Itinerari que uneix les estacions de Tordera (Maresme) i Hostalric (la Selva) seguint en tot moment la Ruta de la Tourdera, un sender que ressegueix la Tordera i els seus afluents des del naixement, a la Font Bona de Sant Marçal, fins a la desembocadura, al delta de la Tordera, entre Blanes i Malgrat de Mar.
Aquest tram de la Ruta de la Tourdera, entre Tordera i Hostalric, és una proposta de poca dificultat, ideal per als caminants que busquen un recorregut agradable, planer i ben senyalitzat. El camí va paral·lel a la Tordera, de curs tranquil en aquest tram, en un entorn on s’alternen espais agrícoles, boscos de ribera i, malauradament, trams urbanitzats.
Comença a la vila de Tordera, cruïlla entre la plana del Maresme i les primeres terres interiors de la Selva. Després de visitar l’església parroquial de Sant Esteve, la ruta s’endinsa de seguida en un paisatge més natural pel camí fluvial que ressegueix la riba dreta. Desgraciadament, aviat el camí passa a ser asfaltat durant uns 4,6 quilòmetres que es fan molt llargs.
Per sort, en aquest tram dues petites ermites trenquen la monotonia. Destaca especialment Sant Cebrià de Fogars, una església documentada des de l’any 974.
L’arribada a Hostalric es fa per llevant, pel carrer del Raval. Darrere de la torre dels Frares hi ha l’oficina de turisme, on podem adquirir la visita amb clau, que dona accés a diversos punts del clos emmurallat, la torre dels Frares, la torre d’Ararà, la cova del Relliguer i un tram de muralla medieval.
Després de visitar les torres de la muralla, pujarem al castell pel camí de la Vila. El castell, convertit en fortalesa moderna al segle XVIII, ofereix dos recorreguts.
- L’exterior, gratuït, que permet accedir al pati d’armes, al camí de ronda i a la torre del Rellotge.
- L’interior, de pagament i museïtzat, que permet visitar els edificis principals, els passadissos subterranis i altres espais històrics amb interpretació.
ELEMENTS D’INTERÈS
Aquest itinerari per la vila és una de les moltes possibilitats que ofereix Hostalric. L’hem triat perquè s’adapta molt bé a una visita turística a peu, combinant patrimoni, paisatge i història local, i passa pel màxim d’elements patrimonials possible sense trencar l’itinerari en trams inconnexos ni repetir punts.
Alguns punts del nucli es visiten amb la visita amb clau del recinte medieval, una entrada conjunta que permet visitar la torre dels Frares, la torre d’Ararà, la cova del Relliguer i un tram de muralla. La clau, física, es recull a l’oficina de turisme, darrere de la torre dels Frares.
Per ordre de pas, trobarem els següents.
- Tordera. Municipi del Maresme d’uns 18.800 habitants i 84,6 km², el més extens de la comarca. Pren el nom del riu Tordera, que passa per l’esquerra del nucli urbà. Hi destaca l’església parroquial de Sant Esteve, d’estil barroc i neoclàssic, construïda entre finals del segle XVIII i principis del XIX, que conserva a la base del campanar part de l’edifici romànic original.
- Sant Vicenç. Una de les ermites més antigues de Tordera, documentada des del 1201, a uns 3 km del centre, al veïnat del mateix nom, a la dreta de la Tordera. Originalment tenia una nau única amb absis semicircular i campanar d’espadanya, i a l’altar hi havia un retaule de fusta policromada del segle XVII amb la vida de sant Vicenç. Durant la Guerra Civil es va cremar i va quedar en ruïnes, i recentment s’ha restaurat, tot i que conserva les empremtes de la seva història. Cada any, el segon diumenge de setembre, s’hi fa un aplec amb missa i un petit refrigeri per a tots els assistents.
- Sant Cebrià de Fogars. Al municipi de Fogars de la Selva (la Selva), a la riba dreta de la Tordera, és un edifici de gran valor històric i arquitectònic, documentat des del 974. L’edifici actual és del 1590 i va substituir una antiga construcció romànica. Té una nau única, absis semicircular, voltes gòtiques i una façana amb una inscripció commemorativa. Al voltant hi ha el comunidor, un petit cementiri i la rectoria. A l’interior conserva un retaule dedicat a diversos sants, i l’entorn és també un important jaciment arqueològic.
- Hostalric. Municipi de la Selva d’uns 4.400 habitants. El nucli antic, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, està envoltat de muralles medievals amb torres imponents i carrerons estrets que conserven l’estructura original. Dalt del turó hi ha la fortalesa d’Hostalric, bastida sobre roca volcànica i reformada al segle XVIII com a fortalesa borbònica, un dels exemples més ben conservats d’arquitectura militar moderna de Catalunya, amb fossats, baluards i túnels que es poden visitar. Conserva altres elements destacats, com el portal de Barcelona, la torre dels Frares o l’antiga església de Santa Maria.
- Muralles d’Hostalric. Les torres són majoritàriament cilíndriques, de carreus de pedra volcànica (basalt) i d’alçades variables, i es van adaptar a l’artilleria en segles posteriors. Algunes s’han restaurat i formen part del recorregut visitable de la muralla, amb plafons informatius. La situació i el nom de cada torre ens els ha facilitat l’oficina de Turisme d’Hostalric, perquè gairebé cap mapa, ni tan sols el de l’ICGC, no els indica.
- Torre d’Ararà (portal de Barcelona). Una de les torres més importants del recinte, perquè formava part de l’accés meridional, per on entrava el camí ral de Barcelona. Era una torre portal, amb funció defensiva i de control de pas.
- Torre de les Tuies Negres. Poc documentada. El nom podria fer referència a una família local o a alguna llegenda o característica de la torre.
- Torre Caís. El nom podria correspondre a un cognom antic vinculat a l’habitatge o ús que se’n va fer posteriorment.
- Torre Baylina. Integrada a la línia de muralla. Potser tenia alguna funció de guaita o control de pas. El nom podria derivar del mot “batlle” o d’una família noble o propietària.
- Torre Arenes. Més modesta, però integrada dins la defensa urbana.
- Torre dels Cabrera. Duu el nom dels vescomtes de Cabrera, senyors d’Hostalric i una de les nissagues més poderoses del país.
- Torre dels Bous. També coneguda com la torre del doctor Riera.
- Torre del Convent. No hi passarem, però es veu des de la part del darrere de l’Ajuntament. Formava part del convent dels mínims de Sant Francesc de Paula, que va ocupar una part del recinte al segle XVII. Amb la desamortització, el convent va passar a ser un espai públic i avui acull l’Ajuntament.
- Torre dels Frares. “S’anomena així perquè a l’edifici del davant, on avui hi ha l’Ajuntament, antigament hi havia el convent dels frares mínims de l’orde de Sant Francesc de Paula. La torre es va construir al segle XIII i és l’element defensiu més alt de la vila d’Hostalric, amb trenta-tres metres d’altura. Té tres pisos i l’accés original se situava a la primera planta, sense escala fixa, per tenir una millor defensa. La part més alta estava coronada per un magnífic matacà corredor del qual encara queden restes, tot i que durant la Guerra del Francès (1810) a causa d’un bombardeig s’esfondrà un bon tros de la part superior de la torre. Actualment, les tres plantes són visitables i acullen una exposició permanent sobre Hostalric medieval i la Guerra del Francès. Per facilitar l’ascensió hi trobareu un ascensor per arribar al mirador de la terrassa.” (Plafó informatiu)
- Castell d’Hostalric. Ofereix dos recorreguts, un d’exterior i gratuït, que permet accedir al pati d’armes, al camí de ronda i a la torre del Rellotge, i un d’interior, de pagament i museïtzat, pels edificis principals, els passadissos subterranis i altres espais històrics amb interpretació. Els números corresponen al plànol del fullet d’entrada al castell.
- Portal de Carros. Construït al segle XVIII, era l’entrada principal de la fortalesa. Davant hi havia un pont amb un tram llevadís, que permetia el pas de vehicles, i als costats de la porta s’hi van obrir espitlleres per protegir lo. Amb el temps, aquest ús va acabar donant nom al portal.
- Cos de guàrdia. Punt d’inici de la visita, on avui hi ha una sala de projeccions. Situat a l’interior de la contraguàrdia, està format per dos edificis mig soterrats. El del darrere va ser un polvorí provisional, i el més gran acollia la guàrdia, el calabós i el dormitori de la tropa.
- Baluard de Santa Tecla. És l’element clau de la fortificació moderna, perquè a partir d’ell s’organitza tota la fortalesa. Els baluards tenen forma pentagonal i sobresurten del cos principal per evitar zones mortes de defensa, cobrint els angles que altres estructures no podien protegir. Per això sovint s’hi col·locaven garites de vigilància a l’angle més punxegut i espais per a canons al voltant. Quan la construcció només té quatre costats en lloc de cinc, rep el nom de semibaluard.
- Contraguàrdia. Fortificació exterior, feta en angle, situada davant dels baluards per protegir los.
- Baluard de Santa Bàrbara. L’estructura més petita de la fortalesa i l’única que s’ajusta estrictament a la definició clàssica de baluard, amb forma angular i punxeguda cap enfora per optimitzar la defensa amb artilleria. Com era habitual, se li va donar el nom d’una santa, en aquest cas la patrona dels artillers.
- Dent de serra. Aquesta forma respon a la manca d’espai per construir baluards convencionals. Al centre hi ha l’entrada a una doble galeria amb volta que porta a dues poternes, una que dona al fossat i l’altra al polvorí de mixtos. La rampa del cavaller permet pujar fins a la part més alta del castell, i just a sota es conserven diverses estances i una antiga cisterna.
