Travessa completa d'un dels espais naturals més singulars del litoral valencià, el parc natural del Desert de les Palmes, una serra que, tot i ser paral·lela a la costa, no arriba a tocar el mar directament. El recorregut combina bosc mediterrani, crestes rocoses i restes arqueològiques disperses per tot el massís, com les del castell de Montornès, abans d'assolir el Bartolo, el punt més alt de tot el parc, coronat per una gran creu de 18 m i, entre les antenes properes, una petita ermita. Els dies clars, la panoràmica arriba fins a les illes Columbretes, ja mar endins.
Benicàssim, l'estació que va portar la Belle Époque (Benicàssim)
L'estació de Benicàssim va obrir el 16 de novembre de 1863, amb el tram Benicàssim-Castelló de la línia que la companyia AVT construïa per unir València amb Tarragona. L'arribada del tren va convertir un poble fins llavors dedicat a l'agricultura en una destinació d'estiueig burgès, amb la construcció de vil·les que encara avui li donen el nom pel qual és conegut arreu. Cent seixanta anys després, el poble encara celebra aquell moment fundacional amb la festa Benicàssim Belle Époque, un cap de setmana anual de setembre dedicat a recordar els feliços anys en què el tren va portar la moda, els banys i el lleure a la costa de Castelló.
Més històries ferroviàries:
Convent del Desert de les Palmes
El nom d'aquest espai natural no té origen geogràfic, sinó que prové del terme amb què els carmelites descalços designaven els indrets solitaris i allunyats de la població on es retiraven a la contemplació i l'oració. Van arribar a aquestes muntanyes a finals del segle XVII, després que la divisió de la província religiosa d'Aragó-València i Catalunya, l'any 1625, deixés la primera sense cap "desert" propi. La fundació, no exempta de disputes amb els franciscans de Castelló i amb el baró de Benicàssim, es va concretar l'any 1694 amb la compra de la masia de Gavarrell. El convent originari, malmès per fortes pluges, va quedar en ruïnes, i els religiosos en van aixecar un de nou a finals del segle XVIII en un indret proper, on encara avui hi resideixen alguns pares carmelites i es conserva un petit museu amb peces artístiques recollides de diversos convents de l'orde.
Carregant...