← Rutes
El Parc Natural del Desert de les Palmes des de Benicàssim (Castelló)
El Parc Natural del Desert de les Palmes des de Benicàssim (Castelló)
ST159
● Exigent 🌿 PN del Desert de les Palmes

El Parc Natural del Desert de les Palmes des de Benicàssim (Castelló)

Distància
📏 17.0 km
Desnivell
⛰ +/- 840 m
Temps
⏱ 5h30min
Tipus
↔ Circular
Punt més alt
⛰ El Bartolo (736 m)
Millor època
📅 Evitar l'estiu
📖Descripció

Travessa completa d'un dels espais naturals més singulars del litoral valencià, el parc natural del Desert de les Palmes, una serra que, tot i ser paral·lela a la costa, no arriba a tocar el mar directament. El recorregut combina bosc mediterrani, crestes rocoses i restes arqueològiques disperses per tot el massís, com les del castell de Montornès, abans d'assolir el Bartolo, el punt més alt de tot el parc, coronat per una gran creu de 18 m i, entre les antenes properes, una petita ermita. Els dies clars, la panoràmica arriba fins a les illes Columbretes, ja mar endins.

📊Dades tècniques
🚉
Estació de sortida/arribada
Benicàssim
🗺
Comarca sortida/arribada
Plana Alta (Castelló)
📶
Dificultat
Exigent
🌳
Espai natural
PN del Desert de les Palmes
🚂Element ferroviari d'interès

Benicàssim, l'estació que va portar la Belle Époque (Benicàssim)

L'estació de Benicàssim va obrir el 16 de novembre de 1863, amb el tram Benicàssim-Castelló de la línia que la companyia AVT construïa per unir València amb Tarragona. L'arribada del tren va convertir un poble fins llavors dedicat a l'agricultura en una destinació d'estiueig burgès, amb la construcció de vil·les que encara avui li donen el nom pel qual és conegut arreu. Cent seixanta anys després, el poble encara celebra aquell moment fundacional amb la festa Benicàssim Belle Époque, un cap de setmana anual de setembre dedicat a recordar els feliços anys en què el tren va portar la moda, els banys i el lleure a la costa de Castelló.

Més històries ferroviàries:

