Ruta que uneix les estacions de Mollet Sant Fost (Vallès Oriental) i Montgat Nord (Maresme) travessant el Parc de la Serralada Litoral de l’interior a la costa. El parc és un espai natural protegit repartit entre vuit municipis del Maresme i quatre del Vallès.
Pel camí visitarem nombrosos elements patrimonials i naturals d’interès. Destaquen especialment les fonts que trobarem abans d’arribar al coll de Castellruf. N’hi ha de tota mena, d’amagades com la de Can Roda, de frondoses com la de la Teula o d’altres d’arranjades com la de Can Camp.
Pel que fa al patrimoni històric, cal esmentar el menhir i el dolmen de Castellruf i el poblat ibèric de Castellruf, dalt del turó del mateix nom. El jaciment va estar abandonat durant dècades, però en els darrers anys s’hi està intervenint per posar ne en valor les restes i se n’han fet nous descobriments.
El punt més alt de la ruta és el cim del turó de Galzeran, un dels 100 Cims de la FEEC. És un cim històric, que Méchain va fer servir per mesurar el meridià entre Dunkerque i Barcelona, del qual va sortir el metre. Des del mirador, uns metres sota el cim, hi ha vistes amplíssimes sobre Barcelona, i els dies clars es poden arribar a veure, al lluny, els cims nevats del Pirineu.
Durant els tres primers quilòmetres cal paciència fins que arribin els camins i els corriols. Un cop deixem enrere les indústries i les poblacions, ens endinsarem en el vessant nord de la serralada, molt més boscós i ombrívol que el de solell.
ELEMENTS D’INTERÈS
- Mollet del Vallès. Segona ciutat del Vallès Oriental, amb uns 52.000 habitants. L’estació és a l’extrem sud de la ciutat, i en sortirem directament cap a Martorelles sense trepitjar cap carrer de Mollet.
- Antiga fàbrica de Derbi. En aquest solar, avui buit, hi havia la fàbrica de Rabasa Derbi, l’emblemàtica marca catalana de motos i bicicletes. Durant dècades, Derbi va produir models icònics com la Variant i l’Antorcha i va destacar en competicions internacionals amb pilots com Ángel Nieto, amb un total de 21 títols mundials. El 2001 la va comprar el grup italià Piaggio, que el 2013 en va traslladar la producció a Itàlia, posant fi a gairebé un segle d’història industrial a Martorelles.
- Martorelles. Municipi d’uns 5.000 habitants situat al marge esquerre del Besòs.
- Font i safareig de Can Camp. S’hi baixa per una rampa i se’n surt per unes escales, després de creuar un petit pont sobre el torrent de les Llicorelles. Té una paret de maó amb una placa metàl·lica i un broc de tub metàl·lic. L’aigua cau en una pica excavada a terra i es perd torrent avall, i a banda i banda hi ha bancs d’obra. Part de l’aigua alimenta el safareig, de planta rectangular, d’obra i envoltat de pedres inclinades per rentar la roba. Les dones del poble hi feien la bugada abans de l’arribada de l’aigua corrent. El 1986, Simeó Rabasa va arranjar l’indret i hi va deixar un monòlit que demana respecte per l’entorn.
- Font de Can Roda. S’hi arriba per la pista de terra que porta a la masia de Can Roda. Un cop creuat el torrent, un corriol porta directament a la font, a l’esquerra del camí, a peu del torrent. Per arribar hi cal travessar una passera d’obra i baixar uns graons fins al broc. Té un plafó de rajoles de colors en un estat lamentable.
- Santa Maria de Martorelles. Petit municipi del Vallès Oriental d’uns 875 habitants, on s’acaba la carretera. El nucli s’agrupa al voltant de l’església de Santa Maria.
- Menhir de Castellruf. Bloc de granit del neolític final, aproximadament del 3300 al 2500 aC, d’uns 2,20 metres d’alçada i 0,50 d’amplada. En una de les cares té un gravat en forma de jou que recorda una lletra B. Durant 60 anys va ser a les escales del carrer de la Font del Ca, i després d’una restauració s’ha instal·lat al costat de l’Ajuntament.
- Les Tolves. Construcció industrial del segle XX, aïllada i mig enrunada, de planta rectangular, coberta plana i un sol nivell. Té quatre grans estances obertes a una esplanada on podien entrar els camions, cobertes amb voltes catalanes de maó pla reforçades amb barres de ferro. Avui està en mal estat de conservació, amb molta vegetació i runa acumulada.
- Font Sunyera. Documentada des de mitjan segle XVIII, l’aigua ve d’una mina uns 60 metres més amunt, per una galeria subterrània. La font té un arc de mig punt integrat en un marge de pedra, amb una pedra gravada amb la data del 1889 i les inicials P i M. El broc és un simple tub encastat a la paret interior.
- Font del Ca. També coneguda com a font de Sant Domènec del Ca, està datada el 1769, com indica una pedra amb la inscripció “FONT DE SANT DOMENEC I DEL CA / 1769”. És una font senzilla, amb el broc protegit per una reixa de ferro, que avui té poc cabal i només raja després de pluges intenses. Un dels atributs iconogràfics de sant Domènec és el gos que sempre l’acompanya, i el sobrenom de “Ca” prové de la manera de dir lo d’un mallorquí que treballava a la zona. (Font, Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona). Davant la font hi ha una esplanada amb una taula de pícnic i una petita cova, que antigament tenia porta i feia la funció d’una barraca de pedra seca, per guardar les eines i aixoplugar se del mal temps.
- La Bassassa. Antiga bassa construïda per emmagatzemar aigua per refrescar les carboneres del bosc i per regar uns horts uns 300 metres més avall.
- Font de la Teula. El nom li ve de la teula que recull l’aigua que regalima d’una paret coberta de falgueres i molsa. És dalt d’un pendent, amb un banc de pedra al costat.
- Font del Ferro. A la vall del torrent de la Font Sunyera, on s’ajunten els torrents del Sot dels Verreus i del Sot dels Cirerers. Té un muret de pedra amb un arc de mig punt de maons a sardinell. L’interior de l’arc està revestit amb morter acolorit amb sulfat de ferro, que li dona tonalitats vermelloses i ataronjades. L’aigua surt per un petit forat i cau en una pica circular esculpida a la roca.
- Poblat ibèric de Castellruf. Assentament ibèric habitat entre els segles VI i II aC, amb la màxima ocupació al segle III aC. Ocupa unes 0,6 hectàrees i té una planta ovalada, adaptada al turó. L’envolta una muralla d’1,15 metres d’amplada mitjana, de pedra sense desbastar lligada en sec. A l’interior, les cases són de planta rectangular, d’una, dues o tres estances, i s’assenten directament sobre la roca mare, aprofitant ne les irregularitats. Les excavacions hi han tret a la llum fogars, paviments de pedra i de terra piconada i un forn de ferrer que es va incendiar, a més de ceràmica que ajuda a datar l’assentament, com la ceràmica àtica de mitjan segle IV aC.
- Dolmen de Castellruf. Monument megalític del calcolític, aproximadament del 2500 al 1800 aC. Té una cambra rectangular de quatre lloses verticals coberta per dues grans lloses de granit, d’uns 1,60 metres de llarg, 1,50 d’ample i 0,60 d’alçada. Al voltant hi ha moltes pedres de granit que podrien ser del túmul original, que devia fer uns 7 metres de diàmetre. El va descobrir José Estrada Garriga el 1955, tot i que sembla que un grup de religiosos ja l’havia excavat entre el 1939 i el 1942.
- Turó de Galzeran (484 m). Cim amb excel·lents panoràmiques tant cap al Vallès com cap al pla de Barcelona. El seu vèrtex geodèsic va servir per determinar la mesura del metre, com també els de Montjuïc, el Matagalls, el Puigsacalm, Rocacorba, el Costabona o la Mare de Déu del Mont, entre d’altres. “Abans que existissin el metre i el quilogram, cada poble o regió tenia les seves pròpies unitats de mesura, i això era motiu habitual de conflicte a l’hora de comerciar. L’any 1791, l’Acadèmia de les Ciències de França va decidir unificar totes aquestes unitats i establir-ne unes de noves, que es basarien en patrons universals. La unitat de mesura es va anomenar metre, i es va definir com la deu milionèsima part de la distància terrestre entre els pols i l’equador, és a dir, un quart de meridià terrestre. Com que la longitud dels meridians era fins aleshores desconeguda, l’Acadèmia de Ciències va entomar el projecte de mesurar el meridià de París. Un vèrtex geodèsic és un punt senyalitzat que indica una posició geogràfica exacta. Formen xarxes de triangles que, en aplicar la trigonometria, permeten calcular la distància entre ells. Per mesurar el meridià de París, es va instal·lar una cadena de vèrtexs a dalt de cims amb bona visibilitat en el tram entre Barcelona i Dunkerque (nord de França), que serien els primers de Catalunya i d’Espanya. Després de 7 anys de projecte i 6 mesos de càlculs, l’any 1799 es va establir el nou sistema mètric decimal sota el lema «Per a tots els pobles, i per a tots els temps», que va ser la base de l’actual sistema internacional d’unitats (SI).” (Plafó informatiu del cim)
- Casa dels Marquesos de Monsolís. Gran casal també conegut com a Cal Pallejà, que només es veu parcialment des de fora. L’aspecte actual és fruit d’una reforma dels anys quaranta d’un edifici d’estil eclèctic amb elements romàntics. El marquesat de Monsolís és un títol nobiliari creat per la reina Isabel II el 1853 a favor de Francesca Xaviera de Saleta i Descatllar, vídua del mariscal de camp Pere Nolasc de Bassa i Girona, governador militar de Barcelona el 1835, que va morir durant els avalots d’aquell estiu. (Font, Viquipèdia)
DIFICULTAT
Alta. No hi ha dificultats tècniques, però és un recorregut de distància mitjana i amb un desnivell a tenir en compte.
Hi ha trams de corriol incòmodes i amb molt de pendent, com la pujada al coll de Castellruf i la del mateix cim de Castellruf.
Hi ha moltes cruïlles sense indicar. Aneu atents al recorregut i al GPS.
Compte amb el temps total, perquè hi ha molts elements d’interès que ens poden entretenir.
ELS SENDERS
Els parcs de la Serralada Litoral i de la Serralada de Marina són plens de senders locals. Alguns només els creuarem i d’altres els seguirem durant força estona.
Per ordre de pas, trobarem els següents.
- SL-C 120 Les fonts de Santa Maria de Martorelles. Sender de 7,7 km amb sortida i arribada a Santa Maria de Martorelles. El seguirem des de l’inici fins al poblat ibèric de Castellruf.
- GR-97.3. Hi coincidim només al coll de Castellruf.
- SL-C 95 De Tiana al turó de Galzeran. Sender circular de 7,6 quilòmetres amb sortida i arribada a la zona esportiva de Tiana, que puja fins al cim del turó de Galzeran. Només el seguirem al voltant del cim.
- GR-92 Sender del Mediterrani. Només el creuarem al coll del turó de Galzeran.
- SL-C 96 Sender del Rocar. Sender circular de 7,6 quilòmetres amb inici i final a Tiana. De baixada el seguirem des de passat el mirador de Nou Pins fins a la Virreina.
- Eix Central del Maresme. Camí no homologat ideat pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme. Té 7 etapes i 140 km, i recorre tota la comarca per l’interior, des de l’estació de Rodalies de Montgat fins a la de Malgrat de Mar.
ELS TRENS
- Estació de sortida. Mollet Sant Fost (Rodalies). A l’extrem sud de la ciutat. Hi passa des del 1854 la línia de Barcelona a Granollers, avui l’R2 de Rodalies, una de les primeres de Catalunya. L’edifici de viatgers es va remodelar el 2024, i té taquilla i cafeteria.
- Estació d’arribada. Montgat Nord (Rodalies). No la confongueu amb la de Montgat. És lluny del nucli urbà i de serveis, però per sort té una petita cafeteria.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES
