El recorregut ressegueix zones humides supervivents de l'antiga plana deltaica del riu, avui reduïdes a petites illes de natura enmig de polígons industrials i infraestructures logístiques, i s'atura a l'edifici del Semàfor, un antic far de senyals marítims del segle XIX, abans de continuar cap a la platja del Prat, amb la possibilitat d'observar els avions despegar o enlariar-se des dels miradors d'Avions. És una alternativa vàlida durant tot l'any a la travessa entre l'aeroport i el Prat (ruta ST216), ja que evita el pas restringit per l'estany del Remolar entre l'1 de març i el 31 de juliol, aquesta caminada moderada i totalment plana se centra en els espais naturals que envolten el marge dret de l'aeroport de Barcelona.
Una estació fantasma que el tren travessa sense parar
Entre les estacions de Les Moreres i El Prat Estació de la L9, els trens travessen sense aturar-s'hi una tercera estació construïda però mai posada en servei, la Ribera. Es va aixecar a petició de l'Ajuntament del Prat de Llobregat per donar servei a un nou barri previst en aquell solar, l'Eixample Nord, amb 3.500 habitatges projectats. Les obres de l'estació es van completar el 2016, coincidint amb l'obertura de tot el tram, però el barri que l'havia de justificar mai es va arribar a construir, i l'andana continua tancada al públic, inaccessible per als viatgers que hi passen per davant sense saber-ho. Segons el consistori, la previsió va respondre a un exercici de planificació de futur, però l'oposició municipal l'ha criticat com una infraestructura buida i costosa per al contribuent. De fet, no és l'única parada de la línia que espera encara entrar en servei: uns metres més enllà, entre els dos aeroports, hi ha la de Terminal de Càrrega, també enllestida i tancada des del mateix any.
L'edifici del Semàfor
Aixecat l'any 1887 a la zona coneguda com l'Albufera, aquest edifici tenia la funció de regular el trànsit marítim per la costa i reduir el nombre d'accidents al litoral proper a Barcelona. Els vigies que hi residien es comunicaven amb el castell de Montjuïc mitjançant banderes per avisar d'incidències o naufragis, i la casa disposava també de semàfors amb telègrafs òptics que, seguint un codi preestablert, permetien comunicar-se amb els vaixells que navegaven per la zona. Per protegir la construcció de les crescudes del mar, els terrenys es van haver d'elevar tres metres sobre el nivell del mar, i l'edifici, de planta rectangular, comptava amb un mirador central i una cisterna subterrània per recollir l'aigua de pluja. Avui, oblidat durant dècades, es manté com un dels pocs testimonis d'aquella activitat de vigilància costanera, en un entorn que combina el seu valor patrimonial amb un excepcional mirador sobre el paisatge deltaic i la platja protegida que s'hi obre al davant.
Carregant...