🚉 Estació de Benicàssim (3 rutes més)
🚂 Estació i poble (65 rutes més)
ST319 El soterrament que va guanyar espai al poble (Vilafranca del Penedès) ST318 L'estació que va trigar 46 anys a fer se definitiva (Vilafranca del Penedès) ST316 L'estació que va heretar el nom d'un molí (Els Monjos) ST314 L'estació que va néixer allunyada del poble (Els Monjos) ST311 L'estació bessona que va néixer per no pagar peatge (Mollet Sant Fost) ST306 El poblat que va crear el tren enmig de no-res (Maçanet-Massanes) ST305 L'estació que va néixer per als banyistes (Montgat Nord) ST298 El tramvia de Montgat a Tiana (Montgat Nord) ST293 La Fletxa d'Or (Caldes d'Estrac) ST276 Un baixador jove a la línia més vella (Sant Adrià de Besòs) ST274 Una estació que va quedar amb el nom vell (Balenyà-Els Hostalets) ST272 Una estació lluny del poble per por dels botiguers (Vic) ST263 El poble que va néixer d'una estació (Sant Guim de Freixenet) ST259 Un baixador per a quaranta veïns (Caldearenas-Alquilué) ST255 Dos baixadors que es deien igual (Riglos) ST251 Una estació de Martorell que és de Castellbisbal (Martorell Vila-Castellbisbal) ST250 Quatre estacions i tres cossos (Martorell Central) ST248 Una estació que porta el nom del poble petit ST246 El poble amb dos trens (Flaçà) ST245 Un poble amb dos nuclis, un d'ells nascut del tren (Aguilar de Segarra) ST241 Dues estacions veïnes, dues companyies diferents (Ribes de Freser) ST239 Una estació amb el nom d'un poble, a tocar d'un altre (Sant Martí de Centelles) ST237 Una estació amb un nom massa llarg per dir-lo sencer (Balenyà-Tona-Seva) ST234 L'antic edifici de l'estació convertit en centre de turisme (Palautordera) ST233 Una estació que porta el nom de dos pobles i en serveix quatre (Riells i Viabrea-Breda) ST232 Com el tren del 1860 va transformar Sant Celoni (Sant Celoni) ST230 Quan el tren va portar els estiuejants a Llinars (Llinars del Vallès) ST229 Llinars, el poble dels passos a nivell (Llinars del Vallès) ST228 Una via construïda per no pagar peatge a la competència (Granollers-Canovelles) ST227 El tren que va portar l'aigua termal de moda (La Garriga) ST215 L'estació que encara porta el nom d'una companyia desapareguda ST209 El nom que va desaparèixer de l'estació durant 42 anys (Sant Quirze de Besora) ST208 La família que va portar el tren fins a casa seva (Sant Quirze de Besora) ST205 El pas que la companyia va tancar el 1900 (Centelles) ST191 Can Corbera, el barri nascut al voltant de l'estació (Viladecavalls) ST190 Castellbell i el Vilar-Monistrol, tres companyies en vint anys (Castellbell i el Vilar-Monistrol de Montserrat) ST188 Vilanova de la Sal, l'estació que no és al poble (Vilanova de la Sal) ST187 El tren que va arribar en plena febre del vi (Piera) ST186 Una estació per a dos pobles (Piera) ST185 L'estació central 'fora' de lloc (Granollers Centre) ST183 L'estació que la gent va batejar Kansas City (Granollers Centre) ST179 El barri jardí i els forns de calç de l'Abella (Sant Martí de Centelles) ST178 Arenys de Mar, quan el tren va portar les grans mansions (Arenys de Mar) ST170 Igualada, l'estació que torna al centre cent anys després (Igualada) ST169 Torelló, l'estació que va decidir cap a on creixeria el poble (Torelló) ST168 La colònia ferroviària amb moneda pròpia (Sant Vicenç de Calders) ST166 Rajadell, quan calia caminar per la via per anar a Manresa (Rajadell) ST160 Benicàssim, un poble amb un tren en miniatura propi (Benicàssim) ST143 La Riba, tres passos a nivell seguits (La Riba) ST139 Picamoixons, el nus on es toquen quatre comarques (La Plana - Picamoixons) ST126 Cerdanyola, l'estació on els trens només passaven (Cerdanyola del Vallès) ST112 L'estació de Marçà-Falset, porta ferroviària del Priorat (Marçà-Falset) ST101 Montblanc i el problema del canvi de sentit a Reus (Montblanc) ST060 Mollet-Sant Fost, nus ferroviari des de 1854 on conflueixen dues línies i tres destins (Mollet Sant Fost) ST058 Olesa de Montserrat, cap de línia provisional d'una línia que tardà vint anys a completar-se (Olesa de Montserrat) ST053 L'estació de l'Espluga de Francolí, porta ferroviària del monestir de Poblet (L'Espluga de Francolí) ST045 El Trambaix i la parada Walden, el retorn del tramvia a Barcelona (Walden) ST025 L'estació de La Garriga, porta ferroviària de la vila termal (La Garriga) ST019 L'estació de Sant Martí de Centelles, primera parada a Osona (Sant Martí de Centelles) ST018 L'estació de Castelldefels i el baixador de la platja: quan el tren va portar els banyistes (Castelldefels) ST017 L'estació de Montblanc i la línia cap a Lleida (Montblanc) ST016 El pont del ferrocarril i l'estació de Torelló. Quan les mines van portar el tren a Osona (Torelló) ST013 L'estació de Sant Cugat i la línia Barcelona-Vallès que va obrir el Vallès (Sant Cugat Centre) ST007 L'estació del Figaró i les gorges del Congost, ferrocarril encastat a la roca (Figaró) ST001 Cobriment de les vies de Montmeló (Montmeló)
⚠️
Seguretat
Travessa circular amb fort desnivell acumulat. Atesa la distància i que bona part de la caminada va per corriols pedregosos, cal tenir en compte l'horari. És recomana evitar l'estiu. Durant aquests mesos la forta calor pot fer endurir la ruta. Tot i passar per alguna font, molt probablement no rajarà. Prop del Convent dels Carmelites hi ha un restaurant.
🥾Senders
📍Punts d'interès
🚂
Estació de Benicàssim 0 km (31 m)
Infraestructura ferroviària
🏰
Castell de Montornés 3,7 km (419 m)
Castell
🪖
El Polvorí 4,9 km (393 m)
Patrimoni militar
⛪
Monestir de les Carmelites 6,1 km (425 m)
Element religiós
🚰
Font de la Mola 7,6 km (509 m)
Font
⛰️
Coll de la Mola 7,9 km (542 m)
Collada
🪨
Cantal Gros 8,5 km (673 m)
Element geològic
🪨
Cargol de la Panxa 9,2 km (676 m)
Element geològic
📍
Creu del Bartolo 10,2 km (688 m)
Monument
🏔️
El Bartolo 10,6 km (723 m)
Cim
⛪
Ermita de Montserrat 11,9 km (401 m)
Element religiós
📍
Corral de la Comba 15,1 km (124 m)
Pedra seca
🚂
Estació de Benicàssim 17 km (33 m)
Infraestructura ferroviària
🌟Element destacat

Convent del Desert de les Palmes

El nom d'aquest espai natural no té origen geogràfic, sinó que prové del terme amb què els carmelites descalços designaven els indrets solitaris i allunyats de la població on es retiraven a la contemplació i l'oració. Van arribar a aquestes muntanyes a finals del segle XVII, després que la divisió de la província religiosa d'Aragó-València i Catalunya, l'any 1625, deixés la primera sense cap "desert" propi. La fundació, no exempta de disputes amb els franciscans de Castelló i amb el baró de Benicàssim, es va concretar l'any 1694 amb la compra de la masia de Gavarrell. El convent originari, malmès per fortes pluges, va quedar en ruïnes, i els religiosos en van aixecar un de nou a finals del segle XVIII en un indret proper, on encara avui hi resideixen alguns pares carmelites i es conserva un petit museu amb peces artístiques recollides de diversos convents de l'orde.

📰Ressenya
📷Fotos (30)
Foto 1
Foto 2
Foto 3
Foto 4
Foto 5
Foto 6
Foto 7
Foto 8
Foto 9
+21
🗺️Mapa del recorregut
⬇️ Descarrega el track (.gpx)
📈Perfil d'altitud
🌤️Avamet
🚆Pròxims trens
⏳ Carregant horaris...
🔗 Wikiloc