ST329
Travessa circular amb sortida i arribada a l’estació de Ribes de Freser, que recorre les zones més altes del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i les muntanyes que l’envolten. Segueix les principals carenes i corona alguns dels cims més destacats del Pirineu oriental, en un recorregut de poc més de 100 quilòmetres.
Està pensada per fer la en sis jornades, amb un allotjament de referència al final de cada etapa, sigui refugi, alberg o hotel. Aquesta organització facilita la travessa, perquè permet portar menys pes a la motxilla i tenir la tranquil·litat d’un allotjament garantit cada vespre.
És una travessa exigent, amb jornades de força desnivell positiu per alta muntanya, sovint per sobre dels 2.500 m. De fet, coronarem disset cims de més d’aquesta altitud, entre els quals el Puigmal (2.909 m), el Bastiments (2.881 m), el Noufonts (2.861 m), el pic del Segre (2.843 m) o el pic de la Dona (2.702 m).
L’itinerari enllaça diverses travesses que ja són, per si soles, autèntiques clàssiques de l’excursionisme català. Recorrerem bona part del tram més alt de l’olla de Núria, entre el Puigmal i el coll de Noucreus, farem la travessa de Núria a Ulldeter per la variant més alta, la que segueix els principals cordals, i acabarem per la serra Cavallera, entre Camprodon i Ribes de Freser, amb la pujada al Taga, una de les rutes imprescindibles del Prepirineu oriental.
Les carenes per on passa permeten veure diverses capçaleres fluvials, com les del Ter i el Freser, els dos rius que donen nom al parc. També hi ha el naixement d’altres rius destacats, com les fonts del Segre, al nord del coll de Finestrelles, i les del Tec, al vessant sud de la Roca Colom.
La travessa no té senyalització pròpia, però segueix gairebé sempre senders homologats, amb les marques de pintura corresponents. Tot i així, alguns trams van fora dels senders senyalitzats, per corriols de muntanya poc fressats, però sempre existents.
El mot òrbita ve del llatí orbita, que designava el solc que deixen les rodes, i aquest d’orbis, cercle o roda. Amb el temps el terme va passar a designar qualsevol recorregut circular o tancat, com el moviment d’un planeta al voltant del Sol o, per extensió, una ruta de muntanya que torna al punt de sortida.
Per això hem anomenat així aquesta travessa circular, que segueix tant com pot les carenes altes que envolten el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i les muntanyes veïnes. El nom fa referència al seu caràcter circular i, alhora, al moviment dels cossos celestes, en una al·lusió a l’astronomia i la ciència, dos àmbits que ens atrauen molt.
Òrbita Alta i Òrbita Baixa. L’Òrbita Alta és la travessa que ressegueix les principals carenes del parc i del Ripollès. És la proposta principal, la que va per les zones més altes i puja als cims més accessibles, com el puig de Dòrria, el pic de l’Infern, el Comabona o el puig Moscós. L’Òrbita Baixa, en preparació, evita els trams més alts i segueix itineraris menys exposats, pensats per als dies de mal temps o per als excursionistes que prefereixin etapes amb menys desnivell. Totes dues comparteixen l’inici i el final de cada jornada, de manera que es poden combinar lliurement segons el temps, la forma física o les preferències de cadascú.
Atenció, consulteu abans de sortir l’estat del refugi de Corral Blanc, que pot estar tancat. Si ho està, caldrà replantejar la primera etapa.
Són sis jornades, amb allotjament al final de cada etapa en refugis de muntanya, albergs o hotels. Anirem publicant les variants a mesura que les tinguem.
La travessa es pot fer en qualsevol sentit, tot i que en sentit contrari els desnivells són més durs, amb una etapa que frega els 2.000 metres de desnivell positiu.
Etapa 1. Ribes de Freser (904 m) a refugi de Corral Blanc (1.816 m)
És l’etapa més curta de la travessa, però no és senzilla, perquè el desnivell és constant i considerable. A més, només la meitat del recorregut està senyalitzat amb marques grogues, i cal anar atents bona part de la pujada. Al pas pels plans de la Coma i els plans de les Vaques, tot i que hi ha marques blaves, el camí està poc fressat i és fàcil perdre’n la traça. Aquesta combinació de desnivell i senyalització escassa fa que sigui una etapa que demana certa experiència i atenció, sobretot amb mal temps. A canvi, els paisatges oberts i la tranquil·litat, perquè és difícil trobar hi ningú més, compensen l’esforç.
Variant 1.1. Accés alternatiu al refugi de Corral Blanc per Ventolà i Planoles. És més llarga (12,7 km), té més desnivell (1.200 m de pujada) i passa per llargs trams de ciment o asfalt. En canvi, segueix en tot moment camins ben fressats i senyalitzats, amb la pintura groga d’Itinerànnia i les marques blanques i vermelles del GR-11, i passa per elements d’interès com les esglésies romàniques de Ventolà i Planoles.
Etapa 2. Refugi de Corral Blanc (1.816 m) a santuari de Núria (1.964 m)
En aquesta jornada coronarem el Puigmal, el cim més alt de la ruta i del parc. Hi pujarem per un itinerari poc transitat que ressegueix la serra de Planès fins al puig de Dòrria, amb panoràmiques espectaculars i un ambient de muntanya solitari. D’allà seguirem la carena fronterera fins al Puigmal. La baixada ens portarà per part de la clàssica olla de Núria fins al coll de Finestrelles, des d’on baixarem al santuari pel sender transfronterer GRT-73.
Variant 2.1. Amb mal temps, des del coll de les Barraques es pot arribar a Núria pel GR-11 i el GR-11.8, passant per la font de l’Home Mort i la collada de Fontalba. Amb aquesta opció l’etapa fa 12,4 km i només 600 m de desnivell positiu.
Variant 2.2. Del Puigmal es pot baixar directament a Núria pel camí clàssic de la coma de l’Embut. És 2,7 km més curta i té 200 m menys de desnivell.
Etapa 3. Santuari de Núria (1.964 m) a refugi d’Ulldeter (2.236 m)
És l’etapa amb més ambient d’alta muntanya de tota la travessa, un itinerari a gran alçada que recorre bona part de l’olla de Núria i s’allarga fins al Bastiments (2.881 m). Passa per una línia de carenes espectacular, amb vistes obertes cap a les valls del Ripollès i la Cerdanya, i corona cims emblemàtics com el pic d’Eina, el Noufonts, el Noucreus, el pic de l’Infern i el Bastiments. Fins al coll de Noucreus el camí és força clar i de bon fer, malgrat els forts desnivells, però abans i després del pic de l’Infern hi ha algun pas irregular. La baixada del pic de Fresers i la pujada al Bastiments van per un corriol pedregós i de vegades poc evident, tot i que sense dificultats tècniques.
Variant 3.1. Des de Núria es pot pujar al coll de Noucreus per la coma de les Mulleres, pel GRT-75. Aquesta opció escurça el recorregut uns 4,5 km i 250 m de desnivell positiu. Un cop al coll, continua pel GR-11 cap al coll de la Marrana, evitant la carena principal, i pot ser especialment útil amb mal temps, perquè no exposa als cims més alts ni al vent que sovint hi bufa.
Etapa 4. Refugi d’Ulldeter (2.236 m) a refugi Els Estudis, Espinavell (1.234 m)
És la jornada més llarga. Des del refugi d’Ulldeter es puja al coll de la Geganta, punt d’entrada a la llarga carena fronterera, que durant 17 quilòmetres passa per cims destacats com el pic de la Dona i el Costabona, amb vistes àmplies a banda i banda del Pirineu. És terreny d’alta muntanya, amb pendents moderats i fàcils de seguir, sovint per sobre dels 2.500 metres, i permet veure la diversitat de paisatges, des de les pastures d’alta muntanya fins als contraforts més boscosos de la vall.
Variant 4.1. Es pot escurçar l’itinerari seguint el GR-11 des del refugi d’Ulldeter fins a Vallter 2000, i pujant directament a la portella de Morens pel GR-11.6.
Etapa 5. Refugi Els Estudis, Espinavell (1.234 m) a Camprodon (940 m)
Després de l’exigent jornada anterior, és un dia de transició. Des d’Espinavell seguim el GR-151 i el GR-11.6 fins al Graell, on deixem els senders senyalitzats per pujar al puig Moscós, una muntanya de 1.739 metres entre Molló i Camprodon. Del cim, el camí continua cap al sud per la carena, amb una panoràmica de 360 graus sobre les valls veïnes i els cims que hem coronat les etapes anteriors. És terreny de mitja muntanya, de prats i bosc, i a mesura que baixem el paisatge es fa més boscós, amb pinedes de pi roig i avellaners. La baixada porta a Llanars i a Camprodon, on el paisatge rural i forestal es barreja amb un entorn més urbanitzat. És l’única etapa que acaba en una vila amb tots els serveis, i Camprodon té molts al·licients per descobrir el seu ric patrimoni i descansar abans de l’última jornada.
Etapa 6. Camprodon (940 m) a Ribes de Freser (904 m)
Última jornada, intensa i exigent fins al final. La travessa de la serra Cavallera, entre Camprodon i Ribes de Freser, és una de les clàssiques de l’excursionisme català. La llargada i el desnivell, agreujats per les constants pujades i baixades de la carena, en fan un repte notable. A canvi, ofereix vistes àmplies sobre els cims que queden enrere durant bona part del recorregut. L’itinerari segueix majoritàriament el PR-C 190 fins a la collada de Manter, on el deixem per baixar a Ribes pel camí dels Fortins.
Variant 6.1. Des de la collada de Manter es pot continuar pel PR-C 190 fins a Ribes, evitant el centre del poble. En canvi, no es passa per un parell de búnquers, i el recorregut és una mica més llarg.
Total. 102,7 km i uns 7.200 m de desnivell positiu i negatiu, amb una mitjana diària de 17 km i 1.200 m de pujada.
La ruta té diversos elements d’interès al llarg del recorregut.
És una travessa d’alta muntanya amb jornades llargues i forts desnivells, que avança sovint per sobre dels 2.500 metres enllaçant colls i cims amb grans panoràmiques sobre el Pirineu oriental.
La distància i el desnivell acumulat demanen una bona forma física i una preparació acurada, sobretot pel terreny pedregós i exposat de molts trams. Tingueu en compte que l’aigua és escassa a les carenes i que el temps pot canviar ràpidament. A canvi, la ruta ofereix una experiència única, amb vistes obertes i la satisfacció de recórrer un entorn natural de gran bellesa i caràcter salvatge.
Atenció especial a dos trams curts de la pujada i la baixada del pic de l’Infern, rocosos i una mica aeris. No tenen dificultat tècnica, però cal anar hi amb compte.
La ruta comença i acaba a Ribes de Freser, una estació que va entrar en servei el 1919, amb l’obertura del tram de Ripoll a Ribes de la línia de Ripoll a Puigcerdà, coneguda com el Transpirinenc, que uneix Ripoll amb Puigcerdà i la Tor de Querol travessant la vall de Ribes i part del Pirineu. L’estació també enllaça amb el Cremallera de Núria.