La Mola del Tarragonès (100 Cims) des de Roda de Berà

Ruta de dificultat mitjana que combina la satisfacció de trepitjar un sostre comarcal amb la curiositat de resseguir masies abandonades i construccions de pedra seca, molt presents en aquest sector del Tarragonès. El recorregut, que discorre bàsicament per pistes i alguns corriols amb encant, s'atura primer al Mas Mercader, una gran masia en ruïnes que conserva encara l'ermita annexa de Santa Teresa, també abandonada, abans d'enfilar-se cap a la Mola, un cim modest de només 317 m però doblement interessant, ja que forma part tant de la llista dels 100 Cims de la FEEC com de la dels Sostres Comarcals, en ser el punt més alt de tot el Tarragonès. Des del cim, marcat per un vèrtex geodèsic, la panoràmica s'obre sobre els termes veïns de Bonastre i la Pobla de Montornès, en un paisatge agrari poc conegut fora d'aquesta comarca. La major part del recorregut transcorre pel terme municipal del Creixell, amb una petita incursió pel de Bonastre.

Roda de Berà, l'estació que ningú va anunciar que tancava (Roda de Berà)

L'estació de Roda de Berà, en servei des de 1883 a la línia de Vilanova a Valls, va deixar de tenir trens de viatgers l'1 d'octubre de 2024, arran de les obres del Corredor Mediterrani entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders. El tancament es va fer efectiu sense cap avís públic previ, aprofitant la modificació temporal del servei per obres, i un cop acabades les obres del túnel el març de 2025, l'estació no va tornar a obrir. Entre el 2006 i el 2008, al seu costat hi havia hagut també un canviador d'ample, on els trens Alvia i Altaria passaven de via ibèrica a l'ample internacional de l'AVE abans d'arribar a Barcelona.

Mas Mercader

Aquesta gran masia en ruïnes, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, es troba a tocar del camí que puja cap a la Mola, tot i pertànyer administrativament al terme del Creixell malgrat la seva proximitat a la Pobla de Montornès. Una llinda de la casa porta gravat l'any 1722, tot i que altres fonts, com l'Enciclopèdia Catalana, la situen ja al segle XVI, amb un vessant nord d'estil renaixentista i un vessant sud reformat posteriorment. Annexa a la masia es conserva també l'ermita de Santa Teresa, igualment en estat ruïnós, que devia donar servei religiós als masovers i treballadors de la finca. Avui, l'abandonament de tot el conjunt, com passa amb tantes altres masies disperses per aquest territori, en fa un testimoni fràgil i cada vegada més precari de l'antiga vida rural i agrícola d'aquesta zona del Tarragonès.