Ruta exigent però extraordinàriament interessant, una veritable travessa a peu per la història mil·lenària del nostre territori. Forma part de les propostes que uneixen la plana del Vallès amb la costa del Maresme, i va de l’estació de Granollers Centre a la de Cabrera de Mar Vilassar de Mar seguint part del PR-C 36, la Ruta Prehistòrica, i passant per indrets tan emblemàtics com el castell de Burriac. Al llarg del recorregut, el paisatge revela les petjades que hi han deixat diferents civilitzacions al llarg dels segles, i la caminada esdevé un autèntic viatge en el temps.
El camí recorre espais naturals del Parc de la Serralada Litoral, amb turons, bosc mediterrani i carenes que han estat testimoni del pas dels segles. Trobarem elements arqueològics i patrimonials que abracen mil·lennis, des de restes prehistòriques, amb pintures rupestres reconegudes com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, fins a vestigis de la cultura ibèrica, que ens parlen de societats organitzades i de fortificacions estratègiques.
Més endavant ens sorprendran les empremtes de l’època romana, com els forns i les termes de Cabrera, i jaciments propers com el de Can Modolell. Però el punt culminant de la ruta és la pujada al castell de Burriac. Aquesta fortalesa medieval, dalt d’un cim escarpat, ofereix no només una lliçó d’història feudal, sinó també una de les panoràmiques més espectaculars de la serralada Litoral i la costa del Maresme. I, a més, la muntanya és un dels 100 Cims!
EL PR-C 36, RUTA PREHISTÒRICA
El PR-C 36 Sender de Granollers, més conegut com a Ruta Prehistòrica, és un itinerari per la serralada Litoral, entre Granollers i la Roca del Vallès, que combina patrimoni arqueològic i paisatge natural. Té 28 quilòmetres, amb trams lineals i circulars per bosc mediterrani, carenes rocoses i camps oberts, i ofereix vistes espectaculars de la plana del Vallès, el Montseny, el Montnegre i, els dies clars, fins i tot del mar. Comença a la Porxada de Granollers i s’endinsa cap al riu Mogent, pujant progressivament fins a la carena de Céllecs, on hi ha alguns dels vestigis prehistòrics més destacats de la zona, com els dòlmens de Can Gol I, Can Gol II i Céllecs, la Roca Foradada, la Roca de les Orenetes i diversos petroglifs i gravats rupestres. És una ruta ideal per als interessats en la història antiga i la natura, tot i que és exigent.
ELEMENTS D’INTERÈS
De Granollers a Vilassar, per ordre de pas, trobarem els següents.
- Estació de Granollers Centre. Granollers, amb uns 64.000 habitants, és la capital del Vallès Oriental, estratègicament situada a tocar de l’antiga Via Augusta i del camí ral de Vic. L’estació es va inaugurar el 22 de juliol de 1854, amb la línia de Barcelona a Granollers, i l’edifici actual és del desembre del 1964, quan l’estació es va traslladar 800 metres al sud per raons urbanístiques. El vestíbul té taquilla, màquines expenedores de bitllets, barreres d’accés, quiosc i bar.
- Riu Mogent. El creuem per una passera. 5,5 quilòmetres més avall s’uneix amb el Congost per formar el Besòs, al límit entre Montornès del Vallès i Montmeló.
- Dolmen de Can Gol I. Monument megalític datat probablement entre el 2500 i el 2100 aC, del neolític final i el calcolític, un dels testimonis funeraris més antics de la zona.
- Roca Foradada. Cova artificial excavada a la roca, probablement una cambra sepulcral de tipus hipogeu, del calcolític, entre el 2200 i el 1800 aC.
- Dolmen de Can Gol II. Estructura megalítica del calcolític (2200 a 1800 aC), de funció i cronologia semblants a les del dolmen de Can Gol I.
- Roca de les Orenetes. Gran bloc de granit modelat per l’erosió. En una de les cares, orientada a llevant, hi ha alvèols i petites cavitats amb un conjunt de 32 figures pintades.
- Pedra de les Creus. Gran bloc de granit cobert de creus i símbols gravats, datat entre el calcolític i l’edat del bronze (2200 a 650 aC), que podria haver tingut una funció ritual o simbòlica.
- Pedra del Plat de Molí. Gran bloc de granit amb una cassoleta excavada a la part superior, de cronologia i funció desconegudes, potser ritual o quotidiana.
- Dolmen de Céllecs. Petit dolmen de galeria catalana. Segons l’investigador J. Tarrús, el passadís original feia uns 2 metres de llarg, i el túmul que el cobria podia arribar als 8 metres de diàmetre.
- Mirador de Céllecs. Plataforma rocosa amb unes vistes espectaculars de la plana del Vallès i un banc a l’ombra, ideal per fer una pausa.
- Poblat ibèric de Céllecs (turó de Céllecs). Dalt del cim més alt de la serra (536 m), aquest poblat ibèric, poc estudiat, és considerat un dels més importants del Vallès. Estava fortificat amb muralles i torres, i es va ocupar des del segle VII aC, amb una expansió notable al segle II aC. Avui és de difícil accés, molt cobert de vegetació.
- Placa de Céllecs. Zona d’escalada coneguda com la Placa, de blocs de granit d’entre 10 i 35 metres d’alçada, que forma part de l’escola d’escalada de Céllecs. És un excel·lent mirador del Vallès i del Maresme.
- Turó Rodó (534,9 m). Cim amb un vèrtex geodèsic dalt d’una gran roca, un punt destacat del relleu de la zona.
- Mina del Turó Rodó. Excavació artificial de 5 metres de fondària, a la qual s’entra per un pendent suau. No se sap si és una antiga prospecció minera o si té relació amb el poblat ibèric proper. Convé portar una petita llanterna, tot i que no és imprescindible.
- Castell de Burriac (100 Cims). Ofereix unes vistes impressionants de la costa del Maresme i el Mediterrani, i va ser una peça clau en la defensa del territori durant l’edat mitjana. L’aspecte actual correspon al castell del segle XV, i només en queden alguns testimonis de les construccions dels segles X i XI i la cisterna d’època romana. Sota el vessant sud hi ha un extens poblat ibèric poc estudiat.
- Roca Punsola. Ens apartarem una mica del sender principal per visitar aquesta roca, senyalitzada amb unes plaques commemoratives, on el poeta Josep Punsola anava a meditar. Cada any s’hi celebra un aplec.
- Ermita de Sant Sebastià. Petita ermita davant del cementiri, construïda el 1507 en acció de gràcies després d’una epidèmia de pesta. Es va cremar durant la Guerra Civil i es va restaurar el 2001.
- Cementiri de Cabrera. Amb portalada neoclàssica. Hi reposa l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, autor de l’Observatori Fabra i de l’edifici de la Catalana de Gas de Barcelona, i també l’actor aragonès Paco Martínez Soria. Al panteó de la família Ordeig, del sector tèxtil, hi ha una creu de terme a semblança de les gòtiques.
- Sant Feliu de Cabrera. Construïda sobre un antic temple documentat des del 1025, del qual no queda cap part reconeixible. Al segle XVI es va renovar en estil gòtic tardà, amb teulada a dues aigües i un campanar de torre quadrada.
- Forns romans de Ca l’Arnau. Forn dedicat a l’elaboració d’àmfores per al transport, amb una datació que va del 175 o 150 aC fins al 25 dC. Es veu des del mirador a peu de carrer.
- Termes romanes de Ca l’Arnau. Termes del segle II aC que es van fer servir fins al segle I aC. Segons el plafó informatiu, serien els banys públics més antics de la península Ibèrica. Només es poden veure des del mirador a tocar de la carretera.
- Platja de Cabrera. Gràcies a un pas inferior sota la N-II, farem els últims metres de la ruta arran de la platja de Cabrera, i entrarem a l’estació per l’accés que té a la platja.
ELS SENDERS
La ruta segueix majoritàriament senders senyalitzats. Només en un tram curt després de baixar del turó Rodó no seguirem cap sender, tot i que hi trobarem indicadors verticals de la xarxa de senders del Maresme.
Durant la ruta seguirem en diferents moments aquests itineraris.
- PR-C 36 Sender de Granollers. Més conegut com a Ruta Prehistòrica. Des de l’estació seguirem durant 2,5 quilòmetres unes variants que eviten trams d’asfalt.
- SL-C 115 Al castell de Burriac des de Cabrera. Sender local de pujada al Burriac i al Montcabrer amb inici i final a Cabrera de Mar. El tram del Montcabrer està marcat com a variant.
- Eix Central del Maresme. Camí no homologat ideat pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme. Té 7 etapes i 140 km, i recorre tota la comarca per l’interior, des de l’estació de Rodalies de Montgat fins a la de Malgrat de Mar. El tram que seguim coincideix amb el SL-C 115.
ELS TRENS
- Estació de sortida. Granollers Centre (Rodalies). Lluny del nucli històric, a 1,1 km de la plaça de la Porxada. Té taquilla i cafeteria, i als voltants hi ha tota mena de serveis. Hi paren els trens de Rodalies i els Regionals que van cap al nord, però no els de Mitjana Distància.
- Estació d’arribada. Cabrera de Mar Vilassar de Mar (Rodalies). No la confongueu amb la de Vilassar de Mar. Té dos accessos, un per un pas inferior que dona al costat de muntanya de la N-II i un altre que dona directament a la platja, que és el que farem servir. L’estació no té cafeteria ni taquilles, i als voltants tampoc hi ha bars ni botigues.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES
