ST276
Ruta que recorre el riu Besòs de cap a peus, des del seu naixement a l’aiguabarreig del Congost i el Mogent, sota el pont entre Montornès i Montmeló, fins a la desembocadura al mar a Sant Adrià de Besòs.
Durant la caminada podrem copsar l’estat del riu. El que fa uns anys era considerat un dels rius més contaminats d’Europa, i l’abocador incontrolat de totes les indústries que van créixer al seu recer, s’està recuperant gràcies a la construcció de depuradores i al control dels abocaments il·legals. La vida ha tornat al riu, i no és difícil veure hi bernats pescaires, tortugues de rierol, martinets, ànecs i fins i tot conills. Tot i així, no us emocioneu gaire, perquè queda molt per fer. Encara hi ha trams excessivament antropitzats, amb indústries a tocar que amenacen l’ecosistema i que li han robat part del seu espai natural. Tret de punts molt concrets, la vegetació de ribera és inexistent, i bona part de la conca està envaïda per la canya comuna (Arundo donax), una espècie invasora difícil d’eradicar.
La travessa és llarga, amb trams que poden resultar avorrits, especialment entre Mollet i Montcada. El camí es pot dividir en quatre trams.
Cal tenir en compte que sovint el sender va uns metres apartat del riu. Si volem veure l’estat del curs fluvial i tenir la possibilitat d’observar fauna, ens haurem d’acostar a la llera, cosa que afegirà temps i alguns metres als totals de la ruta.
El final de la ruta pot semblar estrany. El bucle final serveix per visitar el mirador del Besòs, situat al marge dret del riu, des del qual es té una vista espectacular de la desembocadura amb les Tres Xemeneies al fons. A diferència del marge esquerre, des d’aquí sí que es veu el punt exacte on el riu arriba al mar. Per arribar hi cal creuar el riu per la part superior del pont d’Eduard Maristany, que només té accés des del parc del Litoral de Sant Adrià. La ruta s’allarga 1,5 km, però l’esforç final val la pena.
Un cop acabada la ruta, si encara teniu ganes de caminar una mica més, des de l’estació us podeu acostar a la platja i seguir el camí que envolta les Tres Xemeneies per copsar de prop els seus 200 m d’alçada a tocar del mar.
El Dr. Livingstone, suposo? Aquesta coneguda frase, potser mai pronunciada, s’atribueix a Henry M. Stanley quan el 1871 va trobar a Ujiji (Tanzània) l’explorador escocès, desaparegut durant anys mentre buscava les fonts del Nil. Amb tot, el descobriment de les fonts del Nil s’atribueix a Richard Burton i sobretot a John Speke, després d’una llarga expedició iniciada el 1856.
Avui hi ha un cert consens sobre on comença el riu més llarg d’Àfrica. I no és un punt, sinó dos, segons com es miri. El primer, i el més evident, és la sortida del Nil del llac Victòria a Jinja (Uganda), que Speke va identificar el 1862. Aquest primer tram, el Nil Victòria, passa després per les cascades Murchison i acaba formant el Nil Blanc, que a Khartum s’uneix amb el Nil Blau per donar lloc al Nil.
El segon punt seria la surgència més allunyada que aboca les aigües al llac Victòria. Aquest honor correspon al riu Kagera, tot i que no està clar quina de les seves branques capdavanteres, a Ruanda i Burundi, és el punt més llunyà de la conca del Nil.
Jo mateix vaig visitar les cascades Murchison, al Nil Victòria, molt abans que les fonts del Besòs. Així doncs, on neix el Besòs?
Oficialment, el Besòs neix a l’aiguabarreig del Congost i el Mogent, al límit entre Montornès del Vallès i Montmeló. Però si, com en el cas del Nil, distingim entre el punt on el riu pren el nom i les capçaleres més allunyades de la conca, hem d’anar a buscar on neixen els seus afluents.
La conca del Besòs està formada per diverses subconques, entre les quals hi ha la del Congost, la del Mogent, la de la riera de Caldes, la del Ripoll i la del Tenes.
La del Congost és la principal. El riu té una longitud de 41 km i la subconca una superfície de 210 km². Les seves principals rieres són la riera Martinet (8,7 km), la riera de l’Avencó (14,2 km) i la riera de Vallcàrquera (4,1 km). El Congost neix a la font del Regàs, a Collsuspina, com vam veure a la ruta ST274.
La subconca del Mogent té una superfície de 180 km² i el riu una longitud de 31,4 km. Les principals rieres, que baixen tant del Montseny com de la serra del Corredor, són la de Vilamajor (12,5 km), la de Cànoves (17,3 km) i la de Vallromanes (6,1 km).
El Mogent neix al vessant nord del Corredor, a l’aiguabarreig dels torrents de Ca l’Arenes i de Ca l’Illa, com vam veure a la ruta ST275. És aquí on el riu pren el nom, tot i que el punt més alt i allunyat de la seva subconca és al capdamunt de la riera de Cànoves, al vessant sud de Pedres Blanques (1.273 m), al Montseny.
Altres rutes amb el Besòs com a protagonista.
La ruta segueix en tot moment el GR-2 en la seva etapa 13, l’última de les que uneixen la Jonquera i Sant Adrià de Besòs en un recorregut de 221 km. Inicialment el sender tenia 10 etapes i acabava a Aiguafreda, però el 2016 es va allargar 50 km fins a Sant Adrià.
Mitjana, per la distància. El desnivell és mínim i el camí és fàcil de seguir, sempre pel marge esquerre del riu.
Ruta lineal amb sortida a Montmeló i arribada a Sant Adrià de Besòs.