De Mataró a Arenys de Mar pel Turó d'Onofre Arnau (100 Cims) i Montalt (100 Cims)

Llarga travessa pel Maresme que, sortint de Mataró, s'endinsa en el Parc del Montnegre-Corredor per coronar dos modestos però significatius 100 Cims de la FEEC. El recorregut segueix bona part del temps el GR-83, el Camí del Nord que travessa Catalunya des de Mataró fins a Prada de Conflent, i s'atura primer al Turó d'Onofre Arnau, un cim de només 132 m coronat per una antiga torre de guaita, abans de continuar cap al Montalt, el punt més alt de la Serra de Polseruda, amb restes d'antigues estructures de ferro al capdamunt. Pel camí es passa també per diverses ermites disperses pel massís, com les de Sant Miquel i Sant Martí de Mata, i per la collada de Collsacreu, punt on s'abandona el GR-83 per baixar cap a Arenys de Mar seguint ja el sender local SL-75.

Arenys de Mar, quan el tren va portar les grans mansions (Arenys de Mar)

L'estació d'Arenys de Mar va obrir el 10 de gener de 1857, ampliant en deu quilòmetres la pionera línia Barcelona-Mataró i convertint el conjunt en el tram ferroviari més llarg de Catalunya del moment. L'arribada del tren hi va facilitar l'estiueig de la gran burgesia barcelonina, i famílies com la del marquès de Comillas o els Nadal hi van aixecar mansions que exhibien la seva solidesa social i econòmica. L'escriptor Joaquim Maria de Nadal recorda aquells estius d'infantesa a les seves memòries. La construcció de la via, però, va tenir un preu, va contribuir a enfonsar la tradicional navegació de cabotatge que fins llavors havia donat vida al port arenyenc.

Torre d'Onofre Arnau

A tocar del cim que li dona nom es dreça la Torre d'Onofre Arnau, també coneguda com a Torre de Can Triter o Torre de Can Tria, una antiga construcció defensiva vinculada al proper Castell de Mata i protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Restaurada fa relativament poc, la torre formava part del sistema de vigilància i defensa que controlava aquest sector del litoral maresmenc, sovint amenaçat per incursions de pirateria en segles passats. La seva posició elevada, poc per sota del turó homònim, li permetia una bona visibilitat sobre la plana i la costa properes, complementant així la funció del castell principal. Avui, integrada en el recorregut del GR-83, aporta un contrapunt patrimonial a l'ascensió d'aquest discret però singular 100 Cims del Maresme.