Terreny pla i sense pràcticament desnivell caracteritzen aquesta circular des de Sils, que resegueix el perímetre dels antics camps que fins fa poc més d'un segle ocupava l'estany de Sils, avui zones inundables amb una vegetació ben variada. El recorregut passa per diversos aguaits d'observació i miradors condicionats per contemplar la fauna d'aquest espai humit, un dels pocs sistemes d'inundació natural que encara es conserven a Catalunya, i s'atura a l'Observatori Vell, un antic punt de vigilància des d'on es domina bona part de la depressió. La travessa continua vora la Séquia de Sils fins a tancar el cercle de nou al poble.
Una estació amb aires de castell francès (Sils)
El tren va arribar a Sils el 3 de març de 1862, amb l'obertura del tram entre Maçanet i Girona, a càrrec de la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona, que aviat prendria el nom de Barcelona a França per Figueres. L'edifici original no va durar gaire, ja que el 1929 es va substituir per l'actual, construït alhora que es doblava la via. La nova estació, revestida de pedra i amb tres plantes, es va aixecar amb un estil que recorda més aviat una petita mansió francesa que no pas una estació de poble. Avui, al mateix edifici, hi ha instal·lat el Punt d'Informació de l'Estany de Sils, amb una exposició permanent sobre l'espai natural protegit que hi ha a tocar, maqueta inclosa, obert de dijous a diumenge en temporada alta.
Més històries ferroviàries:
La Recuperació de l'Estany de Sils
Després que la dessecació del segle XIX convertís l'antic gran llac natural de Catalunya en terres de conreu, a finals del segle XX es va impulsar un projecte de recuperació ambiental d'aquest espai, finançat pel programa europeu LIFE i desenvolupat conjuntament per l'entitat Acció Natura i l'Ajuntament de Sils. La iniciativa va recuperar hàbitats d'interès comunitari en una zona que havia perdut gairebé tota la seva funció com a espai natural, restaurant basses, canals i zones inundables per afavorir el retorn d'espècies pròpies d'aquest tipus d'ecosistema. Amb el temps, l'espai recuperat ha anat patint certa degradació per manca d'una gestió activa amb criteris de conservació continuats, tot i que continua sent un dels punts de referència per a l'observació de fauna i flora d'aiguamoll a la comarca de la Selva. Els diversos aguaits i miradors que s'hi han instal·lat permeten avui als visitants apropar-se a aquest ecosistema sense alterar-ne l'equilibri.
Carregant...