Travessa exigent però espectacular entre les estacions dels Monjos i Vilafranca del Penedès, que puja a dos cims emblemàtics de la llista dels 100 Cims de la FEEC, el puig de l’Àliga (464 m) i la penya del Papiol (381 m). Una ruta intensa, amb bones vistes i molt de caràcter, que combina natura, desnivell i patrimoni.
Pel camí gaudirem d’un mosaic de paisatges típicament penedesencs, amb bosc mediterrani, vinyes, ermites, cingleres i miradors espectaculars sobre l’Alt Penedès i el Garraf. Pel que fa al patrimoni, el pas pel conjunt monumental d’Olèrdola és un dels punts forts de la ruta, amb restes ibèriques, romanes i medievals que expliquen la llarga història del territori. També cal destacar les pintures rupestres de la cova dels Segarulls, protegides com a Patrimoni de la Humanitat dins del conjunt de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.
La ruta passa pel Parc del Foix i pel Parc d’Olèrdola, dos espais protegits entre l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. El primer té unes 3.157 hectàrees i hi destaca el pantà del Foix, una de les poques zones humides del Penedès. El segon, més discret, fa només 600 hectàrees, envolta el conjunt arqueològic d’Olèrdola i es gestiona des del Parc del Garraf.
Aquesta ruta forma part d’un conjunt de travesses que comencen o acaben a l’estació dels Monjos. Tot i que la seva ubicació, a tocar de la cimentera, pot semblar poc atractiva d’entrada, l’estació és un punt estratègic per descobrir una part del Penedès rica en paisatge, patrimoni i contrastos.
- Ruta ST312. Dels Monjos a Vilanova i la Geltrú pel Camí Ramader de la Marina i el Puig d’Àliga (100 Cims)
- Ruta ST314. Dels Monjos a l’Arboç pel Puig d’Àliga (100 Cims) i el castell de Castellet
- Ruta ST315. Dels Monjos a l’Arboç pel Puig d’Àliga (100 Cims) i el pantà de Foix
- Ruta ST316. Ruta de castell a castell, de Penyafort a Castellet, entre els Monjos i l’Arboç
- Ruta ST317. Ruta dels Castells de la Marca i Puig d’Àliga (100 Cims) des de l’estació dels Monjos
- Ruta ST319. Dels Monjos a Vilafranca per Olèrdola i la Penya del Papiol (100 Cims)
- Ruta ST320. Dels Monjos a Vilafranca per Olèrdola i la Penya del Papiol (100 Cims)
CAMÍ RAMADER DE LA MARINA
Durant els primers vuit quilòmetres, aproximadament, la travessa segueix el Camí Ramader de la Marina, també conegut com la Carrerada Reial de la Cerdanya, una antiga ruta de transhumància que uneix els Pirineus amb el Mediterrani i acaba a Vilanova i la Geltrú.
Fa uns 230 km i travessa diverses comarques, entre les quals la Cerdanya, el Berguedà, el Lluçanès, el Bages, l’Alt Penedès i el Garraf. Amb més de mil anys d’història, permetia als ramats desplaçar se entre les pastures d’estiu i les d’hivern.
Quan vam fer la ruta, el tram entre els Monjos i el coll de l’Àliga no estava senyalitzat als pals indicadors.
PUNTS D’INTERÈS
Per ordre de pas, trobarem els següents.
- Santa Margarida i els Monjos. Municipi de l’Alt Penedès de 7.738 habitants. El nom prové de la unió dels nuclis de Santa Margarida i els Monjos, que deu el seu nom al molí fariner que hi tenien els monjos de Santes Creus. A més d’aquests dos nuclis, el formen la Ràpita i Sanabra, i els Monjos és el principal. La ruta n’evita els nuclis.
- Castell de Penyafort. Documentat des del segle XI, tot i que l’estructura actual és fruit de reformes posteriors, sobretot dels segles XII i XIII. El conjunt combina elements medievals, com una torre, sales romàniques i una església amb pintures, amb ampliacions posteriors com un celler del 1693 i una planta residencial amb estances, cuines i dormitoris amb voltes catalanes. Té un mirador, golfes i dos jardins, un dels quals amb una bassa i un pou medieval. Està vinculat a la nissaga dels Penyafort, d’on va sortir sant Ramon de Penyafort, un jurista i teòleg molt influent del segle XIII, que es creu que va néixer en aquest mateix castell. Entre el 1603 i el 1835 va acollir un convent dominic. El 2002 el va comprar l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.
