Ruta circular des de l’estació de Sils pels voltants del municipi, passant per l’observatori Vell i l’estany de Sils, un itinerari que permet descobrir la diversitat biològica i paisatgística d’aquest espai natural protegit.
A mesura que avancem, el camí s’endinsa en un paisatge de camps de conreu i boscos de ribera, on es poden observar diverses espècies d’ocells i fauna autòctona.
L’itinerari coincideix amb la ruta del mateix nom creada per l’Espai Natural de l’Estany de Sils. A la part final l’hem modificat per passar pels diferents aguaits que envolten l’estany, una part molt recomanable de l’espai que la ruta original passava de llarg.
És una versió més curta i accessible de la ruta ST307, la Ruta dels Estanys de Sils, també creada per l’espai natural. És apta per a tothom, amb un desnivell mínim i camins ben senyalitzats.
Si us interessa l’espai natural de l’estany de Sils, podeu consultar les altres rutes que hi hem fet i triar la que s’adigui més amb els vostres interessos.
- Ruta ST306. De Maçanet Massanes a Sils (17 km)
- Ruta ST307. Ruta dels Estanys de Sils (11,6 km)
- Ruta ST309. Volta a l’Estany de Sils (3 km)
- Ruta ST327. Els 8 turons volcànics (23 km)
L’ESTANY DE SILS
L’estany de Sils és un espai natural protegit del municipi de Sils, a la Selva. Tot i que avui no és un estany pròpiament dit, sinó una zona humida recuperada, té una gran importància ecològica i paisatgística, i és un lloc ideal per observar ocells, perquè moltes espècies migratòries hi fan parada.
El paisatge està format per zones humides, prats i boscos de ribera, un mosaic d’hàbitats de gran valor que ofereix als visitants una excel·lent jornada a la natura.
Vegetació. L’estany destaca per la diversitat de vegetació, adaptada a les diferents condicions d’humitat del sòl. Hi ha zones humides amb canyissars, jonqueres i prats humits, hàbitat ideal per a moltes plantes aquàtiques i palustres. Hi ha boscos de ribera, amb verns, pollancres i freixes, que donen refugi i aliment a la fauna. I hi ha prats inundables, amb herbes i flors adaptades als canvis del nivell de l’aigua.
Fauna. L’estany és un refugi per a una gran varietat d’animals.
- Ocells. Amb més de 200 espècies catalogades, és un lloc ideal per observar ocells aquàtics com els ànecs (collverd, cullerot i xarxet), les fotges, molt comunes a l’estany, o els bernats pescaires, que hi passen l’hivern. També s’hi veuen rapinyaires com l’arpella, que nia a les zones humides, i el milà negre, que sovint sobrevola l’estany.
- Amfibis. Com la granota verda i el gripau comú, que troben a les zones humides un hàbitat ideal per reproduir se.
- Rèptils. Com la serp d’aigua i la tortuga d’estany, que s’alimenten de peixos i altres animals aquàtics.
- Mamífers. Com la llúdriga, un mamífer semiaquàtic que ha tornat a colonitzar l’estany després de la seva recuperació.
PUNTS D’INTERÈS
Per ordre de pas, trobarem els següents.
- Estació de Sils. Inaugurada el 1862, és de la línia de Barcelona a Girona i Portbou. L’edifici actual, del 1929, es va construir a pocs metres de l’original, que es va enderrocar, coincidint amb la instal·lació de la via doble. A més de la taquilla i la policia local, al vestíbul hi ha l’entrada a un petit espai interpretatiu de l’estany. Si el trobeu obert, us hi poden donar consells, informació i fullets de l’espai natural.
- Sèquia de Sils. Des de l’edat mitjana es van fer diverses actuacions per dessecar l’estany, sobretot per evitar les malalties de l’aigua estancada i guanyar terres de conreu. La primera dessecació documentada la va promoure el vescomte Guerau VI de Cabrera el 1247. Al llarg dels segles s’hi van fer diverses obres hidràuliques, entre les quals la sèquia de Sils, el 1851, que va ajudar a controlar les inundacions i va fer que l’estany només es formés en èpoques de pluges intenses. Avui la sèquia forma part d’un projecte de millora de la inundabilitat de l’estany, que inclou la recuperació de zones humides i la gestió de l’aigua per preservar la biodiversitat.
- Estany de Sils. Espai natural d’alt valor ecològic i històric. Antigament era la llacuna més gran de la plana selvatana, de set quilòmetres de llarg per un i mig d’ample. Des de l’edat mitjana es va intentar dessecar per guanyar terres de conreu i combatre el paludisme, i la dessecació definitiva es va fer a mitjan segle XIX. Tot i això, la humitat i la inundabilitat del terreny van permetre conservar diverses espècies de flora i fauna pròpies de les zones humides. Des del 1998 s’hi han fet actuacions per restaurar l’estany i recuperar la seva riquesa biològica. Avui és un dels espais naturals més importants de la Catalunya interior, amb hàbitats com zones humides, prats inundables i boscos de ribera, i forma part de la Xarxa Natura 2000.
- Santa Maria de Sils. Església d’estil barroc i neoclàssic, documentada per primer cop el 1185 com a possessió del monestir de Breda. L’edifici actual és del segle XVIII, i va substituir una església anterior. La façana té un coronament ondulat amb pinacles i una creu, i la portalada neoclàssica, emmarcada en pedra, té una llinda amb la data del 1802. A l’interior hi ha una nau central amb dues capelles laterals a cada banda, dedicades a sant Marc, sant Llop i els Sants Metges. El campanar, reformat el 1907 per l’arquitecte Rafael Masó, és de planta quadrada, amb coberta de ceràmica vidrada verda i un rellotge decorat amb esgrafiats.
- Sils. Municipi de la Selva de 30 km² i 6.720 habitants (2024), repartits en diversos nuclis. És al fons de la depressió de la Selva, entre les Gavarres, la serralada Litoral i les Guilleries. La seva història està marcada per la dessecació de l’antic estany, que al segle XIX va convertir la zona en terres de conreu.
DIFICULTAT
Fàcil. Ruta planera sense cap dificultat.
ELS SENDERS
La ruta no segueix cap sender homologat, però sí itineraris senyalitzats de la comarca.
Durant la ruta seguirem en diferents moments aquests itineraris.
- Rutes de l’Espai Natural de l’Estany de Sils. Seguim la Ruta de l’Observatori Vell, una de les tres que l’espai natural ha creat per recórrer l’estany.
- Senders de la Selva. Xarxa de senders creada per Turisme de la Selva, una associació formada per municipis de la comarca, entitats i empreses d’activitats turístiques.
- Camí de Sant Jaume. El seguirem en un tram curt del recorregut. “El Camí de Sant Jaume és una ruta de pelegrinatge que condueix, des de diversos llocs d’Europa, fins a Santiago de Compostel·la, on es diu que hi reposen les restes de l’apòstol Sant Jaume, un dels dotze apòstols de Jesús que va predicar per la península ibèrica. Segons el relat, Sant Jaume fou decapitat a Jerusalem l’any 44 i les seves restes es van portar a la fi del món, que en aquell moment es pensava que era a Finisterre (Galícia). La història continua quan l’any 814 un pastor va veure un estel que li va indicar on hi havia el sepulcre del sant i que el bisbe Teodomir va establir que corresponien a les restes de Sant Jaume. Des d’aquest moment, el lloc va atreure persones d’arreu que anaven fins a Santiago de Compostel·la en peregrinació i va ser l’inici del naixement d’una gran quantitat de rutes per arribar-hi, entre elles el camí on us trobeu ara. De fet, a la Selva trobem fins a tres camins de Sant Jaume, que recorren les tres grans realitats territorials de la comarca, la muntanya, la plana i el litoral.” (Plafó informatiu de Maçanet)
- Via Augusta. La seguirem en el mateix tram que el Camí de Sant Jaume. La Via Augusta unia Hispània amb el centre del món romà, i resseguia la costa mediterrània des dels Pirineus fins a Cadis, en un recorregut de 1.500 km. Va ser una via clau de comunicació i comerç entre les ciutats i les províncies romanes. A Catalunya té 38 etapes senyalitzades en groc i blau, que travessen 134 municipis i 16 comarques. Del Montsià a l’Alt Empordà fa 420 km, als quals cal sumar 270 km de quatre rutes alternatives.
ELS TRENS
Ruta circular amb sortida i arribada a l’estació de Sils, a la línia de Regionals entre Barcelona i Girona.
- Estació de sortida i arribada. Sils (Regionals). A l’extrem sud de la població, però a tocar de tota mena de serveis. El tren hi va arribar el 1862, amb l’obertura de la línia entre Maçanet i Girona. L’edifici, del 1929, és de grans dimensions i té tres cossos. Avui acull un petit museu de l’estany de Sils i la comissaria de la policia local.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES
