Caminada circular des de l’estació de Montgat Nord que puja al turó de Galzeran, també conegut com a turó d’en Mates, un cim inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC on hi ha un dels vèrtexs que es van fer servir al segle XVIII per mesurar el metre.
Durant tota la ruta, i no només des del cim, gaudirem de grans panoràmiques. Els dies clars podrem veure des del pla de Barcelona fins als cims nevats del Pirineu.
A més del Galzeran, visitarem el cementiri dels Apestats, la cartoixa de Montalegre i el centre de Tiana, on encara queden records de l’antic tramvia que a principis del segle XX unia Tiana amb Montgat.
Un cas a part és Sentromà, una gran masia que conserva les excel·lents restes d’una vil·la romana. Malauradament, el jaciment és dins d’una propietat privada i, malgrat els esforços de diverses entitats locals, ara per ara no es pot visitar.
La cartoixa de Montalegre tampoc no es pot visitar. Sembla que es pot accedir a la capella annexa a l’hora de missa, els diumenges i dies de solemnitat a dos quarts d’onze del matí, i que dues vegades l’any, per Corpus i per Sant Bru (6 d’octubre), se celebra una missa a l’interior de l’església del monestir, que només és accessible als homes.
Hem triat aquest sentit per passar pel centre de Tiana al final del recorregut. Té l’avantatge que podem visitar amb calma aquesta interessant població, fer un mos o fins i tot dinar hi si l’hora acompanya. En canvi, la pujada al Galzeran és més dreta i perdem les grans vistes sobre el Maresme que ofereix aquest tram. Com sempre, el sentit del recorregut queda a gust de cadascú.
PUNTS D’INTERÈS
Durant la sortida trobarem aquests punts d’interès.
- Sant Bru. Durant el recorregut passarem per la font de Sant Bru, el carrer de Sant Bru de Tiana i a prop del turó de Sant Bru, un monticle que s’aixeca a llevant del monestir de Montalegre. Però qui va ser sant Bru? Bru de Colònia (1030 a 1101) va ser el monjo fundador de l’orde de la Cartoixa. El nom de l’orde prové del llatí Carthusia, llatinització del francès Chartreuse, una serralada dels Prealps francesos al nord de Grenoble, el cim més alt de la qual és el Chamechaude (2.082 m). És aquí on el 1084 es va fundar la Gran Cartoixa (Grande Chartreuse), el primer monestir cartoixà i encara avui seu de l’orde. Els cartoixans són un orde de vida contemplativa que professa una austeritat extrema, i al llarg de la seva història s’han mantingut fidels a aquesta pobresa, sense caure en luxes.
- Casa dels Marquesos de Monsolís. Gran casal també conegut com a Cal Pallejà, que només es veu parcialment des de fora. L’aspecte actual és fruit d’una reforma dels anys quaranta d’un edifici d’estil eclèctic amb elements romàntics. El marquesat de Monsolís és un títol nobiliari creat per la reina Isabel II el 1853 a favor de Francesca Xaviera de Saleta i Descatllar, vídua del mariscal de camp Pere Nolasc de Bassa i Girona, governador militar de Barcelona el 1835, que va morir durant els avalots d’aquell estiu. (Font, Viquipèdia)
- Turó de Galzeran (484 m). Cim amb excel·lents panoràmiques tant cap al Vallès com cap al pla de Barcelona. El seu vèrtex geodèsic va servir per determinar la mesura del metre, com també els de Montjuïc, el Matagalls, el Puigsacalm, Rocacorba, el Costabona o la Mare de Déu del Mont, entre d’altres. “Abans que existissin el metre i el quilogram, cada poble o regió tenia les seves pròpies unitats de mesura, i això era motiu habitual de conflicte a l’hora de comerciar. L’any 1791, l’Acadèmia de les Ciències de França va decidir unificar totes aquestes unitats i establir-ne unes de noves, que es basarien en patrons universals. La unitat de mesura es va anomenar metre, i es va definir com la deu milionèsima part de la distància terrestre entre els pols i l’equador, és a dir, un quart de meridià terrestre. Com que la longitud dels meridians era fins aleshores desconeguda, l’Acadèmia de Ciències va entomar el projecte de mesurar el meridià de París. Un vèrtex geodèsic és un punt senyalitzat que indica una posició geogràfica exacta. Formen xarxes de triangles que, en aplicar la trigonometria, permeten calcular la distància entre ells. Per mesurar el meridià de París, es va instal·lar una cadena de vèrtexs a dalt de cims amb bona visibilitat en el tram entre Barcelona i Dunkerque (nord de França), que serien els primers de Catalunya i d’Espanya. Després de 7 anys de projecte i 6 mesos de càlculs, l’any 1799 es va establir el nou sistema mètric decimal sota el lema «Per a tots els pobles, i per a tots els temps», que va ser la base de l’actual sistema internacional d’unitats (SI).” (Plafó informatiu del cim)
- Cementiri dels Apestats. També conegut com a cementiri del Còlera. “L’any 1870 va arribar a Tiana, procedent de Barcelona, la primera expedició d’afectats pel tifus icteroide, més conegut com «pesta groga». L’Ajuntament de Barcelona va habilitar l’edifici de la conreria i la cartoixa de Montalegre, de propietat privada, com a hospital d’infecciosos. Davant la por dels vilatans per l’enterrament al cementiri local dels malalts que es morien, es va habilitar un terreny a uns 200 metres de l’hospital per donar-los sepultura. Encara podem veure algun fragment del mur que el delimitava i una gran pedra de 2 metres de diàmetre, on s’aprecien les imatges d’un rellotge de sorra (símbol de la brevetat de la vida) i d’una calavera (símbol de la mort).” (Text del plafó informatiu)
- La Conreria. Al bell mig del Parc de la Serralada de Marina, una serra que antigament també es coneixia com a serra de la Conreria. El coll de Montalegre separa els vessants del Vallès i del Maresme. Hi ha dos edificis principals, la cartoixa pròpiament dita, al vessant de mar i més avall, i l’edifici del coll de Montalegre, que avui acull una casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés. L’origen és un conjunt d’edificis i terrenys del segle XIII, quan s’hi va fundar un convent de monges agustines. El 1415 s’hi van establir els cartoixans de Vallparadís de Terrassa, que van comprar el conjunt a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i el 1434 s’hi van afegir els de Sant Pol de Mar. Quan es va acabar la cartoixa actual, el vell convent es va convertir en la granja o conreria del monestir, dirigida pel cartoixà anomenat Pare Conrer. Després de la desamortització del 1835 va ser hostatgeria fins al 1932, després sanatori antituberculós, i del 1940 al 1998 va acollir el Seminari Menor de Barcelona.
- Turó de l’Home (362 m). Petit turó amb vistes magnífiques, situat al límit entre el Barcelonès i el Maresme.
- Cartoixa de Montalegre. Monestir medieval de l’orde de Sant Bru on les dones no hi poden entrar i on els monjos han fet vot de silenci. El conjunt es divideix en tres sectors. El primer l’ocupen els germans conversos, amb la porteria, la fusteria i altres dependències. El segon té les dependències comunes, com l’església gòtica, bastida entre el 1415 i el 1463 i amb un portal afegit el 1625, el refetor, la sala capitular i les capelles al voltant d’un petit claustre. El tercer és el de la vida eremítica, amb dos grans claustres envoltats de 30 cel·les. El primer d’aquests claustres es va acabar el 1448, amb la cel·la prioral i 16 cel·les per als monjos, i el segon es va construir el 1636, unit al primer, amb 13 cel·les noves. L’església té una sola nau alta i esvelta de 35,40 m de llarg per 8,4 m d’ample. El monestir té tres claustres. El més antic és el més petit i comunica directament amb l’església. És quadrat, de 17,5 m de costat, amb sis arcs a cada banda sobre columnes cilíndriques amb base i capitell octogonals sense escultura, agrupats de tres en tres sota un arc exterior, i amb voltes ogivals d’arestes vives. El claustre central fa 53,7 m de costat i l’últim, 53,7 per 46,5 m, tots dos amb columnes i voltes semblants a les del primer. (Font, Ajuntament de Tiana)
- Sagrat Cor. Uns 70 metres després de la cruïlla del sender local amb la pista principal (casa d’acollida d’animals), arribem a un petit jardí al qual s’accedeix per uns graons de pedra. Dalt hi ha una esplanada amb un Crist de pedra. Atenció, quan el vam visitar no vam trobar cap indicació de prohibit el pas ni de propietat privada, però si en veieu alguna, no hi passeu.
- Vil·la romana de Sentromà. Atenció, les ruïnes són dins d’una propietat privada i ara per ara sense accés públic. A més de la vil·la romana, el conjunt inclou un gran casal gòtic dels segles XV i XVI, ampliat més tard amb aspecte modernista, i la capella de Sant Romà, d’origen romànic i reconstruïda entre els segles XVI i XVII.
- Convent de les Carmelites. Convent de clausura situat en una posició elevada que domina tot el barri de Sant Bru. Destaca d’una banda pels seus grans volums i de l’altra per la nuesa i la simplicitat de les formes. El conjunt es distribueix al voltant de l’església, d’una sola nau rectangular coberta a dues aigües, amb una façana de grans dimensions on només hi ha una obertura circular, la porta i dues motllures d’arc de mig punt amb tres figures de terracota al centre. En una construcció annexa destaca una porxada lateral, i tot el conjunt està arrebossat de blanc. Només hi poden entrar uns quants privilegiats. Algunes núvies encara hi porten ous perquè no plogui el dia del casament, i les monges els recullen pel torn, una finestra giratòria que no deixa veure més enllà dels barrots que la protegeixen. (Font, Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)
- Tiana. Municipi del Maresme d’uns 9.300 habitants i 7,90 km², situat a la falda de la serralada de Marina, sota el turó de Galzeran. Un dels seus principals patrimonis són les cases pairals, escampades pels voltants i pel nucli urbà, amb bons exemples com Can Baratau, la casa Lola Anglada, Can Cosme o Cal Ros. El 1916 es va posar en marxa un tramvia que unia Tiana amb l’estació de tren de Montgat, i que va funcionar durant 38 anys. Després de passar per diversos emplaçaments, el tramvia número 2 torna a estar exposat a la cantonada del carrer d’Isaac Albéniz amb el de Sant Francesc. Pel nucli urbà hi ha diversos racons guarnits amb pedres i rajoles per Pere Salarich, un tianenc que en va deixar una colla. El més conegut és al número 10 del carrer de Lola Anglada, a tocar de la plaça de la Vila.
DIFICULTAT
Sense dificultat, tot i que cal parar atenció a la pujada continuada fins al turó de Galzeran i als primers metres de baixada del turó de l’Home.
Eviteu els dies més calorosos de l’estiu, perquè bona part del recorregut és exposat al sol.
ELS SENDERS
La ruta transcorre pels parcs de la Serralada de Marina i de la Serralada Litoral, dos espais protegits molt propers a l’àrea metropolitana de Barcelona on s’han fet moltes actuacions per fomentar l’excursionisme, que s’han traduït en una multitud de senders locals.
La ruta segueix gairebé sempre algun d’aquests senders, però cal anar atents a quin seguir, perquè canviem constantment de camí senyalitzat.
Durant la ruta seguirem en diferents moments aquests itineraris.
- SL-C 96 Sender del Rocar. Sender circular de 7,6 quilòmetres amb inici i final a Tiana. El seguirem des de la Virreina fins a gairebé el mirador de Nou Pins.
- SL-C 135 Les fonts d’Alella. Sender circular de 9,2 quilòmetres amb inici i final al punt d’informació de Can Lleonard d’Alella. El seguirem des del mirador de Nou Pins fins al coll del turó de Galzeran.
- SL-C 95 De Tiana al turó de Galzeran. Sender circular de 7,6 quilòmetres amb sortida i arribada a la zona esportiva de Tiana, que puja fins al cim del turó de Galzeran.
- GR-92 Sender del Mediterrani. En seguirem pocs metres de l’etapa 17, que uneix el coll de la Font de Cera amb Montcada i Reixac.
- PR-C 145 La Vall de Montalegre. Sender circular de 6,6 km amb inici a la zona esportiva de Tiana. El seguirem durant 1,6 quilòmetres, des del cementiri dels Apestats fins a Tiana, i només el deixarem els metres necessaris per pujar i baixar del turó de l’Home.
- SL-C 150 De la Conreria al turó de les Maleses. Sender lineal de 3,2 quilòmetres que uneix el coll de Montalegre amb el turó de les Maleses. En seguirem un tram curt després de creuar la carretera de la Conreria.
- SL-C 146 De la Font de l’Alba a la Conreria. Curt sender lineal d’1,2 quilòmetres que va de la zona esportiva de Tiana al coll de la Conreria, passant pel cementiri dels Apestats.
- Eix Central del Maresme. Camí no homologat ideat pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme. Té 7 etapes i 140 km, i recorre tota la comarca per l’interior, des de l’estació de Rodalies de Montgat fins a la de Malgrat de Mar.
ELS TRENS
Ruta circular amb sortida i arribada a l’estació de Montgat Nord, a la línia R1 de Rodalies, que uneix Barcelona amb Maçanet Massanes per la costa, amb nombrosos trens en cada sentit.
- Estació de sortida i arribada. Montgat Nord (Rodalies). No la confongueu amb la de Montgat. És lluny del nucli urbà i de serveis, però per sort té una petita cafeteria.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
