ST162
● Moderada
🌿 PN del Desert de les Palmes
Pujar fins a un dels tres castells que reben aquest mateix nom arreu del territori és l'objectiu d'aquesta circular, pensada per a qui vulgui conèixer de prop el vessant més patrimonial del Desert de les Palmes sense haver d'encarar les travesses més llargues del parc. El recorregut s'enfila fins al turó rocós calcari que corona el castell, deixant enrere el Polvorí i altres construccions annexes, abans d'arribar al conjunt fortificat pròpiament dit, amb la seva torre circular, els aljubs i diversos trams de muralla encara ben conservats. Des de dalt, un panorama de 360 graus abasta bona part de la costa de la Plana i totes les muntanyes veïnes del Desert, incloses les Agulles de Santa Àgueda i el mateix Bartolo, el sostre del parc. La baixada, per un altre vessant, permet fer-se una idea completa de la varietat cromàtica que caracteritza aquesta serra, entre el gres roig i les calcàries blanques.
Benicàssim, dos mil persones per acomiadar la via vella (Benicàssim)
El 16 de novembre de 2003 es va inaugurar la variant ferroviària entre les Palmes i Oropesa del Mar, que desviava la línia fora del nucli urbà de Benicàssim i posava fi a cent quaranta anys de tren travessant el bell mig del poble. La vella estació, la mateixa que havia obert el 1863, va tancar aquell mateix dia, substituïda per un nou recinte més allunyat del centre. Més de dues mil persones es van aplegar per acomiadar el pas del darrer tren per la via antiga, un traçat que avui, convertit en via verda, encara es pot resseguir a peu des del mateix poble.
Més històries ferroviàries:
Castell de Montornès
Sobre un turó de roca calcària que domina bona part de la costa i de tot el Desert de les Palmes es dreça el castell de Montornès, construït pels musulmans al segle X sobre unes restes anteriors d'origen romà, i possiblement damunt d'un assentament iber encara més antic. Els musulmans hi van bastir un "hisn", mot àrab que feia referència tant a una "madina" com a un turó rocós adequat per a la defensa d'un territori, com és el cas. A diferència d'altres fortificacions similars, aquesta tenia la particularitat d'estar habitada de manera permanent, tal com recull l'historiador andalusí Ibn al-Abbar al segle XIII. Avui encara es conserven tres línies de muralla, diversos aljubs i dues torres, una d'elles de planta circular i especialment ben conservada, construïdes amb una barreja de carreus de pedra calcària i de gres vermell. Es tracta d'un dels conjunts fortificats d'origen andalusí més interessants de tota la comarca de la Plana Alta, tant per la seva extensió com pel seu estat de conservació.
Carregant...
