuejants a Llinars (Llinars del Vallès) ST229 Llinars, el poble dels passos a nivell (Llinars del Vallès) ST228 Una via construïda per no pagar peatge a la competència (Granollers-Canovelles) ST227 El tren que va portar l'aigua termal de moda (La Garriga) ST215 L'estació que encara porta el nom d'una companyia desapareguda ST209 El nom que va desaparèixer de l'estació durant 42 anys (Sant Quirze de Besora) ST208 La família que va portar el tren fins a casa seva (Sant Quirze de Besora) ST205 El pas que la companyia va tancar el 1900 (Centelles) ST191 Can Corbera, el barri nascut al voltant de l'estació (Viladecavalls) ST190 Castellbell i el Vilar-Monistrol, tres companyies en vint anys (Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat) ST188 Vilanova de la Sal, l'estació que no és al poble (Vilanova de la Sal) ST187 El tren que va arribar en plena febre del vi (Piera) ST186 Una estació per a dos pobles (Piera) ST185 L'estació central 'fora' de lloc (Granollers Centre) ST183 L'estació que la gent va batejar Kansas City (Granollers Centre) ST179 El barri jardí i els forns de calç de l'Abella (Sant Martí de Centelles) ST178 Arenys de Mar, quan el tren va portar les grans mansions (Arenys de Mar) ST170 Igualada, l'estació que torna al centre cent anys després (Igualada) ST169 Torelló, l'estació que va decidir cap a on creixeria el poble (Torelló) ST168 La colònia ferroviària amb moneda pròpia (Sant Vicenç de Calders) ST166 Rajadell, quan calia caminar per la via per anar a Manresa (Rajadell) ST160 Benicàssim, un poble amb un tren en miniatura propi (Benicàssim) ST159 Benicàssim, l'estació que va portar la Belle Époque (Benicàssim) ST143 La Riba, tres passos a nivell seguits (La Riba) ST139 Picamoixons, el nus on es toquen quatre comarques (La Plana - Picamoixons) ST126 Cerdanyola, l'estació on els trens només passaven (Cerdanyola del Vallès) ST112 L'estació de Marçà-Falset, porta ferroviària del Priorat (Marçà-Falset) ST101 Montblanc i el problema del canvi de sentit a Reus (Montblanc) ST060 Mollet-Sant Fost, nus ferroviari des de 1854 on conflueixen dues línies i tres destins (Mollet Sant Fost) ST058 Olesa de Montserrat, cap de línia provisional d'una línia que tardà vint anys a completar-se (Olesa de Montserrat) ST053 L'estació de l'Espluga de Francolí, porta ferroviària del monestir de Poblet (L'Espluga de Francolí) ST045 El Trambaix i la parada Walden, el retorn del tramvia a Barcelona (Walden) ST025 L'estació de La Garriga, porta ferroviària de la vila termal (La Garriga) ST019 L'estació de Sant Martí de Centelles, primera parada a Osona (Sant Martí de Centelles) ST018 L'estació de Castelldefels i el baixador de la platja: quan el tren va portar els banyistes (Castelldefels) ST017 L'estació de Montblanc i la línia cap a Lleida (Montblanc) ST016 El pont del ferrocarril i l'estació de Torelló. Quan les mines van portar el tren a Osona (Torelló) ST013 L'estació de Sant Cugat i la línia Barcelona-Vallès que va obrir el Vallès (Sant Cugat Centre) ST007 L'estació del Figaró i les gorges del Congost, ferrocarril encastat a la roca (Figaró) ST001 Cobriment de les vies de Montmeló (Montmeló)
⚠️
Seguretat
Recorregut majoritàriament per pista forestal, sense dificultat tècnica destacable en cap tram. La llarga distància és l'únic factor a tenir en compte a l'hora de planificar la sortida.
🥾Senders
📍Punts d'interès
🚂
Estació d'Aguilar de Segarra 0 km (480 m)
Infraestructura ferroviària
🏡
Cal Soal 1,8 km (540 m)
Masia
📍
Alzina Mil·lenària 1,9 km (543 m)
Arbre monumental
🏔️
Montconill 4,4 km (702 m)
Cim
⛪
Santa Magdalena de Còdol-rodon 4,8 km (703 m)
Element religiós
🌉
Pont de Seguers 7,1 km (640 m)
Pont
⚔️
Necròpolis A 7,5 km (619 m)
Jaciment arqueològic
⛪
Sant Pere i Sant Feliu (Seguers) 7,7 km (630 m)
Element religiós
⚔️
Necròpolis B 8,1 km (624 m)
Jaciment arqueològic
🏘️
Les Coromines 8,8 km (647 m)
Nucli urbà
⛪
Mare de Déu de la Candelera 9 km (656 m)
Element religiós
🏭
Pou de Glaç de les Coromines 9,3 km (655 m)
Patrimoni industrial
🔭
Mirador natural 11,7 km (678 m)
Mirador
🏚️
Cal Mosset 15,1 km (551 m)
Ruïnes
⚔️
Sepultura del Grauet 17,4 km (569 m)
Jaciment arqueològic
⛪
Mare de Déu del Grauet 17,7 km (560 m)
Element religiós
🌉
Pont riera de Rajadell 24 km (477 m)
Pont
🚂
Estació d'Aguilar de Segarra 24,8 km (480 m)
Infraestructura ferroviària
🌟Element destacat

La Necròpolis de Seguers

A tocar de l'església de Sant Pere i Sant Pau, al nucli de Seguers, es conserven un parell de jaciments amb tombes antropomorfes excavades directament a la roca, un tipus de sepultura medieval molt característica d'aquest sector de la Catalunya central. Aquestes tombes, esculpides seguint el contorn del cos humà, es daten generalment entre els segles X i XIII, i solen aparèixer associades a petits nuclis rurals amb una església o ermita propera, tal com passa en aquest cas concret. La seva presència confirma la llarga continuïtat d'ocupació d'aquest territori de transició entre el Bages i l'Anoia, ja documentada també per la troballa de menhirs en altres punts propers del mateix municipi d'Aguilar de Segarra. Es tracta d'un dels conjunts patrimonials més interessants de tota la travessa, testimoni d'un moment històric en què aquestes terres de frontera es trobaven en ple procés de repoblament medieval.

📰Ressenya
📷Fotos (36)
Foto 1
Foto 2
Foto 3
Foto 4
Foto 5
Foto 6
Foto 7
Foto 8
Foto 9
+27
🗺️Mapa del recorregut
⬇️ Descarrega el track (.gpx)
📈Perfil d'altitud
🌤️Meteorologia
🚆Pròxims trens
⏳ Carregant horaris...
🔗 Wikiloc