De Viladecavalls a Vacarisses-Torreblanca pel Turó del Ros (100 Cims)

Petita carena de la Serralada Prelitoral que sorprèn gratament per la seva situació estratègica, entre les serres de l'Obac-Sant Llorenç i la de Puigventós-Montserrat, malgrat trobar-se envoltada de municipis de forta densitat urbana i alguna pedrera en actiu. El recorregut, pel vessant sud de la serra, discorre bona part del temps per corriols emboscats i ombrívols, tot enfilant diversos turons fins arribar al Turó del Ros, el sostre de la serra i un dels 100 Cims de la FEEC. Escampats pel camí es troben diversos elements del patrimoni rural de la zona, com antics forns de calç, pous i pedreres, que amenitzen un recorregut que combina bosc, panoràmiques i petita indústria tradicional.

El viaducte que calia aixecar cada 349 metres (Viladecavalls)

Entre Terrassa i Manresa, els 32 quilòmetres de línia que l'enginyer Pedro de Andrés Puigdollers va haver de repartir en quatre trams entre 1857 i 1859 van exigir tantes obres de fàbrica que, de mitjana, se'n va haver de construir una cada 349 metres de via. La més espectacular és el viaducte del Boixadell, de gairebé 292 metres de llargada i 43 d'alçada, amb divuit arcades de pedra i maó que encara avui sostenen el pas dels trens de Rodalies. Els obrers immigrants que hi van treballar es van instal·lar en un poblat que la gent de la zona anomenava la Kàbila, un assentament font de conflictes i protestes.

Els forns de calç de Collcardús

Repartits pel vessant sud de la serra es conserven diversos antics forns de calç, construccions tradicionals dedicades a la cocció de pedra calcària per obtenir calç viva, un material bàsic per a la construcció i el conreu fins ben entrat el segle XX. Aquests forns, de planta circular i excavats parcialment al terreny, aprofitaven els abundants afloraments calcaris de la zona, la mateixa roca que també ha donat lloc a coves i avencs naturals repartits per la serra. La seva presència, juntament amb la d'antigues pedreres i pous propers, testimonia una activitat econòmica tradicional i avui desapareguda, lligada a l'explotació dels recursos geològics d'aquest sector de la Serralada Prelitoral. Es tracta d'un patrimoni discret però ben present, que contrasta amb el paisatge forestal que avui domina la major part del recorregut.