Travessa que uneix les estacions de Sant Martí de Centelles (Osona) i Sant Celoni (Vallès Oriental) seguint el GR-5 als trams inicial i final i la seva variant GR-5.2 al sector central. L’itinerari creua el Montseny de banda a banda per la xarxa de senders senyalitzats, en un recorregut continu entre les dues estacions.
El GR-5, Sender dels Miradors, és un sender de gran recorregut de 12 etapes i uns 236 quilòmetres que uneix Sitges (Garraf) amb Canet de Mar (Maresme). Surt de la costa del Garraf, travessa el massís del Garraf i la serra d’Ordal, continua per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i entra al Montseny després de creuar els cingles de Bertí. Des de Sant Celoni, travessa el Montnegre abans de baixar cap a la costa del Maresme, on acaba.
La variant GR-5.2 uneix el pla del Cafè, al Pla de la Calma, amb la Plana del Coll, en 24 quilòmetres pels sectors més alts del massís, amb un traçat clarament muntanyenc que ressegueix la carena principal. Al llarg de la travessa es coronen els quatre cims més emblemàtics del Montseny, tots inclosos a la llista dels 100 Cims de la FEEC.
Per ordre de pas, el camí corona el Tagamanent (1.055 m), un cim avançat i panoràmic que marca l’entrada al massís, coronat pel santuari de Santa Maria. Després de travessar tot el Pla de la Calma, continua cap al Matagalls (1.697 m), el cim emblemàtic del Montseny oriental, segueix fins a les Agudes (1.705,40 m), de perfil afilat, i acaba al Turó de l’Home (1.705,80 m), sostre del massís per només 40 centímetres segons les dades oficials de l’ICGC. Del punt més alt de la serralada fins a l’estació d’arribada hi ha gairebé 25 quilòmetres de baixada.
ETAPES
La travessa està pensada per fer la en dues llargues jornades, fent nit a l’Hotel Sant Marçal del Montseny, al coll de Sant Marçal, just entre el Matagalls i les Agudes i gairebé a mig recorregut. L’hotel ocupa un antic monestir benedictí que es va convertir en hotel a principis del segle XX, coincidint amb l’auge de l’excursionisme, un indret espectacular per descansar de la primera etapa.
Dia 1. Estació de Sant Martí de Centelles a coll de Sant Marçal
- Distància. 25,9 km.
- Desnivell. 1.565 m de pujada i 885 m de baixada.
- Allotjament. Hotel Sant Marçal del Montseny (comproveu obertura i disponibilitat al seu web).
Llarga etapa de desnivells constants. Primer pujarem al Tagamanent per un sender força dret pel vessant nord. De nou al collet de Sant Martí, als peus del turó, ens esperen 300 m de pujada fins al punt més alt del Pla de la Calma, el turó de les Roques Blanques, uns metres a l’esquerra del camí, on comença el PR-C 139 Sender del Pi Novell. Un cop a Collformic, encara caldrà pujar 550 m fins al cim del Matagalls i baixar ne 600 fins a Sant Marçal, on hi ha l’allotjament.
Dia 2. Coll de Sant Marçal a estació de Sant Celoni
- Distància. 31,8 km.
- Desnivell. 1.025 m de pujada i 1.970 m de baixada.
Si la primera etapa va ser dura, aquesta no es queda enrere. No tant pels desnivells, perquè només té una pujada forta, a l’inici, com per la distància.
PUNTS D’INTERÈS
Per ordre de pas, trobarem els següents.
- Sant Martí de Centelles. Petit municipi d’Osona d’uns 1.250 habitants i 25,6 km², format per diversos nuclis, entre els quals l’Abella, on hi ha l’Ajuntament i l’estació. Al voltant del carrer Major es conserven diversos edificis històrics, com el molí d’Abella, documentat des del segle XII, o l’hostal d’Abella. Però l’element més destacat és el pont d’Abella, sobre el Congost, que uneix el nucli amb Aiguafreda. L’actual és del segle XVIII.
- Aiguafreda. Municipi d’Osona des del 2025, quan el Parlament en va aprovar el pas des del Vallès Oriental. Té uns 2.575 habitants i 7,9 km². Tot i que sovint es parla de l’estació d’Aiguafreda, en realitat és de Sant Martí de Centelles. Passat el pont d’Abella, un petit monument enmig d’una rotonda commemora la trobada del GR-5 i el GR-2. Al capdamunt del carrer del Congost hi ha Can Bellavista, una bonica masia senyorial noucentista construïda per Jaume Sobrevies als anys vint.
- Puig Agut. Masia en ruïnes, que sembla que va quedar inacabada. Se’n conserva la part esquerra i part del mur que tancava un pati rectangular, amb restes d’una gran portalada de mig punt i finestres amb llindes monolítiques. Algunes estructures a mig fer indiquen que les obres es van aturar de cop, per causes desconegudes.
- Mirador i ruïnes de Sant Martí. Just damunt del collet hi ha les restes de l’antiga ermita de Sant Martí, condicionades com a mirador. Està documentada l’any 1009 com a “Sancti Martini supra via”.
- Tagamanent (100 Cims). Cim inclòs als 100 Cims de la FEEC, tot un clàssic de l’excursionisme català. Dalt hi ha l’ermita de Santa Maria i les restes de l’antic castell. La primera referència documental de l’església és del 993. Amb el temps va dependre de diversos poders eclesiàstics, fins a consolidar se com a parròquia del bisbat de Vic. L’estructura original, que encara es pot apreciar, és romànica del segle XII, però ha estat modificada i ampliada diverses vegades, sobretot després del terratrèmol del 1448 i al segle XVIII. El 2020 es va inaugurar la restauració del conjunt monumental del cim.
- El Bellver. Masia històrica restaurada, a l’inici del Pla de la Calma, que fa de restaurant i de punt d’informació del parc. Entre els segles XVII i XVIII va ser hostatgeria, i a finals del XIX i principis del XX, refugi dels primers excursionistes. El restaurant ofereix cuina de proximitat i de temporada, amb una terrassa amb vistes excel·lents sobre el Tagamanent. Consulteu ne els horaris.
- L’Agustí. Masia documentada des de l’edat mitjana i molt lligada a la vida pagesa de l’altiplà, que conserva elements tradicionals de l’arquitectura rural, amb el cos principal, pallisses i corrals. A finals dels anys noranta es va restaurar com a Casa Museu l’Agustí, un museu etnològic del Parc Etnològic de Tagamanent, dins del Parc Natural del Montseny.
- El Cafè. Antic mas, avui en ruïnes, al Pla de la Calma, conegut abans com la casa de les Lloses. Lligat al pas de traginers, pastors i excursionistes, al segle XIX es va fer popular com a hostal i lloc de descans, amb menjar i aixopluc en un dels espais més oberts i exposats del massís. Ha quedat com a element patrimonial i punt de referència del Pla de la Calma. Aquí comença la variant GR-5.2.
- Collformic. Coll a 1.145 m que fa de pas natural entre el Pla de la Calma i el Matagalls. Els caps de setmana s’hi pot arribar amb transport públic, i hi ha el restaurant Collformic, obert el 1986, un bon lloc per esmorzar o dinar. Consulteu ne els horaris.
- Matagalls (100 Cims). De 1.697 m, el tercer cim més alt del massís i un dels més estimats pels excursionistes. S’hi pot pujar pels quatre vessants, i des de Collformic és des d’on té menys desnivell. Hi ha constància d’una creu ja el 1614, tot i que el monument actual es va aixecar el 1909, dedicat a mossèn Jacint Verdaguer, molt vinculat al Montseny i a l’excursionisme. El 1974, per celebrar el 25è Aplec i homenatjar el pare Illa, impulsor dels aplecs, s’hi va col·locar davant de la creu una gran taula feta d’una llosa polida de 123 per 80 centímetres, sobre un suport de ferro forjat amb l’escut de Catalunya, obra del forjador garriguenc Manel Mas.
- Coll Pregon. Esplanada herbosa entre fagedes, a 1.530 m. Al mig del prat hi ha un monòlit, un bloc de basalt negre d’uns 1.800 kg, en homenatge al músic Pau Casals, col·locat amb motiu del XXVI Aplec del Matagalls, el 1975.
- Font Bona. El naixement de la Tordera, una surgència natural afavorida pels materials impermeables d’aquest sector de capçalera. Històricament va proveir d’aigua el monestir.
- Coll de Sant Marçal. Coll del Montseny a uns 1.106 m, travessat per la carretera BV-5114, que uneix la vall de la Tordera, al Vallès Oriental, amb la vall de la riera Major, afluent del Ter. A l’altra banda de la carretera hi ha la Taula dels Tres Bisbes, un monument de pedra que marca el punt de trobada històric dels bisbats de Vic, Girona i Barcelona.
- Les Agudes (100 Cims). Segona cota del Montseny, de 1.705,40 m, només 40 centímetres per sota del Turó de l’Home. Per arribar al cim ens desviarem 250 metres, amb 30 m de pujada, des de la collada Sesagudes. Té un relleu més afilat i rocós que el del Matagalls, amb carenes i petites arestes que en marquen la silueta. Tot i que s’hi pot pujar per la coneguda cresta dels Castellets, on cal grimpar, nosaltres hi pujarem pel camí que s’enfila fort per la fageda, seguint sempre les marques del GR-5.2.
- Turó de l’Home (100 Cims). Amb 1.705,80 m, és el cim més alt del Montseny, només 40 centímetres per sobre de les Agudes. Hi va haver presència militar, concentrada al cim veí del puig Sesolles (1.667 m), on el 1974 es va construir un destacament de transmissions de l’Exèrcit de Terra, amb capacitat per a uns 70 soldats, grans antenes i una caserna. La caserna es va enderrocar el 2001, i la Llar del Soldat, el 2010. Avui només en queda una antena i un petit recinte tècnic tancat. Dalt del cim va funcionar un observatori meteorològic de manera continuada del 1932 al 2004, quan es va jubilar l’últim observador. Durant dècades, l’observador oferia begudes i menjars senzills als excursionistes, un servei que també es va acabar el 2004. La titularitat de l’observatori ha passat de l’Estat (AEMET) a la Generalitat (Meteocat).
- Plana del Coll. Àrea d’esplai i pícnic a la carretera de Sant Celoni al Turó de l’Home (km 10,8), al terme de Fogars de Montclús, amb aparcament, lavabo (obert quan hi vam passar), la font de la Plana del Coll i plafons informatius. Aquí acaba la variant GR-5.2.
- Can Pitarra (Campins). Conjunt de dos edificis adossats, la masia original de Can Collell, documentada des del segle XVI, i l’habitatge d’estil eclèctic construït per Frederic Soler, Pitarra. El poeta i dramaturg va comprar el mas Collell el 1886 com a residència d’estiu, i hi va fer construir un cos annex vuitcentista on passava llargues temporades i es reunia amb la intel·lectualitat de l’època. L’edifici es va cremar el 1907, anys després de la mort de l’escriptor, i la seva filla, Blanca Soler, el va reconstruir mantenint l’estètica original. Avui és de propietat privada i està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local.
- Sant Martí de Pertegàs i la Rectoria Vella (Sant Celoni). Tots dos són dins del parc de la Rectoria Vella, un espai que envolta la casa i l’antiga església i fa de jardí botànic i històric. Sant Martí és la primitiva parròquia de Sant Celoni, documentada des del 1031, tot i que podria ser anterior. El nom de Pertegàs ve de la riera del costat, perquè originalment la població vivia en masies disperses i no en un nucli compacte. L’edifici original era romànic, es va ampliar el 1106 i es va reformar profundament en estil gòtic al segle XIV. La Rectoria Vella és un casal gòtic civil construït entre el 1413 i el 1432 pel rector Ferrer Despujol, que avui acull l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament.
- Sant Celoni. Vila del Vallès Oriental d’uns 18.700 habitants. El nucli es va formar a l’edat mitjana, sota el domini de l’orde de l’Hospital. El tren hi va arribar el 27 d’agost de 1860.
DIFICULTAT
Dues jornades molt exigents. La primera pel desnivell, perquè pujarem el mateix dia al Tagamanent i al Matagalls, i la segona per la distància i la llarga baixada des del Turó de l’Home fins a l’estació.
La pujada a les Agudes es fa pel GR-5.2. A finals de tardor, les fulles dels faigs poden tapar completament el camí, i cal anar amb compte.
Les marques del GR ajuden a seguir el camí, i hi trobarem pals indicadors, pintura blanca i vermella i plafons informatius. Així i tot, cal anar atents per no perdre el camí marcat.
ELS SENDERS
- GR-5 Sender dels Miradors. El seguirem als trams inicial i final, de Sant Martí de Centelles al pla del Cafè i de la Plana del Coll a Sant Celoni.
- GR-5.2. Variant del GR-5 que seguirem de punta a punta, del pla del Cafè a la Plana del Coll, per la carena principal del Montseny.
- PR-C 139 Sender del Pi Novell. El creuarem al turó de les Roques Blanques, on comença.
ELS TRENS
La ruta surt i arriba a estacions de dues línies de Rodalies diferents.
Atenció, des de l’octubre del 2025 i durant uns 16 mesos, la línia R3 està tallada per obres. Consulteu els transports alternatius al web de Rodalies.
- Estació de sortida. Sant Martí de Centelles (Rodalies). En aquesta petita població osonenca, separada d’Aiguafreda només pel Congost. Té cafeteria amb taquilla, tot i que de vegades l’hem trobada tancada.
- Estació d’arribada. Sant Celoni (Rodalies). Al sud de la població, a prop de la Tordera. Hi acaben alguns trens de l’R2 Nord. Té una cafeteria amb entrada per dins i per fora de l’estació.
BIBLIOGRAFIA
TRENS
EL TEMPS
WEBS
MAPES
