Considerada una de les fortaleses gòtiques més importants de Catalunya, aquesta llarga travessa entre les comarques de la Selva i el Vallès Oriental té com a fita central el castell de Montsoriu, enfilat dalt d'un turó de 650 m entre els termes d'Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu. El recorregut, senzill i sense dificultats destacables malgrat la seva llargada, discorre en bona part per pistes i corriols fressats dins el Parc Natural del Montseny, i puja fins al castell, un dels 100 Cims essencials de la FEEC i un dels millors exemples d'arquitectura militar medieval del país. La travessa reserva per al tram final una segona gran fita patrimonial, la fortalesa renaixentista d'Hostalric, un imponent conjunt murallat que corona el turó sobre el qual s'assenta la vila, i que val la pena recórrer amb calma abans de donar per finalitzada la jornada.
El pont que va donar nom a la desgràcia (Hostalric)
El vespre del 7 d'octubre de 1863, un tren que cobria el trajecte de Girona a Barcelona va patir un dels pitjors accidents ferroviaris de la Catalunya del segle XIX a tocar d'Hostalric. Les pluges torrencials d'aquells dies havien afeblit el pont que travessava el torrent de Cal Abert, i quan hi va passar el comboi, format per una locomotora de vapor, el tènder i deu vagons, l'estructura va cedir. Dels 85 viatgers que hi anaven, 21 van morir i 11 van quedar ferits de gravetat, a banda de molts altres amb ferides lleus. La companyia responsable de la línia, l'Empresa de los Caminos de Hierro de Barcelona a Gerona, tot just havia obert aquell tram tres anys abans. La tragèdia va quedar gravada per sempre en la memòria popular, que va rebatejar el lloc com el pont de les Desgràcies, nom que encara avui es conserva.
Més històries ferroviàries:
El Castell de Montsoriu
Enlairat dalt d'un turó de 650 m entre els municipis d'Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, aquest castell gòtic és considerat una de les fortaleses medievals més importants de tot Catalunya, tant per les seves dimensions com pel seu estat de conservació. Bastit originalment com a residència senyorial dels vescomtes de Cabrera, un dels llinatges més poderosos de la Catalunya medieval, el conjunt combina elements defensius amb altres de caràcter més residencial i palatí, reflex del doble ús militar i domèstic que va tenir al llarg dels segles. La seva posició elevada, amb domini visual sobre bona part de les comarques de la Selva i el Vallès Oriental, en feia un punt estratègic de primer ordre per al control d'aquest territori. Avui, restaurat i obert a la visita, forma part de la llista dels 100 Cims essencials de la FEEC, una distinció que reconeix tant el seu valor patrimonial com l'interès excursionista del cim que el sustenta. Atenció, cal reservar visita amb anterioritat, que sempre serà guiada.
Carregant...