- Santa Maria de Sanabra. A prop de la masia de la Sanabra. Les primeres referències al lloc són dels anys 992 i 993, i la capella es va construir al segle XII. És d’una sola nau, amb absis semicircular i coberta a dues aigües amb embigat de fusta, i murs de carreus petits. A la façana destaquen una porta adovellada i un petit rosetó al damunt. L’absis té una finestra de doble esqueixada, i el ràfec és de carreus motllurats.
- Turó de la Sanabra (371 m). Als primers contraforts de les muntanyes del Parc del Foix. Ofereix vistes àmplies sobre el Penedès i, els dies clars, sobre alguns cims del Pirineu. Al cim hi ha una bústia de signatures metàl·lica.
- Puig de l’Àliga (464 m). Cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Al replà d’accés hi ha el mirador del Puig de l’Àliga, i al cim s’hi puja seguint les marques del GR per un curt corriol pedregós. Al primer cim hi ha el vèrtex geodèsic, i uns metres més enllà, una torre de vigilància d’incendis amb una creu i una bústia de signatures. Al vessant de ponent hi ha un replà amb bancs de pedra i una petita capella.
- Pla dels Albats. Conjunt arqueològic format per les ruïnes de l’ermita de Santa Maria i sepultures antropomorfes. El nom prové de les nombroses tombes petites i mitjanes d’infants i albats, nadons morts abans de rebre els sagraments o de tenir ús de raó, de la necròpolis de tombes antropomorfes, més d’un centenar, situada davant de l’antiga ermita. La capella de Santa Maria i la necròpolis estan associades al poblament que hi havia fora muralles en època medieval, ja actiu a principis del segle X.
- MAC Olèrdola. Conjunt monumental que forma part del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Ha estat un enclavament estratègic habitat des de l’edat del bronze, fa gairebé 4.000 anys, fins al segle XX. Durant la visita es poden veure les restes d’un poblat ibèric, amb una tintoreria única al món ibèric, fortificacions romanes i una ciutat medieval amb esglésies romàniques i tombes excavades a la roca. Té un horari ampli, i és fàcil que el trobem obert. És de pagament.
- Font de l’Alba. Una de les fonts més agradables del recorregut, en un entorn natural exuberant i amb petits bancs de fusta. Al nord hi ha una bassa que recull l’aigua i que fa de refugi d’amfibis.
- Barraca de pedra seca del Fondo de la Seguera II i forn de calç. Barraca de planta circular de 2,2 metres de diàmetre, amb lliris plantats a la coberta per reforçar la, i l’entrada orientada a llevant. El forn de calç és 25 metres al nord, pel camí de la Seguera, molt malmès i cobert de vegetació.
- Font de l’Ametlló i abric. S’hi arriba per un corriol estret que guanya 50 metres de desnivell respecte del camí. La font és dins d’una cova excavada en una de les cingleres calcàries. Cap a ponent, un corriol sota la cinglera porta a diversos abrics aprofitats com a habitatges troglodítics, on destaquen la base d’una torre de guaita, murs, escales, sitges per guardar el gra i un molí de sang, d’antics assentaments medievals propers a la ciutat d’Olèrdola.
- Cova dels Segarulls. Atenció, l’accés a la cova és delicat, amb petites grimpades i algun tram una mica exposat. No és difícil, però cal estar hi acostumat. El corriol de pujada està marcat amb fites de pedra. A l’entrada de la cova hi ha diverses pintures rupestres, entre les quals destaquen dues figures humanes esquemàtiques que representen arquers, i grups de punts, traços i digitacions. Es consideren de l’edat del bronze, d’uns 3.000 anys d’antiguitat. A l’interior s’hi han trobat restes arqueològiques d’ús funerari, com fragments de ceràmica, eines de sílex i ossos humans cremats. Visiteu la amb precaució i respecteu el patrimoni per preservar les pintures i les restes arqueològiques.
- Cal Catantigues. Masia del segle XIX en ruïnes. No us hi acosteu, perquè hi ha perill de despreniments. Té dos volums. El principal, amb planta baixa, pis i golfes, té coberta a dues aigües i un cobert adossat a llevant. Darrere hi ha adossat un segon volum, paral·lel i més alt que el primer, també amb coberta a dues aigües, al qual s’entra directament per un portal al pis, aprofitant el desnivell del terreny.
