La volta als estanys d'Andorra (GRT2), des de l'estació d'Andorra-L'Hospitalet

Gran travessa transfronterera de diversos dies que combina Andorra i França en un mateix recorregut circular, pensada per als amants dels grans estanys d'alta muntanya i la solitud pirinenca. El GRT-2, senyalitzat amb marques blanques i vermelles, travessa un mínim de vuit collades i s'endinsa en valls profundes les aigües de les quals vessen tant cap al Mediterrani com cap a l'Atlàntic, en un territori conegut localment com la Devesa, poc freqüentat malgrat la seva bellesa. El recorregut visita nombrosos estanys d'origen glacial, com els de Siscaró, Juclar o Fontargent, i es completa en dos o tres etapes fent nit en algun dels refugis guardats de la zona. Prats d'alta muntanya, tarteres, rierols i una gran varietat de flora pirinenca acompanyen tot el recorregut, en un dels itineraris més exigents i alhora més gratificants de tot el catàleg per als qui vulguin conèixer a fons aquest sector poc transitat del Pirineu oriental.

La calma abans de la tempesta a l'Hospitalet

Una postal d'època, anterior a 1929, mostra un poblet tranquil de muntanya, encara sense sospitar la transformació radical que estava a punt de viure. En qüestió de pocs anys, l'Ospitalet, l'Hospitalet-près-l'Andorre (en francès), va veure arribar alhora el ferrocarril, la construcció de l'estació i el llarg túnel del Puymorens, les canonades forçades i la central elèctrica que en van derivar, i els edificis duaners necessaris per a la nova frontera ferroviària. Els col·leccionistes de targetes postals d'època es refereixen sovint a aquesta imatge com la calma abans de la tempesta, l'últim retrat del poble tal com havia estat sempre, just abans que el tren ho canviés tot.

Els refugis de Rulhe i Juclar

Aquesta llarga travessa es completa habitualment en dues o tres etapes fent nit en algun dels refugis guardats que jalonen el recorregut, especialment el de Rulhe, ja en territori francès, i el de Juclar, a la banda andorrana, tots dos situats a tocar dels estanys que els donen nom. Aquest tipus d'infraestructura, estesa per bona part del Pirineu, va néixer per facilitar l'accés a zones d'alta muntanya allunyades de qualsevol nucli habitat, oferint recer als pastors primer i als excursionistes de muntanya després. La seva presència permet dividir en jornades assequibles una travessa que, d'altra manera, resultaria inabastable en un sol dia. Avui, aquests refugis continuen sent punt de trobada per als qui recorren el GRT-2, i formen part indestriable de l'experiència d'aquesta volta als estanys entre Andorra i França.

Estació de Andorra-l'Hospitalet