De Palautordera a La Garriga seguint el GR-97

Llarga travessa pel Vallès Oriental que resseguix el sender de gran recorregut de la Tordera al Llobregat, travessant sis termes municipals diferents tot i que només entra de ple en tres nuclis urbans, Sant Antoni de Vilamajor, Corró d'Amunt i la mateixa Garriga. El recorregut combina camps de conreu oberts amb algun tram de bosc més fresc, com el que envolta els torrents del Mal Infern i de Can Mets Bacs, i s'atura, entre altres punts, a un antic molí i a l'església de Sant Julià d'Alfou. Ja prop de Cànoves, un turó proper deixa entreveure la silueta d'un castell que sembla tret d'un conte de fades, tot i que en realitat es tracta d'una masia amb aparença defensiva. Amb quasi 27 quilòmetres, és una de les travesses més llargues d'aquest catàleg entre les de perfil suau, ideal per a qui vulgui una jornada llarga sense grans desnivells.

Les cases modernistes de la Garriga

Punt final d'aquesta travessa, la Garriga va viure entre finals del segle XIX i principis del XX una època daurada gràcies al termalisme, que hi va atreure bona part de la burgesia barcelonina a la recerca d'aigües medicinals i d'aire net, lluny de la ciutat. Aquesta afluència d'estiuejants adinerats va comportar la construcció de nombroses cases d'estiueig d'estil modernista, moltes d'elles obra de l'arquitecte local Manuel Joaquim Raspall, que hi va deixar una empremta molt personal. Entre els exemples més destacats hi ha la coneguda com a Illa Raspall, un conjunt de quatre edificis bastits en només tres anys, que inclou la Torre Iris, la Casa Barbey, la Bombonera i la Casa Barraquer, totes declarades Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1997. Avui, passejar pels carrers del centre de la Garriga permet descobrir aquest patrimoni arquitectònic divers, testimoni d'una època en què la vila es va convertir en un dels grans referents del termalisme i l'estiueig català.

Estació de Palautordera

Estació de La Garriga