Volta al turó de Montcada (100 Cims) des de Montcada i Reixac

Recorregut per un turó escapçat per una pedrera, però recuperat gràcies a una restauració de l'entorn, amb vistes sobre la confluència fluvial del Besòs i el contrast entre natura i entorn industrial.

L'estació de Montcada i Reixac, nus ferroviari des del 1854 (Montcada i Reixac)

El tren va arribar a Montcada i Reixac el 22 de juliol de 1854, amb l'entrada en servei de la línia entre Barcelona i Granollers. El 1875 va passar a formar part de la Companyia de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF) i el 1898 va ser absorbida per la Companyia del Ferrocarril de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA). Situada a la confluència de les línies cap a Girona, cap a Vic i cap a la Bifurcació de Montcada, l'estació és avui un dels nusos ferroviaris de rodalies més freqüentats del Vallès Occidental, per on passen les línies R2, R2 Nord i diversos serveis regionals. El pas del traçat ferroviari pel centre de la població, amb dos polèmics passos a nivell, possiblement comportarà el futur soterrament de la línia i l'estació al seu pas per Montcada i Reixac.

Turó de Montcada

Aquesta emblemàtica talaia de la serra de Collserola, inclosa a la llist dels 100 Cims de la FEEC, s'alça com un testimoni geològic i humà singular, dominant estratègicament el pas del riu Besòs i l'entrada nord de Barcelona. El turó és un clàssic de l'excursionisme vallesà que ha patit una profunda transformació a causa de l'activitat d'una pedrera de ciment a la seva base, la qual ha destruït de manera irreversible la seva fisonomia original, així com l'ermita que antigament reposava al seu cim. Malgrat aquesta empremta industrial, la seva carena manté senders que s'enfilen entre brolles i alzinars recents, coronant un mirador excepcional des d'on podem observar el Vallès, la serralada de Marina i la línia de la costa.