ST274
Llarga travessa circular des de l’estació de Balenyà els Hostalets, a la línia R3 de Rodalies, que us portarà a conèixer molts indrets interessants a cavall de les comarques d’Osona i el Moianès.
Una de les principals raons de la ruta és visitar la font del Regàs, una surgència que no tindria res d’extraordinari si no fos perquè es considera, ni més ni menys, el naixement del riu Besòs. Oficialment, el Besòs neix a l’aiguabarreig del Congost i el Mogent, al límit entre Montornès del Vallès i Montmeló (Vallès Oriental). La font del Regàs, en canvi, és l’origen del Congost, el seu principal afluent, que recorre 41 km fins a trobar el Mogent. Sigui o no el punt real on neix el riu, val la pena visitar la.
L’altre gran objectiu és el cim del Bellver, una muntanya de 1.041 m al municipi de Collsuspina (Moianès) inclosa a la llista dels 100 Cims de la FEEC. Segur que molts dels que llegiu això busqueu precisament sumar un cim més a la llista, però cal que sapigueu que el turó és decebedor. No recordem cap altre cim dels 100 Cims amb tan poc atractiu. S’hi arriba per un camí poc fressat que surt d’una pista asfaltada i puja pel mig d’un tancat de bestiar fins a un cim amb un vèrtex geodèsic des del qual gairebé no hi ha vistes.
Per contra, tant a l’anada com a la tornada gaudirem d’excel·lents panoràmiques d’Osona i el Montseny, i visitarem innombrables elements patrimonials que compensaran de sobres la desil·lusió del turó del Bellver. Una ruta que no us decebrà.
L’entorn del Roc Gros també és força curiós. Abans d’arribar hi passarem per la bonica i ombrívola font de l’Abeurada. Un cop dalt, dos miradors abocats als penya segats ens oferiran àmplies panoràmiques dels Pirineus i del Montseny.
Pel que fa al patrimoni, mereix una atenció especial el conjunt de la Mare de Déu de l’Ajuda, l’antic nucli històric de Balenyà, que va créixer al voltant de l’església romànica.
Però també visitarem el poble de Collsuspina, l’ermita de Sant Miquel de Vilageliu, l’aqüeducte de Barbat, el pont del Molí, Sant Cugat de Gavadons i molts altres punts d’interès que fan de la caminada una ruta molt completa.
Aquests són els punts d’interès que trobarem, per ordre de pas.
El Dr. Livingstone, suposo? Aquesta coneguda frase, potser mai pronunciada, s’atribueix a Henry M. Stanley quan el 1871 va trobar a Ujiji (Tanzània) l’explorador escocès, desaparegut durant anys mentre buscava les fonts del Nil. Amb tot, el descobriment de les fonts del Nil s’atribueix a Richard Burton i sobretot a John Speke, després d’una llarga expedició iniciada el 1856.
Avui hi ha un cert consens sobre on comença el riu més llarg d’Àfrica. I no és un punt, sinó dos, segons com es miri. El primer, i el més evident, és la sortida del Nil del llac Victòria a Jinja (Uganda), que Speke va identificar el 1862. Aquest primer tram, el Nil Victòria, passa després per les cascades Murchison i acaba formant el Nil Blanc, que a Khartum s’uneix amb el Nil Blau per donar lloc al Nil.
El segon punt seria la surgència més allunyada que aboca les aigües al llac Victòria. Aquest honor correspon al riu Kagera, tot i que no està clar quina de les seves branques capdavanteres, a Ruanda i Burundi, és el punt més llunyà de la conca del Nil.
Jo mateix vaig visitar les cascades Murchison, al Nil Victòria, molt abans que la font del Regàs. Així doncs, on neix el Besòs?
Oficialment, el Besòs neix a l’aiguabarreig del Congost i el Mogent, al límit entre Montornès del Vallès i Montmeló. Però si, com en el cas del Nil, distingim entre el punt on el riu pren el nom i les capçaleres més allunyades de la conca, hem d’anar a buscar on neixen els seus afluents.
La conca del Besòs està formada per diverses subconques, entre les quals hi ha la del Congost, la del Mogent, la de la riera de Caldes, la del Ripoll i la del Tenes.
La del Congost és la principal. El riu té una longitud de 41 km i la subconca una superfície de 210 km². Les seves principals rieres són la riera Martinet (8,7 km), la riera de l’Avencó (14,2 km) i la riera de Vallcàrquera (4,1 km). El Congost neix a la font del Regàs, a Collsuspina, l’indret que visitem en aquesta proposta.
La subconca del Mogent té una superfície de 180 km² i el riu una longitud de 31,4 km. Les principals rieres, que baixen tant del Montseny com de la serra del Corredor, són la de Vilamajor (12,5 km), la de Cànoves (17,3 km) i la de Vallromanes (6,1 km).
El Mogent neix al vessant nord del Corredor, a l’aiguabarreig de les rieres de Ca l’Arenes i de Ca l’Illa. És aquí on el riu pren el nom, tot i que el punt més alt i allunyat de la seva subconca és al capdamunt de la riera de Cànoves, al vessant sud de Pedres Blanques (1.273 m), al Montseny.
Altres rutes amb el Besòs com a protagonista.
A pocs metres de la font del Regàs, en un petit turó damunt del camí de can Regàs, hi ha un indret tan discret com singular, el vèrtex on es toquen tres de les grans conques hidrogràfiques de Catalunya, la del Ter, la del Llobregat i la del Besòs. No hi ha cap fita que el senyali, però el fenomen és fàcil d’imaginar. Una gota de pluja que caigui en aquest altiplà pot emprendre tres viatges ben diferents segons el vessant on rellisqui.
Cap al nord, la gota baixaria pel torrent de Sant Cugat, que més endavant esdevé el Gurri, travessaria la plana de Vic fins al Ter i acabaria al mar a l’Estartit, al terme de Torroella de Montgrí, després d’uns 160 km. Cap a ponent, seguiria el torrent de l’Espina o de Santa Coloma i la riera de Calders fins al Llobregat, i desembocaria al Prat de Llobregat al cap d’uns 115 km. I cap a llevant, el torrent de Güells la portaria al Congost i al Besòs, fins a Sant Adrià de Besòs, en el trajecte més curt dels tres, d’uns 60 km. Per això a Collsuspina diuen que les aigües que hi cauen són missatgeres del poble cap a indrets ben allunyats.
Itinerari llarg i amb un desnivell acumulat important. Cal una bona forma física per acabar la ruta visitant tots els punts d’interès.
Els camins són clars i hem buscat sempre pistes i corriols senyalitzats, però és imprescindible seguir el track amb GPS.
Hi ha trams on cal anar especialment atents a l’aparell per seguir la ruta amb seguretat. És el cas del camí que va de la font de l’Abeurada al Roc Gros, i del tram de l’aqüeducte de Barbat, un punt on el senyal GPS es perd amb facilitat.
Ruta circular amb sortida i arribada a la mateixa estació.