- Penya del Papiol (381 m). Muntanya inclosa a la llista dels 100 Cims de la FEEC, al nord est d’una pedrera que, tot i la seva extensió, es veu poc durant la pujada.
- Barri de Can Torres. Petit nucli residencial del municipi d’Olèrdola, a l’Alt Penedès, sorgit al voltant de la masia de Can Torres de la Font Tallada. El mas està documentat des de l’any 1001, amb una casa amb terres, arbres, una cort i un molí, del qual encara es conserva la resclosa al torrent de la Font Tallada, tot i que l’edifici actual és del 1742. Avui, amb el nom de Sogas Mascaró, continua sent una explotació vitivinícola que produeix vins i caves.
- Santa Maria dels Horts. En un entorn rural de vinyes i horts, aquesta petita capella és l’única romànica del terme de Vilafranca del Penedès. Els seus orígens són anteriors al segle X, i la va fundar Guillem de Melió com a capella sufragània de la d’Olèrdola. És d’una sola nau, amb absis semicircular i coberta a dues aigües.
- Vilafranca del Penedès. Capital de l’Alt Penedès, amb uns 41.500 habitants. És coneguda com la capital del vi, el centre històric i comercial de la producció de vins i caves de Catalunya. Hi té la seu l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i el Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, a l’antic Palau Reial, que explica la relació entre el vi i la cultura catalana, a més de moltes caves i cellers reconeguts. Arquitectònicament hi destaquen la basílica gòtica de Santa Maria, el Palau Baltà i el Palau Reial, d’origen medieval, i la plaça de la Vila, centre de la vida social i cultural. La Festa Major de Sant Fèlix, del 29 d’agost al 2 de setembre, és una de les més espectaculars de Catalunya, declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, i acull una de les diades castelleres més rellevants del país.
DIFICULTAT
Molt llarga i amb un desnivell acumulat considerable. Hi ha molts elements d’interès, i cal vigilar l’horari total, ja de per si llarg, perquè les visites i les fotos el poden allargar massa.
Hi ha dos punts amb dificultats tècniques, tots dos opcionals.
- Font de l’Ametlló i balmes. Visita d’anada i tornada des del recorregut principal, que es pot ometre. El corriol d’accés és força dret però sense dificultat tècnica. El camí cap a les balmes va sota la cinglera, sense dificultat, però cal anar amb compte.
- Cova dels Segarulls. Visita d’anada i tornada des del camí de la Seguera, que es pot ometre. S’hi arriba per un corriol marcat amb fites, a trams vertical, on cal grimpar lleugerament en algun punt, i a prop de la cova hi ha algun pas inclinat.
Compte amb la calor a l’estiu, perquè són moltes hores al sol per camins de carena sense ombra.
ELS SENDERS
- Camí Ramader de la Marina. El seguirem els primers vuit quilòmetres aproximadament, des de pocs metres de l’estació.
- GR-92.3 Sender del Mediterrani. El seguirem uns 12 quilòmetres, del coll de l’Àliga fins al cim de la penya del Papiol.
- PR-C 143 Sender de Sant Pere de Ribes. Sender lineal de 37 km que uneix Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú passant per Canyelles. El seguirem uns metres al voltant del puig de l’Àliga.
- Via Augusta. Va ser una de les vies romanes més llargues, entre Roma i Cadis seguint la costa mediterrània, sobre un antic camí ibèric. Al Penedès anava del pont del Diable de Martorell a l’arc de Berà. Se’n desconeix el traçat exacte, però passaria pel corredor per on avui van la via del tren i l’autopista.
- Penedès 360. Proposta cicloturista amb diverses rutes circulars per etapes per descobrir el Penedès en bicicleta, adaptades a diferents modalitats, carretera, gravel i BTT.
ELS TRENS
Les dues estacions són consecutives a la línia de Rodalies de Barcelona a Sant Vicenç de Calders per Vilafranca del Penedès.
- Estació de sortida. Els Monjos (Rodalies). Dona servei al municipi de Santa Margarida i els Monjos. És a la zona industrial del Pla de l’Estació, i en baixar del tren sembla que siguem dins de la gran cimentera que domina aquest sector. No té cap servei i és lluny del centre del municipi.
- Estació d’arribada. Vilafranca del Penedès (Rodalies). A l’extrem sud est de la ciutat. Té taquilla i bar, i un accés posterior pel carrer del Comerç.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES