ST325
● Molt exigent
🌿 Parc de la Serralada Litoral
Combinant en una sola i llarga jornada dos dels grans reclams patrimonials del Vallès Oriental i el Maresme, aquesta travessa uneix el conjunt megalític de Céllecs amb el castell de Burriac, un dels 100 Cims de la FEEC. El recorregut comença resseguint dòlmens i menhirs disseminats pel bosc, entre ells els de Can Gol, i s'atura també a la Pedra de les Orenetes, un bloc de granit amb pintures rupestres declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO. La caminada puja fins al poblat iber del turó de Céllecs abans d'enllaçar amb la carena que porta cap a la Serralada Litoral. Ja al tram final, el castell de Burriac corona una fortificació aprofitada en el seu moment tant per ibers com per romans. En la baixada es passa a tocar de les termes romanes de Ca l'Arnau, a Cabrera de Mar.
L'estació que els bombarders van fallar (Granollers Centre)
El 31 de maig de 1938, cinc avions italians Savoia-Marchetti S.79 van bombardejar Granollers en un dels atacs més mortífers de la Guerra Civil a Catalunya, amb 224 morts. Segons la documentació militar italiana, entre els objectius de l'atac hi havia l'estació de ferrocarril de la línia del Nord, els tallers de muntatge i reparació d'avions, el pont sobre el riu Congost i l'aeròdrom de la Garriga. Cap d'aquests objectius va ser tocat, les bombes van caure sobre el centre de la ciutat, ple de gent que feia cua per comprar menjar i de nens que anaven a l'escola. Granollers tornaria a ser bombardejada els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939, pocs dies abans que hi entressin les tropes franquistes.
Més històries ferroviàries:
El Poblat Ibèric del Turó de Céllecs
Al capdamunt del turó que li dona nom, dins la Serralada Litoral, es conserven les restes d'aquest assentament iber, que aprofitava la posició elevada de l'indret per controlar visualment bona part del territori circumdant, entre el Vallès Oriental i el Maresme. La seva proximitat amb el conjunt megalític de Céllecs, format per diversos dòlmens i menhirs d'època molt anterior, confirma la llarga continuïtat d'ocupació humana d'aquest sector de la serra, des de la prehistòria fins a l'arribada dels ibers. Situat en un punt de pas estratègic, el poblat compartia amb altres jaciments propers, com el de Burriac, aquesta mateixa lògica defensiva i d'observació, típica dels assentaments d'aquesta cultura al llarg del litoral català. Avui, les seves restes, integrades en un entorn boscós, ofereixen un dels punts de referència arqueològica més interessants de tota aquesta llarga travessa.
Carregant...