- Polvorí de mixtos. Construït durant la Guerra Gran (1793 a 1795) per recarregar explosius.
- Polvorí principal. El primer polvorí del castell, situat sobre el baluard de Santa Bàrbara i construït després de la Guerra de Successió (1713 a 1715). Podia guardar fins a 25.000 kg de pólvora i tenia contraforts, ventilacions i un mur perimetral. Conserva l’estructura original, segueix el model clàssic d’aquest tipus d’edifici militar i avui acull un audiovisual.
- Galeria a prova de bomba. Al costat del polvorí principal s’estén aquesta galeria d’uns 300 metres, que unia la part baixa del recinte amb el baluard Major. Era un pas segur i protegit, i acollia serveis bàsics com la fleca, l’hospital i alguns allotjaments. Durant la Guerra del Francès s’hi van refugiar unes 1.500 persones, entre soldats i veïns.
- Revellí. Estructura defensiva triangular, fora del recinte principal i sovint a l’altra banda del fossat, que servia per dividir l’atac enemic i protegir els murs amb focs creuats.
- Baluard Major (recorregut exterior). La construcció més gran de la fortalesa. Podia acollir fins a onze canons de gran calibre i tres morters, cosa que el convertia en un dels baluards més ben armats del país, i calien prop de setanta homes per fer lo funcionar. Avui bona part de l’estructura està en ruïnes, i costa reconèixer com era.
- Cavaller i plaça d’Armes (recorregut exterior). A totes les fortificacions, la plaça d’armes era l’espai central a partir del qual s’organitzaven les dependències. Com que era ampla i a l’aire lliure, també servia de lloc d’instrucció, d’esbarjo per als soldats i d’escenari de les cerimònies de la guarnició. Just a sota hi ha la cisterna principal, la més gran de la fortalesa. El cavaller s’aixeca on hi havia el castell medieval dels Cabrera, i per la seva posició elevada és l’estructura més destacada del conjunt. Acollia les casernes dels oficials, magatzems, una fleca, un hospital, una capella i fins i tot l’habitatge del governador.
- Torre del Rellotge (recorregut exterior). A mitjan segle XIX va acollir una estació de telegrafia òptica, que entre el 1848 i el 1862 va formar part de les línies que unien Barcelona amb Girona. Avui fa de campanar del rellotge de la vila.
- Portal del Socors i camí de la Vila (recorregut exterior). Antic accés principal al castell abans de l’obertura del portal de Carros.
- Cisterna (recorregut exterior). L’accés és fora muralles, a mitja pujada del corriol que porta al castell. El castell tenia quatre cisternes, però avui només aquesta es pot visitar. És al terraplè del camí cobert i recollia l’aigua de pluja del fossat a través d’un sistema de conduccions integrat a les parets. Encara avui hi arriba l’aigua de pluja, que fins i tot baixa per les escales d’accés.
- Fossat (recorregut exterior). L’últim obstacle defensiu abans que els atacants escalessin els murs. Excavat a la roca, envolta el castell en dues terceres parts, i era sec.
ELS SENDERS
- Ruta de la Tourdera. La travessa la segueix en tot moment. És un itinerari de senderisme i cicloturisme que segueix el curs de la Tordera i de la riera d’Arbúcies i uneix el Parc Natural del Montseny amb la costa, a Blanes i Malgrat de Mar, passant per 18 municipis de la Selva, el Maresme i el Vallès Oriental. La ruta principal fa entre 65 i 75 km, però amb totes les variants supera els 200 km. Està senyalitzada en tot el recorregut, i al seu web hi ha mapes interactius i informació per planificar la ruta.
DIFICULTAT
Fàcil i accessible, ideal per combinar amb una visita turística a la vila.
A l’estiu, tingueu en compte que alguns trams llargs no tenen ombra i que hi ha 4,6 quilòmetres d’asfalt, que poden augmentar la sensació de calor.
ELS TRENS
La travessa uneix dues estacions de línies diferents, i això pot comportar esperes llargues si els horaris no lliguen o si hi ha retards en alguna de les dues.
- Estació de sortida. Tordera (Rodalies). A l’extrem nord del municipi, a la riba esquerra de la Tordera, és una de les primeres, o de les últimes, estacions de la línia R1, que uneix Maçanet Massanes amb Barcelona per la costa. Un passeig per a vianants l’uneix amb el centre del poble. Als voltants no hi ha serveis.
- Estació d’arribada. Hostalric (Regionals). És de la línia de Regionals entre Barcelona i Girona per l’interior. També és a l’extrem nord del municipi, i s’hi arriba per una passarel·la per a vianants. Quan hi vam anar, el vestíbul era tancat i no es podia comprar bitllet. L’únic servei proper és un gran supermercat a tocar.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES
