Els Mallos de Riglos pel 'Camino del Cielo' i pujada als mallos Bentuso, la Visera i Agua

Curta però intensa, aquesta circular a l'Aragó permet envoltar a peu un dels conjunts geològics més espectaculars de tota la Península, format per grans escarpaments de conglomerat que arriben als 250 m de desnivell vertical. El recorregut, senyalitzat amb dues línies blaves i coincident en part amb el PR-HU 98, s'enfila fins al mirador natural i continua fins al coll on hi ha el refugi de Bentué, des d'on una curta pujada porta fins al mirador homònim, el punt més alt de tota la travessa amb vistes sobre l'entrada del riu Gállego a la plana oscenca. La baixada, més tècnica, resseguix la base dels mallos Bentué, de l'Aigua i Colorado, amb algun tram aeri i exposat, abans de tancar el cercle cap al poble de Riglos entre horts i camps de conreu.

Una línia pensada per unir dues capitals

La idea d'una línia fèrria entre Saragossa i la frontera francesa pel port del Somport es remunta al 1853, però no es va concretar fins al 1882, quan Alfons XII en va inaugurar les obres. El tram més complex, els 21 quilòmetres entre Jaca i Canfranc amb 400 m de desnivell, va requerir nombrosos túnels i viaductes, i la línia no es va enllestir del tot fins al 18 de juliol de 1928, amb l'obertura de l'Estació Internacional de Canfranc. Va viure els seus millors anys durant la Segona Guerra Mundial, però el 1970 l'esfondrament d'un pont a França, arran del descarrilament d'un tren de mercaderies, va tallar per sempre la connexió transfronterera. Des de llavors només hi circula la part aragonesa, coneguda popularment com el Canfranero.

L'escalada als Mallos de Riglos

Els grans escarpaments de conglomerat que envolta aquesta travessa, amb parets que arriben als 250 m de desnivell vertical i alguna fins i tot en extraplom, converteixen els Mallos de Riglos en un dels grans paradisos de l'escalada a tota la península Ibèrica. Formacions com el mallo Pisón, amb gairebé 300 m d'alçada, o el mallo Firé, ofereixen vies de tots els nivells que atrauen escaladors d'arreu, un fet que ha marcat profundament la identitat del poble de Riglos des de fa dècades. La roca, un conglomerat sobre una matriu arenoso-calcària rogenca d'edat terciària, ofereix preses generoses i força fricció, característiques que han fet d'aquest indret un referent internacional per a l'escalada en conglomerat. Als penya-segats hi nidifiquen també colònies de voltors comuns, que sovint es poden veure planejant a prop dels escaladors, compartint un mateix espai vertical entre esport i natura.

Estació de Riglos